Nou llargs mostren en La Filmoteca Valenciana el cinema "de combat" de John Cassavetes i Gena Rowlands

   VALÈNCIA, 31 Mar. (EUROPA PRESS) -

   La Filmoteca Valenciana presenta el cicle 'John Cassavetes i Gena Rowlands: L'escena com a combat', que reunix nou llargmetratges dirigits per l'actor, guionista i director nord-americà John Cassavetes (1929-1989).

   El director general de l'Institut Valencià de Cultura (IVC), Álvaro López-Jamar, ha assenyalat que John Cassavetes està considerat com "un dels màxims representants del cinema independent nordamericà. El cicle programat per la Filmoteca Valenciana fins a finals de maig inclou títols fonamentals en la renovació del cinema nord-americà com a 'Ombres', la seua primera pel·lícula com a director".

   "També figuren les vuit pel·lícules en les quals va intervenir la seua esposa, Gena Rowlands, no solament com a actriu, sinó com a part essencial del procés creatiu de cadascuna d'aquestes obres", ha afegit.

   El cicle s'inicia el dimecres 1 d'abril, a les 20.00 hores, amb la projecció de 'Sombras' (1959), un retrat d'un amor interracial, rodat en blanc i negre en els carrers de New York a ritme de jazz, amb el qual Cassavetes va donar el salt a l'adreça explicant com a actors amb els estudiants de la seua pròpia escola.

   Abans que la categoria 'indie' s'institucionalitzara, 'Sombras' va suposar una fita fundacional del cinema independent nord-americà, no solament per la seua producció al marge dels estudis, sinó també per representar relacions interraciales i conflictes molt allunyats del cinema convencional de l'època.

   En este sentit, Cassavetes anticipa qüestions que reprendrien els cineastes del Nou Hollywood, però la seua radicalitat formal ho distingeix d'aquell grup de joves cineastes i ho situen més prop de la modernitat europea. La seua posada en escena destaca per posar als actors en el centre, per la fisicidad, la durada incòmoda dels plànols i el rebuig a la clausura convencional.

   Este estil tan personal, que va influenciar a Martin Scorsese i Abel Ferrara, entre altres, respon a un mètode de treball que va atorgar una nova configuració a la relació entre escriptura, direcció i interpretació.