La UV presenta una base de dades inèdita que trau de l'anonimat la medicina valenciana represaliada pel franquisme

   VALÈNCIA, 6 Oct. (EUROPA PRESS) -

   La Universitat de València (UV) ha obert la primera base de dades de la ciència i la medicina valenciana represaliada pel franquisme que, després de tres dècades d'investigació dirigida pel catedràtic emèrit d'Història de la Ciència Josep Lluís Barona, dona a conèixer 400 noms propis, la major part dels quals ha estat oculta des de la Guerra Civil espanyola.

   Amb el títol 'Ciència represaliada. Metges i científics valencians represaliats pel franquisme', la base de dades serà presentada en una jornada dijous vinent, 8 d'octubre, a les 17.00 hores, al saló d'actes del Palau de Cerveró, seu de l'Institut Interuniversitari López Piñero. La sessió podrà seguir-se també en línia a través de l'enllaç https://uv- es.zoom.us/j/67872126296

   La base de dades naix de la proposta de "documentar la cartografia de la repressió", així com de reflexionar, des d'un punt de vista historiogràfic, sobre "l'interès de la perspectiva valenciana", profunditzant en la recerca dels centenars de metges i personal sanitari --infermers i infermeres, matrones, practicants, farmacèutics...), de químics, naturalistes, enginyers i arquitectes que "van veure truncada la seua vida i carrera --acadèmica i professional-- en els anys de la guerra i, sobretot, en els posteriors a aquesta, durant la repressió franquista", en què l'exili republicà va fer desaparèixer el seu rastre, relata Josep Lluís Barona.

   Es tracta del resultat d'una recerca que ha ocupat els 30 darrers anys d'un equip investigador format per Barona, al capdavant; Joan Lloret, metge pediatre que va impartir classes d'Història de la Ciència a la Universitat de València; Àlvar Martínez, professor jubilat de la Universitat de València i investigador de l'Institut López Piñero; Josep Bernabeu, catedràtic d'Història de la Ciència de la Universitat d'Alacant, i Àngel Beneito, doctor en Geografia i Història, i investigador de memòria històrica, repressió i exili de la Guerra Civil espanyola.

   La construcció de la base de dades --que pretén continuar creixent amb les aportacions històriques de les famílies-- es documenta amb informació extreta de nombrosos arxius oficials com ara l'Arxiu de la Universitat de València, l'Arxiu General de l'Administració d'Alcalá de Henares o l'Arxiu General de la Guerra Civil Espanyola de Salamanca.

   "Hem treballat revisant expedients de depuració, repassant col·lectivament una generació de professionals en general, que en el primer terç del segle XX contribuïren a crear el somni d'un país més lliure i que, malauradament, pel resultat de la guerra, han quedat en l'oblit; de la mateixa manera que parlem de fosses de persones que no tenen nom, això (per les dades que ara són públiques) són fosses de la memòria", detalla el director del projecte.

   En este sentit, insistix que l'objectiu principal d'esta recerca "no és només reivindicar figures com Joan Baptista Peset, José Puche, Luis Urtubey, José Chabás... (les persones més eminents i emblemàtiques de la ciència i de la medicina valenciana) sinó també totes aquelles anònimes: posar nom i rostre, i en la mesura del possible, arribar a reconstruir la seua biografia, procés de penalització i el que van viure al final de la guerra".

   Així, Barona recorda, d'una banda, la recuperació historiogràfica de Francesc Bosch i Morata. Metge estomatòleg a Xàtiva, conseller de Cultura i fundador de l'Institut d'Estudis Valencians. Personatge de rellevància mèdica i política que, després de la batalla de l'Ebre, l'any 1938, va ser exiliat a Mexicali (Mèxic) on va morir el 1950. Allà va guanyar fama de nou, però a València se'l va silenciar, com a tants altres.

POLÍTIQUES DE LA INFANTESA

   Un altre exemple és el de Mercedes Maestre, directora general amb Federica Montseny com a ministra de Sanitat. Maestre gestionava, entre unes altres, les polítiques de la infantesa. Era pediatra, també era socialista i el seu marit, anarquista; així que en acabar la guerra els dos hagueren de fugir a Mèxic. El seu cas és especialment cridaner perquè, apunta Barona, en els anys 60 tornaren a València, "però d'amagat i ella va obrir una xicoteta consulta que va passar desapercebuda fins que va morir en els anys 80".

   Peset, Puche, Urtubey, Chabás, Bosch i Maestre formen part de l'inici d'una idea que es projecta gran cap al futur i que reclama, en paraules de Barona, "la participació de totes aquelles persones que hi vulguen afegir dades i noms" a este primer recull, amb el qual, l'equip investigador pretén obrir la consciència a la societat del que va passar i restituir la dignitat del treball d'exiliades i exiliats perquè "totes, sense excepció, van veure truncada la seua biografia personal i professional".

   El projecte 'Metges i científics represaliats pels franquisme. Base de dades. Prosopografia i diccionari biogràfic' està finançat pel Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica, codi 160-MD-2024 (ref. 00522-00853929). Accés en obert al conjunt del projecte i a la base dades en el web https://medcieval.uv.es/