VALÈNCIA, 14 Mar. (EUROPA PRESS) -
El Rei Felip VI ha subratllat la importància d'invertir en ciència perquè, segons ha emfatitzat, "el futur del nostre país està íntimament lligat a la investigació científica". "I ha d'estar-ho perquè es puga dur a terme la principal missió col·lectiva que en l'actualitat tenim: llegar el millor món possible a les pròximes generacions. Que milloren les condicions de vida en el planeta i també la convivència".
Així ho ha asseverat durant el seu discurs en l'acte de lliurament dels Premis Nacionals d'Investigació 2023, que han presidit Les seues Majestats els Reis, Don Felip i Donya Letizia, al Palau Ducal dels Borja, a Gandia. Han assistit també la ministra de Ciència, Innovació i Universitats, Diana Morant; el president de la Generalitat, Carlos Mazón, i l'alcalde de Gandia, José Manuel Prieto, entre altres autoritats.
El monarca --que ha començat el seu discurs en valencià per a recordar que és la seua primera visita oficial a la "ciutat dels clàssics" Ausiàs March, Joanot Martorell i Rois de Corella-- ha traslladat "l'admiració" i el "suport" de la Corona cap a homes i dones "l'excel·lent labor de les quals, no només contribueix al progrés i benestar de la societat, sinó també a l'enfortiment del nostre país". "Sou un orgull i, sobretot, sou futur per a un país que té, precisament, ambició de futur i prosperitat", els ha dit.
Don Felip ha citat a un altre poeta valencià, en aquest cas a Vicent Andrés Estellés, que considerava la paraula com "la clau que obri tots els panys". "Això és també la ciència: la clau que obri tots els panys", ha apuntat el Rei.
"La ciència no donarà totes les respostes, però sí planteja les preguntes més adequades i revolucionàries per a avançar com a societat. No endevinarà l'avenir, però sí previndrà problemes, anticiparà situacions, malalties o amenaces, des de la base del coneixement adquirit durant dècades i fins i tot segles d'investigació sobretot allò que ens envolta", ha defensat el monarca.
Ha celebrat que "la societat espanyola és cada dia més conscient del valor de la ciència", al mateix temps que ha recalcat que, "encara que puga semblar un mantra, és necessari reiterar que invertir en ciència és invertir en futur".
En aquest punt, Felip VI ha ressaltat que hui Espanya "ostenta rellevants lideratges científics i tecnològics", en camps com la medicina personalitzada de precisió o energies renovables, a més de trobar-se "entre les principals economies de la UE en digitalització i connectivitat".
No obstant això, ha advertit que "encara ha d'afrontar importants desafiaments", entre els quals ha citat "l'envelliment de la població, el creixement de les ciutats i la despoblació rural o la gestió dels recursos naturals, inclosa l'aigua, i la progressiva descarbonització de l'economia, o fins i tot l'impacte de la IA i l'ambició d'exercir un paper més important en tot el relacionat amb l'espai".
"EL CAPITAL MÉS VALUÓS"
"Reptes als quals podrem respondre gràcies al nostre capital més valuós: un capital que hem de seguir cuidant i connectant amb la societat i amb el teixit productiu; un capital que no és un altre que nostra extraordinària comunitat científica, vertader exemple d'humilitat i ambició, paciència i esforç, esperit emprenedor, predisposició a la col·laboració, curiositat i compromís", ha augurat el Rei, que ha conclòs: "Espanya us necessita. Cada pas en la senda del coneixement --coneixement amb consciència--, ho és en la solució de problemes i en la grandesa de la humanitat".
Per la seua banda, la ministra de Ciència, Diana Morant, --natural de Gandia i que s'ha mostrat orgullosa de celebrar la cerimònia en un espai amb més de 600 anys d'història-- ha qualificat als guardonats com "els arquitectes del millor futur". "Els que construís nostra casa en un món d'incertesa, d'emergència climàtica, d'escassetat de recursos i de reptes globals", ha enumerat.
LLIÇONS DE LA PANDÈMIA
Ha rememorat, a més, que aquest 14 de març es compleixen quatre anys des de la declaració de l'estat d'alarma per l'emergència sanitària de la covid i ha assenyalat que una de les lliçons apreses de la pandèmia va ser que "no podíem ser un país vulnerable i devaluat". En aquest context ha al·ludit al fet que l'Executiu ha realitzat "la major inversió en R+D+i de tota la història del nostre país".
Els Premis Nacionals d'Investigació estan dotats amb 30.000 euros per a cada modalitat, distingeixen a persones investigadores que destaquen per la seua trajectòria i també el mèrit de joves --de fins a 40 anys-- que hagen aconseguit assoliments rellevants en les primeres etapes de les seues carreres.
En aquesta ocasió, en l'àrea de Biologia, el Premi 'Santiago Ramón y Cajal' s'ha concedit a José López Barneo per les seues contribucions en el camp de la fisiologia i neurobiología cel·lular i molecular; mentre que el guardó per a Joves 'Margarita Salas' ha anat a parar a Miguel Ángel Mompeán García per la seua visió innovadora de la biologia.
El Premi 'Leonardo Torres Quevedo', en l'àrea d'Enginyeries i Arquitectura, s'ha atorgat a Francisco Javier Llorca Martínez pel lideratge en Enginyeria de Materials Computacional i el 'Matilde Ucelay', a Daniel García González pel caràcter disruptivo de les seues contribucions en la conceptualització de materials multifuncionales i intel·ligents.
En Humanitats, s'ha distingit amb el 'Ramón Menéndez Pidal' a Felip Criado Boado per ajudar a comprendre com les societats han modificat el paisatge, mentre que el 'María Moliner' és per a Idoia Murga Castro com a referent en els estudis de la dansa. El 'Gregorio Marañón', en l'àrea de Ciències de la Salut, s'ha lliurat a Luis Enjuanes Sánchez per ser referent en el camp de la virologia. En aquest àmbit, el Premi per a Joves 'Gabriella Morreale' és per a Rodrigo Fernández Jiménez per la labor en medicina preventiva i cardiologia.
En Ciències i Tecnologies dels Recursos Naturals, els guardonats són Josep Peñuelas Reixach, que rep el 'Alejandro Malaspina' com a referent en la investigació del canvi global, i Marta Martínez Sanz, que guanya el 'Ángeles Alvariño' per la seua investigació multidisciplinària des del punt de vista mediambiental.
El 'Blas Cabrera', en Ciències Físiques, va a Ángel Rubio Secades pels seus treballs en física computacional de l'estat sòlid i el 'Felisa Martín Bravo', a Francisco Pelayo García d'Arquer per les seues contribucions a la física, química i ciències de materials, amb aplicacions en la generació d'energia neta.
Pel que fa a Ciència i Tecnologies Químiques, el Premi 'Enrique Mols' s'atorga a Jesús Jiménez Barber, qui destaca per facilitar la comprensió dels mecanismes que regulen els processos de reconeixement molecular entre carbohidrats i proteïnes; i el 'María Teresa Toral', a Silvia Osuna Oliveras per haver obtingut projectes competitius del més alt nivell.
En Transferència de Tecnologia, el Premi 'Juan de la Cierva' li'l porta Javier García Martínez, centrat en la química de nanomateriales; i el 'Ángela Ruiz Robles', Gonzalo Murillo Rodríguez per l'originalitat de la seua producció científica. El 'Julio Rey Pastor', en Matemàtiques i Tecnologies de la Informació, és per a Diego Córdoba Gazolaz pels mètodes introduïts en les equacions de la mecànica de fluids, i el 'María Andresa Casamayor' per a Xavier Ros Otón pel desenvolupament de tècniques noves en les equacions en derivades parcials.
Finalment, el Dret i Ciències Socials, el Premi 'Pascual Madoz' reconeix a Manuel Arellano González, per les seues contribucions a l'econometria, i el 'Clara Campoamor', a Mónica Martínez Bravo per les seues aportacions al desenvolupament econòmic i economia política.
