El Suprem avala el Pla Especial de la ZAL del Port de València

   VALNCIA, 14 Mar. (EUROPA PRESS) -

   La Secció Cinquena de la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem ha declarat conforme a dret la resolució, de 17 de desembre del 2018, de la Conselleria d'Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori de la Generalitat Valenciana que va aprovar definitivament el Pla Especial de la Zona d'Activitats Logístiques del Port de Valncia.

   El TS estima el recurs de la Generalitat valenciana i Valncia Plataforma Intermodal i Logística, S. a., contra la sentncia del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, de 31 de mar del 2022, que va anullar tant l'acord com el Pla Especial per no haver-se tramitat per l'Administració autonmica una avaluació ambiental estratgica pel procediment ordinari, sinó pel procediment simplificat.

    El TSJCV donava la raó a l'Associació de Vens de la Punta La Unificadora enfront de la resolució de la Conselleria d'Habitatge, de data de 17 de desembre del 2018, que va disposar aprovar definitivament el Pla Especial de la ZAL.

   Segons arreplega la sentncia del TS, la superfície del sector afectat és de 772.961,17 metres quadrats, i el Pla preveu la creació d'un centre logístic adjacent al Port de Valncia, on concentrar activitats i serveis que conferisquen valor afegit a les mercaderies relacionades amb el trfic marítim internacional, tractant-se d'un rea destinada al desenvolupament d'activitats d'emmagatzematge, distribució i assemblatge de mercaderies, components industrials, materials i qualsevol tipus de productes vinculats, en la seua major part, amb el trfic marítim, ha informat l'alt tribunal en un comunicat.

   El TSJCV va anullar el pla en considerar que una transformació de l'extensió i característiques com la prevista requeria, segons la llei, que l'avaluació ambiental estratgica es realitzara pel procediment ordinari --de major complexitat i extensió, i que, a més, permetia plantejar alternatives des de la perspectiva ambiental-- i no pel simplificat utilitzat per l'Administració.

    El Suprem per a adoptar la seua decisió parteix d'una realitat "inqüestionable": el sl al que es refereix el Pla del 2018 havia sigut ja transformat de la seua situació inicial de sl rústic amb destinació agrícola a sl urbanitzat, en haver-se executat el primer Pla Especial de la ZAL del Port de Valncia, de 23 de desembre del 1999, encara que aquest pla va ser anullat deu anys més tard pel propi Suprem "per raons formals".

    Els jutges afirmen que, del 1999 al 2009, data de l'anullació, aquest Pla inicial va gaudir de presumpció de legalitat, sense que s'adoptara cap mesura cautelar de suspensió dels seus efectes, per la qual cosa es va procedir per l'Administració a executar les obres d'urbanització previstes en ell, que van finalitzar en data 15 de novembre del 2005.

   Aquesta situació fctica, consolidada en el temps, i produda en execució d'una norma aparentment legal permet evitar l'efecte anulatorio del Pla per raó de l'elecció del procediment abreujat en lloc de l'ordinari, d'avaluació ambiental estratgica, en la mesura en qu la principal finalitat perseguida pel procediment ordinari, que és anticipar la protecció ambiental abans de la presa de decisions que puguen comprometre negativament al medi ambient, valorant a aquest efecte possibles alternatives en el procés de transformació del sl des de la perspectiva ambiental, ja no era possible en el cas jutjat perqu aquest transformació s'havia produt i "consolidat" en execució d'un Pla anterior.

   Així, incideix que no s'est "prpiament en presncia d'actes jurídics sinó d'actuacions materials (les obres d'urbanització) realitzades a l'empara d'aquest norma (el Pla Especial) la illegalitat del qual es declara amb posterioritat" i, sense que es puga establir una norma general sobre aquest tema, "sí han de tenir-se en compte les circumstncies concretes en les quals les actuacions materials es van portar a efecte": la urbanització "es realitza a l'empara d'una norma jurídica que gaudeix de presumpció de legalitat i eficcia durant deu anys". A aix, s'uneix "la inmodificabilidad de la situació fctica produda en execució del Pla Especial la illegalitat del qual va ser declarada posteriorment".

JA DESENVOLUPADA URBANÍSTICAMENT

   Consideren també els jutges que, ateses les "circumstncies especials" de "carcter excepcional" que concorren en aquest cas, "és evident que a l'Administració ja no li és possible exercir les seues potestats de restauració de l'ordre urbanístic, reposant l'estat del sl al previst al Pla General d'Ordenació Urbana de Valncia (sl rústic amb destinació agrícola), que és el que formalment li correspon després de l'anullació del Pla Especial, doncs la Zona d'Activitats Logístiques del Port de Valncia est totalment desenvolupada urbanísticament i té una enorme extensió".

   En aquesta línia, apunta que, des de l'aprovació del primer pla (any 1999) fins a l'anullació de l'últim (any 2022) han transcorregut 23 anys i "és evident que a l'Administració ja no li és possible exercir les seues potestats de restauració de l'ordre urbanístic", reposant l'estat del sl al previst en el Pla General d'Ordenació Urbana de Valncia (rústic amb destinació agrícola), que és el que formalment li correspon després de l'anullació del Pla Especial, doncs la ZAL "est totalment desenvolupada urbanísticament i té una enorme extensió".

    "Ni social ni econmicament seria acceptable fer obres de restauració del sl perqu recuperara la seua condició de rústic amb destinació agrícola para, immediatament a continuació, aprovar un nou Pla pel qual es procedisca a urbanitzar aquest mateixos terrenys ats l'inters públic de desenvolupament de la Zona d'Activitats Logístiques del Port de Valncia", agrega.

   Per al Suprem, aix suposa un "fet determinant" en la tramitació i aprovació del nou Pla Especial l'any 2018, que permet justificar la utilització del procediment abreujat per a l'avaluació ambiental estratgica. A més, té en compte que tant en el Pla Especial del 1999 com en el del 2018 va haver-hi avaluació ambiental positiva, encara que en aquest últim cas ho anara per un procediment que formalment "no era el correcte".

   Així, indiquen que l'opció de l'Administració "ha sigut la de donar virtualitat a l'anomenada doctrina de la fora normativa del fctic, amb independncia de la manera o procediment en virtut dels quals els terrenys materialment van deixar d'ostentar les característiques ínsitas per a ser classificats pel PGOU de Valncia com a sl no urbanitzable de protecció agrícola i, van passar a tenir materialment les característiques prpies del sl urb", segons consta en la sentncia consultada per Europa Press.

   En resum, assenyala que "sobre la constatada realitat física d'aquest terrenys, l'escassa afecció ambiental que comporta el Pla Especial, ats que les seues determinacions venen a consolidar les obres d'urbanització en el seu moment executades sense produir una alteració essencial respecte de la realitat existent, per la qual cosa, en conseqüncia, la seua afecció ambiental és prcticament inexistent, la qual cosa justificaria la utilització del procediment simplificat de l'avaluació ambiental estratgica".

   En tot cas, afig que per a mantenir la legalitat del pla l'avaluació ambiental estratgica obtinguda pel procediment simplificat ha de ser positiva, com ocorre en aquest cas. Així, conclou que l'elecció per l'administració del procediment simplificat d'avaluació ambiental com a trmit necessari per a l'aprovació del Pla Especial de la ZAL, "no produeix els efectes invalidants prevists" en la Llei 21/2013 i, per aix, anulla la sentncia del TSJCV.