AENA reduirà en un 45% els seus costos operatius en les primeres 13 torres alliberades

MADRID, 14 Abr. (EUROPA PRESS) -

AENA preveu reduir en un 45% els seus costos operatius amb la liberalització de les primeres 13 torres --que entren demà en la seva segona fase de concurs en la qual liciten vuit empreses-- de manera que aquest passi de 33 milions d'euros a 19 milions d'euros, va anunciar aquest dijous el secretari d'Estat de Transports, Isaías Táboas.

Durant l'obertura de la conferència 'Infraestructures aeroportuàries', organitzada per Unitat Editorial, Táboas ha defensat que les reformes empreses pel Govern en el model aeroportuari estan donant ja els seus primers fruits, però que "encara haurà més oportunitats de millorar".

A partir de demà, les empreses disposaran de dos mesos per presentar la seva oferta. El juliol conclourà el termini de la recepció de les ofertes dels proveïdors candidats i començarà la negociació amb les empreses licitadores, que conclourà en octubre amb l'adjudicació del servei de control en les 13 torres -Alacant, València, Eivissa, Sabadell, Sevilla, Jerez, Vigo, A Corunya, Melilla, Quatre Vents, Lanzarote, Fuerteventura i La Palma--.

El procés serà escalonat, començant pels aeroports d'Alacant, Fuerteventura i Quatre Vents, i en un any, els nous proveïdors començaran a prestar el servei.

TRANSPARÈNCIA PER ATREURE INVERSORS.

Pel que fa a l'entrada del capital privat en AENA, fins a un 49%, Táboas ha assegurat que l'ens "no té una necessitat urgent de captar diners", de manera que es traurà a la venda en el moment en el qual el nou model pugui posar-se en marxa, "sempre optimitzant el valor per l'accionista, que no és un altre que el poble espanyol" i al ritme que permeti "iniciar-lo, consolidar-lo i mantenir-lo".

Per a això, ha explicat que s'ha introduït "més transparència" en el nou model, ja que sense ella "és difícil atreure als inversors". "El mercat necessita senyals en un nou entorn com un gestor independent de 'slots', un ben escàs que ha pogut provocar en algun moment problemes discriminatoris", ha admès, per "garantir la seva assignació amb la deguda transparència",

Igualment ha destacat que la creació d'una autoritat supervisora independent permetrà dirimir les discrepàncies entre el gestor aeroportuari, que no sol serà AENA amb el nou model, i les pròpies companyies aèries.

SISTEMA TARIFARI FLEXIBLE.

Táboas ha recordat que el nou model brinda tres tipus de gestió -l'actual directament per AENA, a través de societats filials per buscar participació privada i la gestió privada per concessió-- buscant la màxima gestió individualitzada possible amb tres objectius clars: guanyar competitivitat, una gestió més autònoma i un sistema més flexible.

En el cas dels concessionats (Barajas i El Prat) serà l'entitat privada la que ho gestioni individualment amb el seu compte de resultats i responent com societat.

A la resta, els gestionats per l'ens directament o per filials, podran actuar individualment mitjançant un sistema de fixació de tarifes amb capacitat de fer recàrrecs, descomptes i bonificacions per adaptar-se millor als seus tràfics actuals i als seus potencials.

Táboas ha assenyalat que al límit podria haver un sistema de tarifes "gairebé individualitzat per cada aeroport" per adaptar-se "al mercat local, a les seves necessitats i a les propostes dels sectors locals i industrials del seu entorn".

El responsable de Transports ha recordat que la mitjana de la despesa turístic per visitant és d'entre 600 i 700 euros pel que atreure passatgers és "una bona inversió" per a l'economia local que a més rendibilitza les inversions realitzades.

PAPER DETERMINANT PER A comunitats I AJUNTAMENTS.

Per aquesta raó, ha estat contundent a l'afirmar que es reforçarà la implicació de comunitats, ajuntaments i sectors locals en aquells aeroports que no gestioni AENA, perquè "un aeroport viu per i per a l'economia a la qual serveix" i "no està en els plans de Foment que sigui d'una altra manera.

Sobre aquesta qüestió, ha explicat que per millorar la seva competitivitat s'han creat els comitès de rutes, un mecanisme encara no del tot desenvolupat, però que s'estableix a demanda del territori amb l'objectiu de captar més trànsit.

"No hi ha cap dubte que comunitats i ajuntaments com els de Madrid i Barcelona tindran un paper determinant, que a més tenen reconegut per llei, en el seguiment de la gestió que faci la concessionària", va tancar.