La segona pista de l'aeroport d'Alacant generaria 785 milions a l'any al PIB provincial, segons un estudi

El president de la Generalitat, Carlos Mazón, i el president de la Cámara de comerç d'Alacant, Carlos Baño.
CÁMARA COMERCIO ALICANTE
Actualizado: miércoles, 8 mayo 2024 16:33

   Mazón proposa crear una autoritat independent d'infraestructures per a prioritzar inversions en funció de "dades objectives"

   ALACANT, 8 May. (EUROPA PRESS) -

   La creació de la segona pista de l'Aeroport d'Alacant-Elx Miguel Hernández generaria 785,3 milions d'euros a l'any al PIB provincial i uns ingressos anuals de 920 milions, que estarien en risc de no desenvolupar-se aquesta infraestructura.

   Així ho indica l'estudi de l'impacte econòmic de la necessitat de la segona pista de l'Aeroport Alacant-Elx, elaborat per la Cambra de Comerç d'Alacant, que ha sigut presentat aquest dimecres a Fira Alacant pel president de la Generalitat, Carlos Mazón, i el president de la Cambra, Carlos Baño.

   La cap de gabinet d'Estudis i Estadística de la Cambra d'Alacant, Mari Carmen Pastor, ha detallat la metodologia de l'estudie --input-output-- i que presenta tres possibles escenaris per al període 2024-2030 de previsions de viatgers, elaborades per l'entitat cameral. En el pessimista, es preveu l'arribada de 21,2 milions de passatgers a l'aeroport el 2030; en el neutre, de 23,7 milions; mentre que l'optimista assenyala que arribarien 26,1 milions.

   En l'escenari neutre, la capacitat màxima actual de la infraestructura aeroportuària --19 milions-- se superaria l'any 2026. En aquest sentit, l'estudi alerta que l'aeroport no podria fer front futurs augments del tràfic, que podrien rondar els dos milions de passatgers a l'any i prop de 6.500 milions de despesa turística en el període 2024-2030, en el qual se suma l'efecte directe --el que gasten els turistes--, l'indirecte --el generat per les empreses que reben la despesa-- i l'induït --el que gasten els empleats--, ha explicat Pastor.

   En aquest sentit, ha alertat que, de no dur a terme la segona pista de l'aeroport d'Alacant, no es generarien 785,3 milions d'euros a l'any per al PIB provincial. D'ells, 721,9 milions --un 92 per cent-- corresponen al sector serveis --principalment activitats recreatives, culturals i esportives; restauració; i hotels i hostalatges--.

   Quant a l'ocupació, ha apuntat que, d'acord amb l'estudi, en el període 2024-2030 no es mantindrien o crearien un total de 14.765 ocupacions a l'any.

   Pastor ha recalcat que l'Aeroport d'Alacant-Elx va superar l'any 2023 --quan va rebre 15,7 milions de passatgers-- les previsions de tràfic que tenia marcades per al 2026 --quan s'estimaven 15,6 milions--, per la qual cosa ha destacat que "ha superat totes les previsions i informes oficials i està acostant-se a nivells de saturació".

AUTORITAT INDEPENDENT PER A "EVITAR XANTATGES"

   Per la seua banda, el president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha alertat que "cada any que passa, són quasi 800 milions d'euros de pèrdua i només en el dia de hui s'han perdut 2,22 milions aquesta província i han deixat de crear-se quasi 50 ocupacions".

   A més, ha proposat crear a Espanya una autoritat independent d'infraestructures per a decidir "la priorització de les inversions en funció de dades objectives", que seria similar a l'Airef en matèria fiscal. "Fem-ho amb objectivitat, no ho convertim en un arma llancívola. Això seria una mesura amb la qual podríem avançar", ha subratllat.

   El cap del Consell ha insistit que aquesta autoritat podria explicar "amb transparència i amb objectivitat quins són els terminis i quins són les prioritats per a les inversions estratègiques" a Espanya. "Probablement, així ens evitaríem molts xantatges d'alguns territoris, molts capritxos que moltes vegades té el Govern, i tindríem una taula objectiva", ha defensat, amb l'objectiu de "no estar pendents del capritx d'un, l'extorsió d'un altre, o el xantatge d'un territori".

REUNIÓ GVA I AENA

   A més, ha afirmat que el fet que el Govern anuncie que estudiarà la segona pista en el pròxim període d'inversions és "un ajornament en si mateix", la qual cosa considera que és una "pèrdua d'oportunitat". "L'única cosa que val és una modificació de l'actual marc inversor planificador, no esperar al següent", ha sostingut Mazón.

   En aquest context, ha avançat que aquest dijous es reuniran les conselleres de Turisme, Nuria Montes, i d'Infraestructures, Salomé Pradas, amb responsables d'Aena per a presentar-los l'estudi. "Per a demostrar que aquesta província no és que es meresca, sinó del que és capaç de fer quan s'inverteix. Totes les infraestructures creades han sigut retornades amb extraordinari impacte a qui haja sigut el seu inversor i s'ha fet viable abans dels terminis benvolguts", ha asseverat.

   Mazón s'ha mostrat "preocupat" que el Govern central "no prioritze a Alacant", així com que hi haja representants que "estiguen en contra del turisme, facen demagògia i estiguen generant discursos de turismofobia". "Nosaltres estem en discursos de benvinguda al turisme de manera sostenible, equilibrada, amb rigor i amb moderació", ha sostingut.

LA CAMBRA ALERTA D'INFRESTRUCTURES "LIMITANTS"

   Per la seua banda, Carlos Baño ha emfatitzat que la província d'Alacant "sap retornar amb escreix la inversió que es fa" en les infraestructures i ha posat en valor la província com a destinació turística, que es posa en risc per una "infraestructura limitant".

   "Amb les dades que nosaltres hem llançat, estem demostrant que, a partir de l'any 2026, les infraestructures de l'aeroport d'Alacant poden arribar a ser limitants. Els increments són cada dia majors i açò va a arribar a limitar, perquè hi ha companyies que van a haver de deixar de volar a l'aeroport d'Alacant perquè no van a tenir pista", ha advertit.

   Sobre aquest tema, ha sostingut que la Cambra, "mirant únicament i objectivament les necessitats de la província, els interessos, la creació de llocs de treball i la generació de riquesa", exigiran la segona pista. "És la nostra obligació barallar i defensar els interessos de la nostra província", ha insistit.

Contador

col.labora la Conselleria de Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana amb una subvenció de 31.999,98 € para el foment de valencià