La UE acorda donar més permisos gratuïts per a emetre CO2 a les indústries que més energia consumixen

    BRUSSEL·LES, 13 Nov. (EUROPA PRESS) -

   El Consell de la Unió Europea i el Parlament Europeu han aconseguit un acord provisional per a augmentar els permisos gratuïts d'emissió de CO2 que reben les indústries amb un elevat consum d'energia, com les químiques, papereres o ceràmiques, amb l'objectiu de reduir els seus costos i evitar que traslladen la seua producció a països amb normes mediambientals menys exigents.

   El pacte contempla uns 121 milions de drets d'emissió sense cost per al període comprès entre 2026 i 2030, després que una revisió dels criteris europeus de repartiment reduïra les quantitats previstes per a determinades empreses i generara crítiques entre els sectors afectats i diversos Estats membre.

   Estos permisos formen part del règim europeu de comerç d'emissions (MTS, per les seues sigles en anglés), que obliga les companyies a disposar d'un dret per cada tona de CO2 que emeten, encara que algunes reben part d'ells gratuïtament per a limitar els costos que suposa complir amb esta obligació.

   En concret, el nombre d'autoritzacions que correspon a cada instal·lació es determina a partir de diferents valors de referència, entre ells el consum de calor i combustible necessari per a la seua activitat, l'actualització de la qual el juny passat va suposar una reducció de les quantitats que podien rebre determinades empreses durant els pròxims anys.

   Davant esta situació, la Comissió Europea va presentar al juliol una proposta per a modificar el repartiment i posar a la disposició de les companyies uns 88 milions de permisos, als quals el Consell i l'Eurocambra han acordat afegir uns altres 28 milions que havien quedat sense assignar perquè algunes instal·lacions no complien requisits com realitzar auditories d'eficiència energètica o disposar de plans de neutralitat climàtica.

   A ells es sumaran altres cinc milions reservats per a les activitats més exposades al risc de deslocalització, conegut com a "fugida de carboni", mentre que els drets que no arriben a utilitzar-se es destinaran als fons europeus de Modernització i Innovació, que financen inversions i projectes per a reduir les emissions contaminants.

   La reforma es centra en els sectors per als quals no existix un valor de referència específic per producte i els permisos gratuïts del qual es calculen, per punt, a partir del consum de calor i combustible, com ocorre amb determinades activitats de les indústries química, alimentària, paperera, del vidre i ceràmica.