Núñez (Aemet) assegura en el Congrés que els avisos de la dana eren "suficients" per a haver alertat abans

   MADRID, 20 Abr. (EUROPA PRESS) -

   El cap de Climatologia d'Aemet a la Comunitat Valenciana, José Ángel Núñez, ha assegurat en el Congrés que la informació que l'organisme meteorològic va traslladar el 29 d'octubre del 2024 durant la dana a la Generalitat era "suficient" per a haver activat el sistema d'alerta a la població abans de l'enviament del missatge ES-Alert.

   Així mateix, ha relatat que durant la seua intervenció en el Centre de Coordinació Operatiu Integrat (Cecopi) va alertar en diverses ocasions sobre les pluges torrencials que s'estaven produint a les capçaleres dels barrancs però que "ningú" li va escoltar.

   Així s'ha expressat davant de la Comissió d'Investigació del Congrés dels Diputats sobre la dana, on ha recordat que l'avís roig emès a les 7.36 hores ja advertia de "danys molt greus o catastròfics" i que l'acumulació "podia donar-se en dos o tres hores", al mateix temps que ha subratllat que el llindar de 180 litres per metre quadrat en 12 hores fixat pel pla d'inundacions de la Comunitat Valenciana "no és un màxim, com va dir el senyor Mazón. Llindar no és més o menys, com va dir César Sánchez, i llindar no és 100 litres, com va dir Pérez Llorca fa 12 dies".

   Segons ha afirmat, a les 17.00 ja estava "clar que mitja província de València estava inundada i ací ningú prenia decisions". En este sentit, ha descrit una "falta de lideratge i de presa de decisions tremenda". "Des del primer minut s'estava dient que la situació era molt greu, però no es prenien decisions", ha expressat.

   Sobre les declaracions de Mazón al migdia del 29 d'octubre --en les quals va afirmar que la tempesta s'allunyava a Conca i escamparia a les sis--, Núñez ha dit que no li va sorprendre el que va dir sinó "l'hora", perquè "faltaven més de sis hores d'avís roig i faltava el pitjor".

   Ha afirmat que ell mateix havia donat a les 12.00 una entrevista a À Punt Radie advertint que hi havia zones de serra amb "més de 200 litres acumulats" i que en situacions de gota freda amb pluges a l'interior els rius i barrancs poden arribar "molt crescuts", sent "les més perilloses perquè l'aigua corre i arrossega cotxes".

   També ha afirmat que al voltant de les 19.00 hores es debatia en el Cecopi l'enviament de l'ES-Alert, abans de la telefonada oficial sobre la presa de Forata que la Generalitat va presentar com a detonant. Ho ha explicat al fil de l'enregistrament d'un minut que va fer amb el mòbil: "Vaig traure el mòbil per a gravar el de Forata, però quan ho vaig posar ja estaven parlant de l'ES-Alert".

   El meteoròleg ha confirmat, a més, en resposta a preguntes del PSOE, que la discussió sobre l'avís a la ciutadania es va estendre almenys des de les 19.00 fins a les 20.11, quan es va enviar finalment l'alerta.

"NINGÚ" LI VA ESCOLTAR EN PARLAR DEL BARRANC DE POIO

   Així mateix, ha afegit que quan li donaven pas durant la reunió, parlava de les pluges a les capçaleres del barranc de Poio, però que "ningú" li escoltava, mentre que les primeres víctimes del barranc de Pèls es coneixien ja a les 17.10.

   Núñez ha incidit que l'emergència "mai es va gestionar de forma preventiva". "Gestionar una emergència de forma reactiva quan l'aigua ja està als llits és com intentar guarir un càncer quan hi ha metàstasi", ha afirmat.

   El cap de Climatologia valencià ha desmentit també un comunicat del PP del 5 de febrer en el qual s'afirmava que Aemet havia pujat el llindar de l'avís roig de 180 a 350 litres per metre quadrat. Durant la seua intervenció, Núñez ha exhibit el document que "encara està penjat al web del PP" i ha assegurat que "tot el que hi ha ací està equivocat".

   Així mateix, ha explicat que els llindars no s'han modificat des del 31 de maig del 2022. En este sentit, ha expressat que la diferència amb Grazalema --localitat que va patir pluges intenses el passat mes de febrer-- s'explica per les dos zones d'avís que té Espanya, amb llindars diferents per a la zona mediterrània i la resta del país.

   Per la seua banda, el portaveu de Vox en la comissió, Ignacio Gil Lázaro, ha acusat a Núñez d'actuar com a "portaveu oficiós" de "les tesis" del Govern des de l'endemà a la tragèdia, d'haver incorregut en contradiccions i de no haver sigut "fidel a la veritat" en afirmar davant de la jutgessa que no sabia d'on va traure Mazón les dades sobre Conca i les sis de la vesprada, quan segons l'informe de la Generalitat lliurat al jutjat va ser el mateix Núñez qui va respondre amb un "açò sí" a una telefonada d'Emergències a les 11.26 hores en la qual se li va preguntar expressament per este pronòstic.

    "No diré mai que vostè és el responsable de la tragèdia, però sí dic que ni l'Aemet ni la Confederació Hidrogràfica van complir diligent i degudament la seua funció", ha conclòs el portaveu de Vox, que també ha donat pes a l'informe de la Guàrdia Civil lliurat al jutjat, que segons ha citat conclou que "Aemet no va alertar en temps real del fenomen que s'aveïnava".

   Núñez ha respost sobre l'informe de la Guàrdia Civil del que ha afirmat que "és totalment equivocat, de principi a fi", elaborat per "algú que no sap de meteorologia". "La Guàrdia Civil es va equivocar, senyoria, com m'equivoque jo i com s'equivoca vostè", ha dit.

"ASSETJAMENT" PATIT DES DE NOVEMBRE

   Núñez ha narrat l'"assetjament" que ha patit des que el 15 de novembre del 2024 Mazón li assenyalara en les Corts Valencianes. "Estava molt espantat, vaig haver d'anar-me de València", ha dit.

   Ha enumerat els insults rebuts des de llavors --"mentider, irresponsable, incompetent" en rodes de premsa de la Generalitat, "meteoròleg espia sanchista" per un conseller, "cap de la pluja" per l'expresident Mazón-- i ha afegit que l'advocat del llavors secretari autonòmic d'Emergències de la Comunitat Valenciana, Emilio Argüeso, hui investigat, va arribar a demanar a la jutgessa un examen psiquiàtric-neuronal sobre ell. "Li'l disculpe, si estiguera investigat per uns delictes, potser procediria igual", ha expressat.

   D'altra banda, ha aprofitat la seua intervenció per a reclamar que es restablisca la confiança ciutadana en Aemet. "Si algú amb autoritat diu que som uns negligents, els ciutadans no confiaran en nosaltres, i açò té conseqüències directes en la seguretat de la gent quan plou", ha expressat.