El 58% dels metges d'Atenció Primària de Balears aposta pel copagament per acte mèdic

L'arxipèlag és la tercera regió en la qual els metges són més partidaris que els infermers prescriguin medicaments

MADRID/PALMA DE MALLORCA, 3 May. (EUROPA PRESS) -

Més de la meitat dels metges d'Atenció primària (AP) de les Balears, concretament, el 58%, aposta pel copagament per acte mèdic, convertint-se així en la segona Comunitat Autònoma en què més professionals mèdics defensen aquesta opinió, només superada per la Comunitat Valenciana (68%).

A més, l'arxipèlag és la tercera regió en la qual els metges són més partidaris que els infermers prescriguin medicaments, cosa que defensa el 54% dels facultatius a nivell estatal. Així, les illes només són superades pel País Basc i Navarra, mentre que els territoris més contraris a aquesta prescripció són Extremadura, Galícia i Múrcia.

Així es desprèn d'una enquesta feta a 1.500 metges d'AP de tot Espanya per la Societat Espanyola de Metges d'Atenció Primària (SEMERGEN), presentada aquest dimarts pel president de EMERGEN, Julio Zarco, i el seu vicesecretari, Ignacio Cantero, i conclusions dels quals elevaran al Ministeri de Sanitat, el Congrés, el Senat, PP i PSOE.

Aquest estudi revela que el 86% dels metges espanyols d'Atenció primària (AP) considera "necessari" implementar "algun sistema de copagament", bé per reduir les visites "innecessàries" al metge que realitzen els ciutadans (79%) --un percentatge que situen gairebé al 29% del total de consultes que realitzen diàriament--, bé per contribuir al finançament del Sistema Nacional de Salut (46%).

Per comunitats, els metges que més ratifiquen l'aplicació de mesures de copagament són Extremadura i Cantàbria, amb un 95 i 92% de respostes positives, respectivament. Els professionals del País Basc, Navarra i Galícia són els més rebuig expressen, amb un 23, un 20 i un 18,5%, respectivament.

Sobre les formes d'implantar el copagament, el 47% dóna suport a aplicar-lo "per consulta o acte mèdic"; el 33,3% "mitjançant tiquets per nombre de visites innecessàries" --l'anomenat tiquet moderador--, i el 9,6% per proves mèdiques realitzades a petició del pacient sense ordre mèdica.

Els facultatius que es mostren més a favor d'introduir fórmules de copagament en relació amb el nombre de visites innecessàries són els de Navarra i Cantàbria, amb un 46% de suports, respectivament, i Andalusia, amb el 43%.

El copagament per proves mèdiques realitzades a petició del propi pacient troba més partidaris a La Rioja i Galícia, amb un 18%, respectivament, i a Andalusia i Extremadura, amb un 15% de suports.

PARTIDARIS DE LA PRESCRIPCIÓ INFERMERA

Segons explica Zarco, els metges enquestats han donat el seu suport al copagament "no tant com una mesura amb la qual pagar per consulta, sinó com eina per modular l'ús dels serveis sanitaris", en el marc de la qual es poden plantejar iniciatives com el tiquet moderador --en què es paga "una quantitat simbòlica" per evitar consultes innecessàries-- o l'ajuda dels infermers.

Segons aquesta enquesta, el 91% dels metges d'AP està sotmès a una "sobrecàrrega assistencial", ja que, cada dia, atenen una mitjana de 44 consultes al dia, de les quals gairebé el 29% són "consultes innecessàries", relacionades amb tràmits burocràtics (51%) i molèsties lleus, cròniques o somatitzacions (21%).

Els professionals amb majors nivells de sobrecàrrega assistencial són els d'Andalusia, Castella-la Manxa, Múrcia, Madrid, Canàries i Extremadura, comunitats en les quals el nombre de pacients que els professionals de l'AP han d'atendre cada dia oscil·len entre els 47 pacients de les Canàries i els 52 d'Andalusia, Múrcia i Castella-la Manxa.

Tot i que la majoria dels metges d'Atenció Primària reclama tenir uns 15 minuts per a la primera consulta amb un pacient, el mínim registrat ha estat de 13 minuts per pacient i va correspondre a Andalusia i Extremadura. Tot i això, segons Zarco, es pot arribar a dedicar "entre 5 i 7 minuts per pacient".

EL 75% A FAVOR D'INCENTIVAR PER OBJECTIUS

El 92% d'aquests professionals assegura no tenir els recursos necessaris per fer el seu treball i el 55% reclama implantar l'ús de les consultes telefòniques i a través d'internet. Així, el 77% dels enquestats veu l'actual sistema d'AP "vàlid, però millorable" i gairebé el 83% d'aquests metges aposten per l'autogestió dels centres de salut.

El 26% dels facultatius consultats confessen haver patit "algun tipus d'agressió" a l'últim any, sent el 91% els que reconeixen haver rebut agressions verbals, gairebé el 6% físiques i gairebé el 3% dels dos tipus.

El 89% d'aquests professionals admeten sentir-se "desmotivats", per la sobrecàrrega assistencial, la falta de recursos i perquè se senten "insatisfets" amb la relació mèdica-pacient.

Tot i això el 72% diu sentir-se "satisfet" amb les seves condicions laborals. Per comunitats autònomes, les que tenen els metges d'AP més satisfets són Aragó, Balears, la Rioja i País Basc, davant d'Andalusia i Madrid, que són les autonomies que tenen més facultatius insatisfets.

El 75% dels enquestats es mostra a favor que part del seu sou estigui subjecte a incentius pel compliment d'objectius prèviament definits i fàcilment avaluables, com els resultats en salut (83%), el nombre de pacients atesos (56%), l'estalvi sobre el pressupost total del centre (38%), la prescripció farmacèutica (32%) i l'ús de les proves diagnòstiques (30%).