El PP guanya les europees amb el 34,18% dels vots, quatre punts més que el PSOE, que aguanta en el 30%

   MADRID, 10 Jun. (EUROPA PRESS) -

   El PP ha guanyat les eleccions europees del diumenge en reunir 5,9 milions de vots, el 34,2 per cent, i 22 escons en l'Eurocambra, i ha tret quatre punts d'avantatge sobre el PSOE, que ha resistit, en arribar al 30,18%, grcies a 5,2 milions de vots que li reportaran 20 seients a Estrasburg, amb el 99,89% d'escrutat, mentre que Vox es consolida com a tercera fora nacional.

   La quarta candidatura més votada ha sigut Ara Repúbliques, integrada per ERC i Bildu, entre altres, i Sumar ha quedat en cinquena posició, per Esquerra Unida no aconseguix representació en l'Eurocambra. La coalició de la vicepresidenta Yolanda Díaz ha quedat per davant de Podem que, no obstant aix, ha aconseguit resistir, per entre tots dos s'ha colat la sorpresa de la jornada, la coalició d'electors 'Es va acabar la festa' liderada per Luis 'Alvise' Pérez Fernández.

   Per blocs, la suma del PP amb el partit de Santiago Abascal arriba al 43,81% i supera en 5,7 punts a la de PSOE, Sumar i Podem, que es queda en el 38,1%.

   El duel entre els dos grans partits nacionals, que tots dos van plantejar amb un plebiscit, s'ha saldat amb la victria del PP la candidata del qual, Dolors Monsterrat, ha sumat 700.000 vots més que el cap de llista del PSOE la vicepresidenta tercera, Teresa Ribera.

   En comparació de les europees del 2019, que va guanyar el PSOE amb 12 punts d'avantatge sobre el PP, els 'populars' han guanyat nou escons i arriben als 22, mentre que els socialistes només perden un representant i es queden amb 20.

   Ara la distncia entre tots dos és de quatre punts (34,20% per al PP i 30,17% per al PSOE) superior als tres punts que els van distanciar, també a favor del PP, en les europees del 2009 i 2014.

EL PSOE NOMÉS GUANYA A CATALUNYA, NAVARRA I CANRIES

   El PP d'Alberto Núñez Feijóo ha aconseguit així el seu objectiu de quedar per davant dels socialistes en les terceres eleccions d'mbit nacional celebrades des de les generals de juliol del 2023. En els comicis, els 'populars' van quedar 1,38 punts per sobre dels socialistes i dos mesos abans, a les municipals de maig, la diferncia va ser de 3,4 punts d'avantatge per al PP.

   Els de Feijóo s'han imposat en totes les comunitats excepte a Catalunya, Navarra i Canries, on ha guanyat el PSOE, mentre que EH Bildu ha sigut la fora més votada al País Basc, on encapalava la candidatura d'Ara Repúbliques.

   Vox, amb Jorge Buxadé com a cap de cartell, comptar amb sis seients a Estrasburg, dos més que ara. Ha rebut el suport d'1,67 milions de votants, el 9,62%, 3,41 punts més que fa cinc anys. Ara ocupa la tercera posició que el 2019 va ser para Ciutadans, que en aquesta cita amb les urnes només ha rebut 121.000 vots (el 0,69%) i certifica així la seua desaparició.

GARROTADA PER A SUMAR I IU QUEDA FÓRA

   La quarta llista amb més suport és la coalició 'Ara Repúbliques', que engloba a ERC, EH Bildu i BNG i que ha quedat per davant de Sumar i Podem. Ha reunit 856.428 vots, el 4,91%, i manté els seus tres eurodiputats, un per a cadascuna de les citades formacions. Aix sí ha perdut quasi 400.000 vots respecte a 2019 i 0,6 punts.

   La coalició que lidera la vicepresidenta Yolanda Díaz ha patit una garrotada en collir només tres eurodiputats, amb el 4,65% dels vots (811.353 paperetes), la qual cosa suposa un dur revés per al soci minoritari de l'Executiu i pot reobrir tensions internes amb els seus aliats, ats que IU, que anava en la quarta posició es queda sense escó.

   Per la seua banda, Podem, després de la seua ruptura amb Sumar el passat mes de desembre, ha resistit en uns comicis que havia plantejat com unes primries dins de l'esquerra alternativa, en aconseguir de la m de la seua candidata, l'exministra Irene Montero, dos escons i el 3,27% (571.784) dels sufragis emesos.

   El resultat conjunt de les dues candidatures empitjora considerablement l'obtingut per Unides Podem (que va agrupar a Podem, IU i 'comuns') el 2019, ats que aconseguixen 7,92% del vot i cinc escons quan fa cinc anys l'espai va aconseguir 10,1% i sis eurodiputats.

LA FESTA D'ALVISE

   Per per sobre del partit morat, com a sisena candidatura més votada, irromp l'agrupació d'electors 'Es va acabar la festa', que lidera Luis 'Alvise' Pérez Fernández i que s'estrena a l'Eurocambra amb tres escons. Han agafat la seua papereta més de 799.000 electors, el 4,59%.

   Per la seua banda, Junts comptar amb un únic diputat, Toni Comin, grcies als 443.664 vots que ha aconseguit el diumenge, el 2,54%. Els de Carles Puigdemont han perdut tres escons i quasi 575.000 vots des del 2019.

    Del seu costat ERC s'ha deixat 372.792 vots pel que fa a les europees de fa cinc anys. En total l'independentisme catal ha obtingut uns 785.000 votants en les eleccions, la qual cosa suposa un descens de 923.000 vots respecte al 2019.

    El PSC ha sigut el més votat a Catalunya (30,63%) --s'ha imposat a Barcelona i Tarragona--, mentre que Junts ha quedat en segona posició amb un 18,02% dels sufragis i victria a Lleida i Girona.

BILDU S'IMPOSA A EUSKADI

   Per contra, EH Bildu, que competia amb ERC en Ara Repúbliques, ha sigut la llista més votada al País Basc. En concret s'ha fet amb el 26,24% dels vots, seguida del PSOE (25,93%) i deixant en tercera posició al PNB, que ha sumat un suport del 22,40%.

    La distncia és de 3,84 punts a favor de la coalició abertzale invertint les tornes del succet en les autonmiques del passat 21 d'abril, quan tots dos van empatar en escons, per els nacionalistes van superar en 2,73 punts als d'Arnaldo Otegi.

    En qualsevol cas, el PNB, que est integrat en la coalició CEUS amb els nacionalistes canaris, ha aconseguit mantenir el seu escó en el Parlament Europeu grcies a les 281.064 persones que han agafat la seua papereta.