Actualment el Govern està estudiant fusionar 15 ens i fer desaparèixer altres cinc
PALMA DE MALLORCA, 8 Feb. (EUROPA PRESS) -
El Govern ha dit avui que confia que UM no retiri el seu suport a la Llei del Sector Públic que té per objectiu millorar el control existent sobre els entre públics de les Balears -precisament on s'han produït els casos de presumpta corrupció que han saltat a la llum durant els últims mesos- "per qüestions polítiques col·laterals", ja que, segons ha destacat, el partit coincidia amb la normativa la setmana passada, abans que els 'uemites' fossin expulsats de l'equip de govern de Govern, Consell i Ajuntament de Palma.
En roda de premsa posterior al Consell de Govern extraordinari, el conseller de presidència, Albert Moragues, va detallar que, a partir de demà, començaran les negociacions amb UM i PP per "tirar endavant" la Llei, alguna cosa que faran amb "bona voluntat" pel que va esperar "reciprocitat" en aquest sentit per part de la resta de formacions.
Per la seva banda, el responsable d'Economia i Hisenda, Carles Manera, va detallar que actualment el sector públic de les illes té una "dimensió desmesurada" ja que està format per 170 ens -104 consorcis, 30 fundacions, 16 entitats públiques empresarials, 15 societats mercantils i cinc organismes autònoms-. A més, ha remarcat que el 88% d'aquests han estat creats durant la passada legislatura.
La Llei suposarà l'actualització de la normativa autonòmica del sector públic, que datava de 1989, i té com a principal objectiu regular tots els aspectes del seu règim jurídic per sistematitzar i donar solucions als problemes de "fugida" dels controls públics, així com d'"abús de poder".
Aquesta afectarà als ens en els quals el Govern tingui la majoria de participació o deute dels qual es consideri pròpia de la Comunitat. Així, els ens en els quals l'executiu balear participa majoritàriament són 76, volum pressupostari dels quals puja al voltant de 2.000 milions d'euros i un deute de 1.392 milions.
EVITAR LA PICARESCA A LA LLEI DE CONTRACTES
Algunes de les seves principals característiques són el control de la despesa amb sistemes comuns en tots els ens, limitar la desviació de la despesa respecte els pressupostos aprovats, "evitar la picaresca" en l'aplicació de la Llei de Contractes i fomentar l'eficàcia, eficiència i transparència en la seva gestió.
Tot i això, alguna de les seves novetats és que imposa l'autorització prèvia del Consell de Govern per a les contractacions a partir de determinades quanties, que condiciona l'accés al deute a curt termini que es destini a finançar els desviaments pressupostaris. A més, impedeix l'excés de despesa respecte els pressupostos aprovats i el Govern podrà acordar que els sistemes d'informació comptable dels ens s'integrin en el sistema d'informació econòmic financera general de les illes.
A més, l'executiu reglamentarà el tipus d'informació que els ens hagin de subministrar a la Conselleria d'Hisenda, de manera que aquells que incompleixin aquesta mesura podran ser sancionats. La normativa també crea els comitès d'auditoria, que estaran integrats per representants de la intervenció de la comunitat, els auditors i els gestors dels ens, els que faran un control continu dels comptes.
La llei, que es preveu que iniciï el seu recorregut parlamentari -d'uns sis mesos- a partir d'aquest divendres, quan serà aprovada pel Consell de Govern, ha estat anunciada pel president Antich en el Debat de l'Estat de la Comunitat del 2008. Aquesta estableix criteris homogenis pel que fa als consells d'administració i els sous dels gerents dels ens públics.
"Intentem que el límit de les dietes no passi els 200 euros" ha assenyalat Manera. Tot i això, determina que mitjançant acord del Consell de Govern es podran superar els paràmetres establerts en aquest sentit.
DEURE SUBMINISTRAR INFORMACIÓ
Pel que fa a les entitats que incompleixin els deures de subministrament d'informació, rendició dels comptes anuals, tinguin informes d'auditoria amb advertències reiterades o no reintegren els fons autonòmics no utilitzats, el Govern podrà determinar mesures de control com la necessitat d'autorització prèvia per a, entre d'altres coses, iniciar la tramitació d'operacions de finançament o per portar a terme actes de gestió econòmica-financera de l'ens.
A més, la Llei estableix condicions per a la creació de nous ens mitjançant uns requisits previs com fer una anàlisi previ del seu necessitat, el disseny d'un pla estratègic, l'elaboració d'un pla de viabilitat o la previsió dels recursos humans i tecnològics necessaris per al seu funcionament.
Preguntat sobre si la futura Llei evitarà l'aparició de casos de corrupció, Manera ha assenyalat que aquests obeeixen a la intenció que tinguin les persones, ja que no existeixi cap llei que els pugui impedir al 100%. Tot i això, si l'administració "posa un instrument com la llei l'efecte dissuasori és més gran".
El conseller de presidència ha reconegut que per procedir a una eliminació d'empreses públiques no cal obtenir una majoria parlamentària ja que és una "opció de Govern". Així, va revelar que actualment s'està en un procés de fusió de 15 ens públics i altres cinc ho estan en un altre de desaparició.
Tot i això, Manera ha declarat que desconeixen quin és el "mida òptim" del sector públic tot i que, segons ha destacat, s'han d'evitar "inoperàncies, ineficàcies i duplicitats". A més, ha indicat que encara no han quantificat l'estalvi que suposarà la remodelació de l'executiu anunciada aquest cap de setmana, després de la ruptura del pacte amb UM.
AUDITORIES EN TURISME
Preguntat sobre les auditories a l'àrea de Turisme, Manera ha explicat que mentre en les Conselleries hi ha un control de la intervenció delegada, en les empreses públiques, consorcis i fundacions es fan auditories externes, problema de les quals resideix que es fan a posteriori.
A més, ha destacat que en la Conselleria de Medi Ambient no es va crear cap consorci o entitat durant aquesta legislatura. Sobre aquesta qüestió, la portaveu del Govern ha indicat que els que es poden haver desenvolupat han estat per executar inversions o fer front a alguna obra.
Andalucía
