AMP.-Aznar urgeix a reformar model autonòmic perquè Espanya no pot competir fora amb CA que volen ser mini-Estats

MADRID, 31 Ene. (EUROPA PRESS) -

L'expresident del Govern José María Aznar ha reclamat aquest dilluns una "profunda reforma" del model territorial que ha justificat en tres raons: seguir comptant a Europa i no quedar fora de les grans decisions europees; assegurar la societat del benestar; i fer plenament vigent la Constitució de 1978. Segons la seva opinió, Espanya no pot mostrar-se cap a l'exterior com un territori "fragmentat, enfrontat i insegur" ni pot competir a Europa i en el món "amb unes comunitats autònomes aspirant a convertir-se en mini-Estats".

Aznar ha fet aquestes manifestacions durant la presentació de l'informe de FAES 'Per un Estat autonòmic racional i viable', recull tres anàlisis dels experts Julio Gómez-Pomar, Mario Garcés i el diputat Gabriel Elorriaga. També han participat a la presentació la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, i el candidat del PP a l'Ajuntament de Sevilla, Juan Ignacio Zoido.

Entre els assistents, es trobava el president fundador, Manuel Fraga; el candidat del PP a la presidència de les Balears, José Ramón Bauzá; la candidata per Astúries, Isabel Pérez-Espinosa; la tinenta d'alcalde de l'Ajuntament de Madrid, Ana Botella; i el vicepresident del Govern de Madrid, Ignacio González.

L'EXEMPLE D'ALEMANYA

Aznar veu "inajornable" portar a terme un debat seriós i profund sobre l'Estat autonòmic i ha volgut deixar clar que no es tracta d'un assumpte local sinó que és un assumpte de política nacional i europea, ja que en el nou context europeu, "amb exigències peremptòries, el rendiment econòmic i institucional d'Espanya ha de millorar substancialment".

En aquest punt, ha recordat que Alemanya, amb uns estats federats amb "menys competències que les CA a Espanya, va arribar a la conclusió que el seu model d'organització territorial necessitava reformes". Segons ha afegit, les dues grans forces polítiques alemanyes van acordar una reforma constitucional, un "exemple de com es poden fer bé les coses en una nació europea".

Aznar ha afirmat que pensar que n'hi ha prou amb seguir fent política de "vol curt" amb el model autonòmic "seria senzillament donar l'esquena als problemes", alguna cosa que segons la seva opinió, han vingut fent a Espanya els que havien d'abordar-los, referint-se als socialistes.

"En aquest debat, confesso que costa rebre lliçons d'autonomisme dels quals no han deixat de proclamar que el model autonòmic de la Constitució és una fórmula caduca i fins i tot un obstacle per a la convivència --ha emfatitzat--. Em refereixo al nacionalisme independentista i a l'esquerra que ha buscat el desbordament de la Constitució per imposar per la porta de enrere una fórmula confederal a Espanya".

LES CA "NO SÓN UN PROBLEMA" PERÒ TENEN PROBLEMES

Aznar ha recalcat que les comunitats "no són un problema" sinó que "tenen problemes" que cal resoldre. Segons la seva opinió, negar que les comunitats autònomes tenen "problemes greus que cal abordar de seguida és fer un exercici d'irresponsabilitat impropi d'un país seriós i que aspiri a projectar confiança".

"Si volem seguir formant part del projecte europeu hem de resoldre, entre d'altres, els problemes del nostre Estat autonòmic perquè del contrari tindrem dificultats creixents per seguir ancorades a l'euro", ha proclamat.

Després de recordar que les comunitats han estat les responsables de desenvolupar i gestionar les principals polítiques de benestar, ha assenyalat que la segona raó per reformar el model és "per assegurar el futur" de la societat del benestar.

L'expresident ha destacat que el Tribunal Constitucional ja ha fixat "de manera inequívoca" els límits jurídic polítics del procés descentralitzador espanyol en la seva sentència sobre l'Estatut català. I el model d'Estat, ha advertit, "no pot quedar a mercè del [aventurerismo] polític de majories paral·leles".

En aquest context, ha criticat els que, davant de l'Estat autonòmic, "exhibeixen la seva nostàlgia premoderna per fórmules confederals" o els que treballen "a favor d'un Estat residual". Totes elles, ha prosseguit, són "apostes polítiques temeràries i empobridoras", que defensen "minories locals o polítiques", no majories socials.

Aznar ha assegurat que Espanya necessita "un Estat capaç" d'assegurar les regles del joc; la igualtat davant de la llei; les polítiques de cohesió; l'accés de tots els ciutadans en condicions d'igualtat; i els drets i llibertats de tots els espanyols. Per això, ha recalcat que la tercera raó per reformar l'Estat autonòmic és fer plenament vigent la Càrrega Magna.

Segons la seva opinió, cal evitar que "la deriva del model autonòmic anul·li els avantatges i oportunitats de ser un país gran a Europa". Això sí, ha subratllat que no cal "desaprofitar l'encert" de la fórmula d'organització territorial consagrada en la Constitució, que és la d'un Estat descentralitzat.

Aznar ha conclòs el seu discurs expressat la seva confiança que d'aquí a "molt poc temps" els espanyols abonin a les urnes la recerca d'un acord "àmpliament majoritari" entorn de la "necessària" reforma del model autonòmic.

COSPEDAL CRITICA EL "DESISTIMENT" DE SABATER

En la seva intervenció, la secretària general del PP ha reconegut que l'Estat de les autonomies és "un dels pilars fonamentals" de la democràcia espanyola i la seva descentralització ha reportat beneficis "inqüestionables" per al país, reconeguts a més per tota l'opinió pública pels beneficis que suposa acostar les administracions als ciutadans.

Tot i això, ha criticat l'actuació del Govern socialista des de l'any 2004, que segons la seva opinió ha fet que l'Estat de les autonomies s'hi hagi desviat dels principis d'"eficiència, eficàcia, racionalitat i rigor". Segons ha sostingut, l'endeutament de les autonomies té com "causa més gran" la "desistiment" de l'executiu de José Luis Rodríguez Zapatero en els seus deures de control de la despesa.

Cospedal ha subratllat la necessitat de diferenciar entre les despeses imprescindibles i aquells altres prescindibles derivats de "17 plantes autonòmiques que reprodueixen la de l'Estat", entre els quals ha destacat les televisions autonòmiques, els tribunals de la competència o els defensors del poble. "Moltes administracions han confós el luxe amb la necessitat", ha censurat.

En aquest punt, ha apostat per una reforma "racional" del sector públic que porti a la reordenació i simplificació de les administracions per aconseguir major transparència i racionalitat. Això sí, ha subratllat que per fer-ho possible cal "un Govern que governi" i que estructuri les seves actuacions entorn d'un "pla global".

Per la seva banda, el candidat del PP a l'Ajuntament de Sevilla s'ha queixat que els ajuntaments assumeixin competències que "no són pròpies" de les corporacions locals. Tot i que ha dit que la descentralització de l'Estat s'ha realitzat "d'una forma més o menys adequada", ha advertit que no s'ha produït una idèntica situació a l'àmbit local. Per això, ha afirmat que cal una reforma del finançament local i que es concreti el repartiment de les diferents administracions.

Gabriel Elorriaga, que va ocupar la Secretaria d'Estat d'Organització Territorial, ha assegurat que el model autonòmic ha servit com un element que ha facilitat el funcionament polític a través les transferències per fer pactes d'estabilitat, però ha recalcat que aquest model de cessió a canvi d'estabilitat "està esgotat perquè les transferències han assolit el seu límit". A més, ha dit que els estudis recents demostren que quanta major descentralització menys creixement econòmic.