El TJUE decidix este dijous si la Llei d'Amnistia és compatible amb el dret de la UE

   MADRID, 16 Jul. (EUROPA PRESS TELEVISIÓ) -

   La Gran Sala del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) dictarà este dijous, 16 de juliol, les dos primeres sentències sobre els dubtes dels tribunals espanyols en l'aplicació de la Llei Orgànica d'Amnistia (LLOA) i la seua compatibilitat amb el Dret comunitari, per la qual l'Alt Tribunal europeu ha rebut fins a quatre qüestions prejudicials sobre les quals ha de decidir amb sentències vinculants.

   En vespres de conèixer el pronunciament vinculant del TJUE, la ministra i portaveu del Govern, Elma Saiz, va assegurar en la roda de premsa al final del Consell de Ministres que l'Executiu de Pedro Sánchez espera que la sentència siga "clara i contundent", perquè s'aplique esta mesura de gràcia "amb diligència i sense dilació".

    En concret, l'Alt Tribunal europeu es pronunciarà este dijous sobre els dos assumptes per als quals l'Advocat General va emetre sengles dictàmens al novembre del passat any, opinions amb les quals va descartar que la tramitació de la llei responguera a una "autoamnistía", que col·lisione amb la legislació de la UE en la lluita contra el terrorisme o que afecte a interessos financers de la UE; encara que va considerar que sí pot haver-hi vulneracions menors al Dret de la UE.

   El primer d'ells té a veure amb la consulta del Tribunal de Comptes amb respecte a la responsabilitat comptable de l'expresident de Catalunya Carles Puigdemont i altres persones en l'ús de fons públics per a finançar el referèndum de l'1 d'octubre del 2017, declarat il·legal pel Tribunal Constitucional, i per a recolzar l'acció exterior del 'procés'.

   La segona sentència respondrà a la qüestió prejudicial remesa per l'Audiència Nacional en el cas de terrorisme atribuït a diversos membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) per a aclarir si l'aplicació de l'amnistia en este cas contravindria el Dret comunitari i garantiria la impunitat dels delictes.

UN ANY DESPRÉS DE LES VISTES

   D'esta manera, el Tribunal amb seu a Luxemburg es pronunciarà un any després que tingueren lloc les vistes corresponents en la Gran Sala --que componen quinze jutges-- i set mesos després que l'Advocat General Dean Spielmann llegira les seues conclusions sobre els casos. Encara que les posicions de l'Advocat General no són vinculants per a les sentències que ha de dictar després el TJUE, sí marquen la línia de les resolucions emeses en la gran majoria dels casos.

   En resposta al Tribunal de Comptes, l'advocat europeu va descartar que l'amnistia afecte a interessos financers de la Unió Europea perquè "no existix un vincle directe entre els actes i la reducció, actual o potencial, dels ingressos posats a la disposició del pressupost de la Unió".

   Encara que sí va advertir, pel que fa al dret a la tutela judicial, que el termini màxim de dos mesos per a dictar sobre l'aplicació de l'amnistia en un cas "podria resultar massa curt" per a determinar si l'assumpte està cobert o no per la LOA en funció de si es tracta de fons d'origen nacional o europeus i del seu ús efectiu per a promoure la independència de Catalunya fora d'Espanya.

   Quant a l'assumpte que afecta a diversos membres dels CDR, l'Advocat General veu clar que no existix col·lisió amb la directiva europea de lluita contra el terrorisme i explica que la llei espanyola "no priva" a l'europea de la seua plena eficàcia, al mateix temps que descarta que responga a una "autoamnistia", en contra de la posició que va defensar la Comissió Europea en la vista prèvia davant de la Gran Sala.

   Així, l'advocat considera que la LOA "complix els estàndards" establits pel Tribunal Europeu de Drets Humans perquè es va aprovar en "un context real de reconciliació política i social" i "no constituïx una autoamnistía"; i perquè "no inclou violacions greus de Drets Humans".

   En este sentit, el dictamen va apuntar també l'amnistia espanyola "establix una exclusió explícita dels actes que hagen causat de forma intencionada tals violacions, sense incloure formalment el conjunt dels delictes contemplats en la Directiva".