El Rei crida a invertir en ciència: "El futur del nostre país està íntimament lligat a la investigació científica"

   VALNCIA, 14 Mar. (EUROPA PRESS) -

   El Rei Felip VI ha subratllat la importncia d'invertir en cincia perqu, segons ha emfatitzat, "el futur del nostre país est íntimament lligat a la investigació científica". "I ha d'estar-ho perqu es puga dur a terme la principal missió collectiva que en l'actualitat tenim: llegar el millor món possible a les prximes generacions. Que milloren les condicions de vida en el planeta i també la convivncia".

   Així ho ha asseverat durant el seu discurs en l'acte de lliurament dels Premis Nacionals d'Investigació 2023, que han presidit Les seues Majestats els Reis, Don Felip i Donya Letizia, al Palau Ducal dels Borja, a Gandia. Han assistit també la ministra de Cincia, Innovació i Universitats, Diana Morant; el president de la Generalitat, Carlos Mazón, i l'alcalde de Gandia, José Manuel Prieto, entre altres autoritats.

   El monarca --que ha comenat el seu discurs en valenci per a recordar que és la seua primera visita oficial a la "ciutat dels clssics" Ausis March, Joanot Martorell i Rois de Corella-- ha traslladat "l'admiració" i el "suport" de la Corona cap a homes i dones "l'excellent labor de les quals, no només contribueix al progrés i benestar de la societat, sinó també a l'enfortiment del nostre país". "Sou un orgull i, sobretot, sou futur per a un país que té, precisament, ambició de futur i prosperitat", els ha dit.

   Don Felip ha citat a un altre poeta valenci, en aquest cas a Vicent Andrés Estellés, que considerava la paraula com "la clau que obri tots els panys". "Aix és també la cincia: la clau que obri tots els panys", ha apuntat el Rei.

   "La cincia no donar totes les respostes, per sí planteja les preguntes més adequades i revolucionries per a avanar com a societat. No endevinar l'avenir, per sí previndr problemes, anticipar situacions, malalties o amenaces, des de la base del coneixement adquirit durant dcades i fins i tot segles d'investigació sobretot all que ens envolta", ha defensat el monarca.

   Ha celebrat que "la societat espanyola és cada dia més conscient del valor de la cincia", al mateix temps que ha recalcat que, "encara que puga semblar un mantra, és necessari reiterar que invertir en cincia és invertir en futur".

   En aquest punt, Felip VI ha ressaltat que hui Espanya "ostenta rellevants lideratges científics i tecnolgics", en camps com la medicina personalitzada de precisió o energies renovables, a més de trobar-se "entre les principals economies de la UE en digitalització i connectivitat".

   No obstant aix, ha advertit que "encara ha d'afrontar importants desafiaments", entre els quals ha citat "l'envelliment de la població, el creixement de les ciutats i la despoblació rural o la gestió dels recursos naturals, inclosa l'aigua, i la progressiva descarbonització de l'economia, o fins i tot l'impacte de la IA i l'ambició d'exercir un paper més important en tot el relacionat amb l'espai".

"EL CAPITAL MÉS VALUÓS"

    "Reptes als quals podrem respondre grcies al nostre capital més valuós: un capital que hem de seguir cuidant i connectant amb la societat i amb el teixit productiu; un capital que no és un altre que nostra extraordinria comunitat científica, vertader exemple d'humilitat i ambició, pacincia i esfor, esperit emprenedor, predisposició a la collaboració, curiositat i compromís", ha augurat el Rei, que ha concls: "Espanya us necessita. Cada pas en la senda del coneixement --coneixement amb conscincia--, ho és en la solució de problemes i en la grandesa de la humanitat".

   Per la seua banda, la ministra de Cincia, Diana Morant, --natural de Gandia i que s'ha mostrat orgullosa de celebrar la cerimnia en un espai amb més de 600 anys d'histria-- ha qualificat als guardonats com "els arquitectes del millor futur". "Els que construís nostra casa en un món d'incertesa, d'emergncia climtica, d'escassetat de recursos i de reptes globals", ha enumerat.

LLIONS DE LA PANDMIA

   Ha rememorat, a més, que aquest 14 de mar es compleixen quatre anys des de la declaració de l'estat d'alarma per l'emergncia sanitria de la covid i ha assenyalat que una de les llions apreses de la pandmia va ser que "no podíem ser un país vulnerable i devaluat". En aquest context ha alludit al fet que l'Executiu ha realitzat "la major inversió en R+D+i de tota la histria del nostre país".

    Els Premis Nacionals d'Investigació estan dotats amb 30.000 euros per a cada modalitat, distingeixen a persones investigadores que destaquen per la seua trajectria i també el mrit de joves --de fins a 40 anys-- que hagen aconseguit assoliments rellevants en les primeres etapes de les seues carreres.

    En aquesta ocasió, en l'rea de Biologia, el Premi 'Santiago Ramón y Cajal' s'ha concedit a José López Barneo per les seues contribucions en el camp de la fisiologia i neurobiología cellular i molecular; mentre que el guardó per a Joves 'Margarita Salas' ha anat a parar a Miguel Ángel Mompeán García per la seua visió innovadora de la biologia.

   El Premi 'Leonardo Torres Quevedo', en l'rea d'Enginyeries i Arquitectura, s'ha atorgat a Francisco Javier Llorca Martínez pel lideratge en Enginyeria de Materials Computacional i el 'Matilde Ucelay', a Daniel García González pel carcter disruptivo de les seues contribucions en la conceptualització de materials multifuncionales i intelligents.

   En Humanitats, s'ha distingit amb el 'Ramón Menéndez Pidal' a Felip Criado Boado per ajudar a comprendre com les societats han modificat el paisatge, mentre que el 'María Moliner' és per a Idoia Murga Castro com a referent en els estudis de la dansa. El 'Gregorio Marañón', en l'rea de Cincies de la Salut, s'ha lliurat a Luis Enjuanes Sánchez per ser referent en el camp de la virologia. En aquest mbit, el Premi per a Joves 'Gabriella Morreale' és per a Rodrigo Fernández Jiménez per la labor en medicina preventiva i cardiologia.

   En Cincies i Tecnologies dels Recursos Naturals, els guardonats són Josep Peñuelas Reixach, que rep el 'Alejandro Malaspina' com a referent en la investigació del canvi global, i Marta Martínez Sanz, que guanya el 'Ángeles Alvariño' per la seua investigació multidisciplinria des del punt de vista mediambiental.

   El 'Blas Cabrera', en Cincies Físiques, va a Ángel Rubio Secades pels seus treballs en física computacional de l'estat slid i el 'Felisa Martín Bravo', a Francisco Pelayo García d'Arquer per les seues contribucions a la física, química i cincies de materials, amb aplicacions en la generació d'energia neta.

   Pel que fa a Cincia i Tecnologies Químiques, el Premi 'Enrique Mols' s'atorga a Jesús Jiménez Barber, qui destaca per facilitar la comprensió dels mecanismes que regulen els processos de reconeixement molecular entre carbohidrats i protenes; i el 'María Teresa Toral', a Silvia Osuna Oliveras per haver obtingut projectes competitius del més alt nivell.

   En Transferncia de Tecnologia, el Premi 'Juan de la Cierva' li'l porta Javier García Martínez, centrat en la química de nanomateriales; i el 'Ángela Ruiz Robles', Gonzalo Murillo Rodríguez per l'originalitat de la seua producció científica. El 'Julio Rey Pastor', en Matemtiques i Tecnologies de la Informació, és per a Diego Córdoba Gazolaz pels mtodes introduts en les equacions de la mecnica de fluids, i el 'María Andresa Casamayor' per a Xavier Ros Otón pel desenvolupament de tcniques noves en les equacions en derivades parcials.

   Finalment, el Dret i Cincies Socials, el Premi 'Pascual Madoz' reconeix a Manuel Arellano González, per les seues contribucions a l'econometria, i el 'Clara Campoamor', a Mónica Martínez Bravo per les seues aportacions al desenvolupament econmic i economia política.