El projecte 'Les fosses del franquisme' s'acomiada el dilluns al Teatre Principal amb l'obra 'L'enterrador'

   VALNCIA, 3 May. (EUROPA PRESS) -

   La Diputació de Valncia culmina el seu projecte 'Les fosses del franquisme' amb la representació de l'obra 'L'enterrador', que tindr lloc aquest dilluns 6 de maig a les 19.00 hores al Teatre Principal, amb entrada gratuta fins a completar aforament.

    La proposta de Gerard Vzquez i Pepe Zapata és un espectacle teatral de ficció que es basa lliurement en les vivncies de diverses persones, entre elles les de Leoncio Badia, conegut com el 'enterrador de Paterna', de les quals ha quedat constncia en nombrosos reportatges de premsa escrita i espais radiofnics arran de la investigació realitzada per la periodista Conchi Cejudo.

    La companyia Teatre de Dos opta, com a "opció artística" i amb la voluntat de "respectar a víctimes i familiars", per no fer esment ni a llocs ni a persones reals, segons ha indicat la Diputació en un comunicat.

    La vicepresidenta primera i responsable de Memria Democrtica, Natlia Enguix, assistir el dilluns al Principal per a veure l'obra, "una experincia escnica que reviu un episodi colpidor de la nostra memria histrica". "L'espectacle és un homenatge a totes les persones, en molts casos herois annims, que amb la seua determinació van deixar testimoni d'humanitat en un episodi fosc de la nostra histria recent, un error que no pot tornar a repetir-se", ha sostingut.

   En aquesta línia, ha destacat "l'extraordinari acolliment que han tingut les activitats programades en 'Les fosses del franquisme', un projecte multidisciplinari amb exposicions, conferncies, debats, cinema, publicacions, actuacions musicals i teatre, una oferta educativa i cultural molt mplia amb la qual la Diputació ha contribut a recuperar aquest part de la histria que ens van explicar incompleta".

CONFERNCIES, MOSTRES, LLIBRES, CINEMA I TEATRE

   La representació de 'L'enterrador' és l'última de les activitats paralleles programades junt amb l'rea de Cultura de la Diputació, com a complement a les exposicions de L'ETNO i el Museu de Prehistria, nucli dur d'un programa que ha tingut com a objectiu "explicar a les noves generacions els valors democrtics, en un temps en el qual són necessaris més que mai el dileg i el consens per a evitar que s'imposen els extremismes", en paraules de Natlia Enguix.

   Enguix ha apostat per "reforar el vessant educatiu i divulgativa de la memria, sense oblidar les subvencions a ajuntaments i associacions memorialistes que, des de la creació de la delegació fa vuit anys, ha invertit més de quatre milions d'euros en localització, exhumació i identificació de les restes de persones represaliadas durant i després de la Guerra Civil, així com en la recuperació de trinxeres i refugis i la construcció de monuments en record de les víctimes".

   El programa ha explicat, entre altres activitats multidisciplinries, amb un cicle de conferncies, entre elles les dels juristes Baltasar Garzón i Dolores Delgado; bibliotertulies com la de Paco Roca i el seu cmic 'L'abisme de l'oblit'; la projecció de documentals com 'El silenci dels altres' i pellícules com 'La trinxera infinita'; i obres de teatre com 'els que mengen terra' i 'L'enterrador'. L'eix de la programació han sigut les exposicions dels museus de la Diputació, que es van implicar en el projecte des del primer moment.

DUES EXPOSICIONS TRONCALS

   El Centre Museístic La Beneficncia, en el qual se situen el Museu de Prehistria de Valncia i L'ETNO. Museu Valenci d'Etnologia, ha acollit fins a abril dues exposicions sobre les fosses del franquisme en el municipi de Paterna. Ambdues formen part del projecte 'Les Fosses del Franquisme. Arqueologia, Antropologia i Memria', una iniciativa conjunta de la delegació de Memria Democrtica i l'rea de Cultura de la Diputació de Valncia, i han rebut milers de visites al llarg de l'últim any.

   La mostra 'Arqueologia de la memria. Les fosses de Paterna', del Museu de Prehistria, és una aproximació a les fosses comunes del franquisme des d'una perspectiva arqueolgica a través d'un estudi del cas concret del cementeri municipal de Paterna, en el qual hi ha documentades més de 150 fosses i almenys 2.237 persones que van ser afusellades entre 1939 i 1956. L'exposició té tres objectius: visibilitzar l'aportació de les disciplines científiques i els equips tcnics que duen a terme l'exhumació i identificació de les persones represaliadas i la recuperació de les seues histries de vida; fer un reconeixement públic a les víctimes de la repressió i a les seues famílies, i entaular un dileg amb la ciutadania sobre la necessitat de les polítiques públiques de memria.

   D'altra banda, l'exposició '2238. Paterna. Lloc de perpetración i memria', de L'ETNO, s'acosta a les exhumacions contempornies de les fosses de víctimes del franquisme des de l'antropologia social per a ampliar la mirada fora d'aquests llocs. Per aix, exhumar implica molt més que desenterrar ossos. Implica introduir nous i noves agents, transitar pel temps i per l'espai i posar-nos en el lloc d'aquelles persones que van ser assassinades i humiliades, així com recórrer amb elles i els seus familiars i descendents els camins de l'oblit i la memria.