Unitats lingüístiques de la UV, UA i UJI rebutgen l'homologació de títols de valencià amb el Batxillerat

   VALNCIA, 20 Dic. (EUROPA PRESS) -

   Les Unitats per a l'Educació Multilingüe de les universitats d'Alacant (UA), Valncia (UV) i Jaume I de Castelló (UJI), el Departament de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant i Escola Valenciana demanen la retirada del projecte de decret del Consell que regula el reconeixement de la competncia lingüística de valenci per a l'homologació dels estudis en el sistema educatiu.

   La proposta de decret aporta com a novetat que acredita un nivell B2 a l'alumnat que acaba el Batxillerat havent aprovat l'assignatura de Valenci: Llengua i Literatura en els dos cursos d'aquesta etapa, i que reconeix un nivell de C1 a l'alumnat que acaba el Batxillerat amb més d'un 7 en aquesta matria en els dos cursos.

   Segons recalquen aquestes entitats en un comunicat, distribut per Escola Valenciana, la proposta "no té una base suficient i comportar un perjuí, no només al coneixement que té la població del valenci formal, sinó, encara més, al prestigi social de la llengua".

   Entre les raons que esgrimeixen figura que "la proposta pressuposa que és equivalent una qualificació numrica d'una matria a un nivell de competncia lingüística d'acord amb el MECRL, per no té en compte que aquesta assignatura té continguts i competncies no lingüístiques que també formen part de l'avaluació".

   Així mateix, argumenten que "en aquest moment l'administració no té informació suficient per a acreditar que l'alumnat que finalitza els estudis del Batxillerat ha aconseguit el nivell mínim exigit de B2 de valenci".

   "No consta que s'haja avaluat el nivell de llengua amb el qual acaba l'alumnat aquesta etapa educativa, i aquest hauria de ser una mesura prvia a qualsevol proposta d'homologació. Si s'ha fet l'avaluació, els resultats haurien de ser públics i, en cas de confirmar l'assoliment del nivell, aquest seria un argument a favor de l'homologació", subratllen.

   En aquesta línia, defenen que la concessió d'un nivell de C1 segons el MECRL en les condicions esmentades "trax directament el seu esperit: la distinció entre un nivell i un altre en el MECRL no respon una qualificació numrica major o menor en l'avaluació, sinó a l'adquisició d'uns graus de competncia i d'uns coneixements diferents que requereixen, doncs, instruments d'avaluació també diferents". La proposta assenyalen, "simplifica en extrem l'avaluació de la competncia lingüística i no s'ajusta al marc de referncia al qual es vol ficar".

   En conseqüncia, les entitats consideren que la mesura "comportar la devaluació dels títols de coneixement de valenci, que actualment són expedits per entitats acreditades, centres d'idiomes o institucions universitries; desincentivar l'adquisició efectiva de la competncia comunicativa en aquesta llengua i consolidar la percepció del valenci com una llengua de segona".

"CONTEXT DE MINORITZACIÓ"

   "Es tracta d'una mesura que es proposa, a més, en un context preocupant de minorització del valenci, tal com demostren les dades d'ús social de la llengua que arreplega l'última enquesta de Coneixement i ús social del valenci (2022) de la mateixa Conselleria d'Educació, Cultura i Esport", afigen.

   Al seu parer, en el cas que l'administració vullga establir un mecanisme d'homologació del nivell B2 de valenci a l'alumnat que finalitze el Batxillerat, la Conselleria competent hauria de "fer una avaluació rigorosa dels resultats de la implantació dels programes lingüístics PEPLI en el cuatrienio 2019-2022 que demostre que s'aconsegueixen els objectius que estableix la llei quant al nivell de valenci de l'alumnat en acabar l'etapa".

CSIF ALLEGA PER POSSIBLE "DISCRIMINACIÓ"

   Per la seua banda, la Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) ha presentat allegacions contra el projecte de decret en considerar que pot produir "discriminació o greuge" i "vulnerar principis constitucionals, com el d'igualtat".

   Indica el sindicat que aquest projecte de decret es troba en fase d'informació pública, i que CSIF, com a organització sindical defensora dels drets dels empleats públics, es troba legitimada per a participar en la fase d'informació pública d'aquest projecte normatiu. Així, recalca que "afectar indirectament als requisits exigits per a l'accés a l'ocupació pública en la Generalitat".

   Assenyala que "l'article 7 del projecte de reglament disposa que es reconeix un nivell C1 del Marc Comú Europeu de Referncia per a les Llengües a les persones que hagen acabat els ensenyaments postobligatries no universitries en la modalitat de Batxillerat amb una qualificació mitjana de 7 o superior en l'assignatura de valenci en els dos cursos de Batxillerat a partir del curs 2021/2022".

   La central sindical, en la seua allegació, recalca que "aquest reconeixement resulta absolutament arbitrari i produeix greuges entre les persones que hagen acabat els ensenyaments de Batxillerat".

   Referent a a pregunta "per qu la qualificació mitjana ha de ser una nota de 7 o superior en dos cursos de Batxillerat només a partir de 2021/2022 i no en els cursos anteriors" o "per qu aquesta qualificació de set o superior i no una altra -com podria ser l'aprovat- és la que atorga l'acreditació d'un coneixement de valenci corresponent a C1".

   L'organització subratlla que "es produeix una discriminació temporal inadmissible, ja que hi haur moltes persones que, amb esfor, hagen superat les dos cursos de Batxillerat amb una qualificació de 7 o superior amb anterioritat al curs 2021/2022 i no podran veure reconeguda la seua competncia lingüística amb el nivell C1 només de moment en qu van iniciar els seus estudis".

   El sindicat avisa d'una altra discriminació o greuge" en "eixa qualificació arbitrria, ja que poden existir moltes persones que hagen aprovat l'assignatura de valenci en els dos cursos de Batxillerat sense haver arribat a la qualificació de 7".

   CSIF considera que eixe precepte del projecte de decret del Consell "pot vulnerar els principis i drets consagrats en els articles 9.3, 14, 23.2, 27 i 103.3 de la Constitució Espanyola". A més, alerta que aquesta proposta legislativa de la Generalitat "únicament es refereix a centres educatius sostinguts amb fons públics".

   Finalment, adverteixen que "com a conseqüncia d'aquest projecte de decret ens podem trobar amb potencials servidors públics que no tindran la possibilitat de concórrer en igualtat de condicions a l'accés a la funció pública a causa del moment en qu van iniciar els seus estudis o, fins i tot, a causa dels diferents centres educatius en els quals hagen rebut el seu ensenyament".

STEPV: "NO TÉ SENTIT"

   També STEPV ha presentat allegacions a la Conselleria d'Educació a l'esmentat decret. Segons recorda, la llei de plurilingüisme de 2018 estableix que s'acreditaran les competncies orals i escrites equivalents al B2 en castell i valenci en l'alumnat en acabar els estudis postobligatorios i que en el termini de quatre anys després de l'aplicació del PEPLI en cada etapa educativa s'avaluaran els resultats, la qual cosa encara no ha succet.

   Per a, exposa STEPV, "no té sentit modificar el nivell d'acreditació del valenci". Per, a més, "elevar-lo a un C1 té menys sentit encara, ja que no és funció ni del professorat de valenci ni de l'etapa de Batxillerat acreditar cap coneixement lingüístic".

   Per a aquest sindicat, a més, fixar com a nota un 7 és "purament aleatori i no est justificat". Criden l'atenció sobre el fet que en l'assignatura de valenci no solament s'avaluen les competncies lingüístiques i hi ha altres etapes on si que s'acrediten els nivells de llengües, com són les Escoles Oficials d'Idiomes o els centres de formació de persones adultes.