València "es queda sense vivenda" i municipis de l'àrea metropolitana superen els 4.000 euros/m2 en obra nova

   VALÈNCIA, 17 Abr. (EUROPA PRESS) -

   L'escassetat d'oferta ha desbordat la ciutat de València, que "es queda sense vivenda", i ha traslladat la pressió a l'àrea metropolitana, on els preus ja repliquen els nivells de la capital i, en alguns casos com Godella i Burjassot, els superen.

   Així ho advertix l'informe corresponent al primer trimestre del 2026 de la Càtedra Observatori de la Vivenda de la Universitat Politècnica de València (UPV). "La vivenda ja no cap a València", assenyala el director de la Càtedra, Fernando Cos-Gayón. "La demanda no es resol dins de la ciutat, es desplaça fora, i ho fa cada vegada amb major intensitat".

    El preu unitari mitjà de les vivendes d'obra nova de la ciutat ha aconseguit 4.168 euros per metre quadrat en el primer trimestre del 2026, un 19% més elevat que fa un any. Al tancament del 2019, el preu era d'1.915 euros/m2, la qual cosa suposa una pujada del 117,6%.

    Municipis de l'àrea metropolitana, com Godella i Burjassot, ja superen els 4.000 euros/m2, evidenciant que la tensió del mercat s'ha estès a tot el sistema residencial. "El problema no desapareix, es desplaça. I ho fa amb una velocitat que impedix que el mercat puga reaccionar", explica Cos-Gayón.

   Segons la Càtedra, l'origen d'esta situació és un desequilibri estructural entre oferta i demanda. La producció de vivenda nou es manté molt per baix de les necessitats reals, mentre la demanda continua creixent de forma sostinguda, impulsada en gran mesura per l'evolució demogràfica. "El sistema no està preparat per a absorbir este creixement, i això es traduïx directament en preus més alts i menor accés", apunta Cos-Gayón.

   HABITATGES QUE NO RESPONEN A la REALITAT

   Però el problema no és només de quantitat. També ho és de producte. "Estem construint habitatges que no responen a la capacitat econòmica de la majoria de les llars", advertix.

   Esta desconnexió deixa fora a joves i rendes mitjanes, que no troben solucions ni en la compra ni en el lloguer, segons l'expert.

   En este context, la Vivenda de Protecció Pública (VPP) torna a situar-se com una eina clau, encara que el seu desenvolupament seguix sent clarament insuficient. "La major part de la demanda encaixa en paràmetres d'habitatge protegit, però el sistema no està produint en esta direcció a causa dels alts costos de construcció", subratlla.

LLOGUER

   El mercat del lloguer tampoc està absorbint esta demanda. L'augment de preus i la reducció d'oferta han convertit l'accés en una càrrega estructural per a les llars. A això se suma l'impacte dels canvis regulatoris, d'acord a l'especialista.

   "La inseguretat jurídica ha generat un clima de desconfiança que està provocant la retirada d'habitatges del lloguer tradicional", explica Cos-Gayón.

   A més, ha advertit que el context financer afig complexitat a l'escenari. La reducció del finançament bancari en fases inicials i la dependència creixent de capital alternatiu limiten la capacitat de generar nova oferta. "Sense seguretat jurídica i sense finançament estable, el sistema no pot produir l'habitatge que necessita", afirma.

   Davant d'esta situació, l'informe planteja la necessitat de replantejar el model residencial. "La solució no passa només per construir més, sinó per construir el que realment es necessita", assenyala.

    En este sentit, es proposa el desenvolupament d'una nova tipologia d'habitatge assequible en lloguer, concebuda com a solució flexible, d'accés temporal i adaptada a la capacitat econòmica real de les llars. "La vivenda ha passat a ser un problema del sistema", conclou Cos-Gayón. "I este sistema ja no és urbà: és metropolità".