VALÈNCIA, 3 May. (EUROPA PRESS) -
La Diputació de València culmina el seu projecte 'Les fosses del franquisme' amb la representació de l'obra 'L'enterrador', que tindrà lloc aquest dilluns 6 de maig a les 19.00 hores al Teatre Principal, amb entrada gratuïta fins a completar aforament.
La proposta de Gerard Vàzquez i Pepe Zapata és un espectacle teatral de ficció que es basa lliurement en les vivències de diverses persones, entre elles les de Leoncio Badia, conegut com el 'enterrador de Paterna', de les quals ha quedat constància en nombrosos reportatges de premsa escrita i espais radiofònics arran de la investigació realitzada per la periodista Conchi Cejudo.
La companyia Teatre de Dos opta, com a "opció artística" i amb la voluntat de "respectar a víctimes i familiars", per no fer esment ni a llocs ni a persones reals, segons ha indicat la Diputació en un comunicat.
La vicepresidenta primera i responsable de Memòria Democràtica, Natàlia Enguix, assistirà el dilluns al Principal per a veure l'obra, "una experiència escènica que reviu un episodi colpidor de la nostra memòria històrica". "L'espectacle és un homenatge a totes les persones, en molts casos herois anònims, que amb la seua determinació van deixar testimoni d'humanitat en un episodi fosc de la nostra història recent, un error que no pot tornar a repetir-se", ha sostingut.
En aquesta línia, ha destacat "l'extraordinari acolliment que han tingut les activitats programades en 'Les fosses del franquisme', un projecte multidisciplinari amb exposicions, conferències, debats, cinema, publicacions, actuacions musicals i teatre, una oferta educativa i cultural molt àmplia amb la qual la Diputació ha contribuït a recuperar aquest part de la història que ens van explicar incompleta".
CONFERÈNCIES, MOSTRES, LLIBRES, CINEMA I TEATRE
La representació de 'L'enterrador' és l'última de les activitats paral·leles programades junt amb l'àrea de Cultura de la Diputació, com a complement a les exposicions de L'ETNO i el Museu de Prehistòria, nucli dur d'un programa que ha tingut com a objectiu "explicar a les noves generacions els valors democràtics, en un temps en el qual són necessaris més que mai el diàleg i el consens per a evitar que s'imposen els extremismes", en paraules de Natàlia Enguix.
Enguix ha apostat per "reforçar el vessant educatiu i divulgativa de la memòria, sense oblidar les subvencions a ajuntaments i associacions memorialistes que, des de la creació de la delegació fa vuit anys, ha invertit més de quatre milions d'euros en localització, exhumació i identificació de les restes de persones represaliadas durant i després de la Guerra Civil, així com en la recuperació de trinxeres i refugis i la construcció de monuments en record de les víctimes".
El programa ha explicat, entre altres activitats multidisciplinàries, amb un cicle de conferències, entre elles les dels juristes Baltasar Garzón i Dolores Delgado; bibliotertulies com la de Paco Roca i el seu còmic 'L'abisme de l'oblit'; la projecció de documentals com 'El silenci dels altres' i pel·lícules com 'La trinxera infinita'; i obres de teatre com 'els que mengen terra' i 'L'enterrador'. L'eix de la programació han sigut les exposicions dels museus de la Diputació, que es van implicar en el projecte des del primer moment.
DUES EXPOSICIONS TRONCALS
El Centre Museístic La Beneficència, en el qual se situen el Museu de Prehistòria de València i L'ETNO. Museu Valencià d'Etnologia, ha acollit fins a abril dues exposicions sobre les fosses del franquisme en el municipi de Paterna. Ambdues formen part del projecte 'Les Fosses del Franquisme. Arqueologia, Antropologia i Memòria', una iniciativa conjunta de la delegació de Memòria Democràtica i l'àrea de Cultura de la Diputació de València, i han rebut milers de visites al llarg de l'últim any.
La mostra 'Arqueologia de la memòria. Les fosses de Paterna', del Museu de Prehistòria, és una aproximació a les fosses comunes del franquisme des d'una perspectiva arqueològica a través d'un estudi del cas concret del cementeri municipal de Paterna, en el qual hi ha documentades més de 150 fosses i almenys 2.237 persones que van ser afusellades entre 1939 i 1956. L'exposició té tres objectius: visibilitzar l'aportació de les disciplines científiques i els equips tècnics que duen a terme l'exhumació i identificació de les persones represaliadas i la recuperació de les seues històries de vida; fer un reconeixement públic a les víctimes de la repressió i a les seues famílies, i entaular un diàleg amb la ciutadania sobre la necessitat de les polítiques públiques de memòria.
D'altra banda, l'exposició '2238. Paterna. Lloc de perpetración i memòria', de L'ETNO, s'acosta a les exhumacions contemporànies de les fosses de víctimes del franquisme des de l'antropologia social per a ampliar la mirada fora d'aquests llocs. Per això, exhumar implica molt més que desenterrar ossos. Implica introduir nous i noves agents, transitar pel temps i per l'espai i posar-nos en el lloc d'aquelles persones que van ser assassinades i humiliades, així com recórrer amb elles i els seus familiars i descendents els camins de l'oblit i la memòria.
