Defen diverses vegades el projecte i confia que un futur Govern ho reprengui algun dia
PALMA DE MALLORCA, 22 Feb. (EUROPA PRESS) -
L'ex president del Govern balear, Jaume Matas, ha assumit davant del jutge instructor del cas Palma arena La seva responsabilitat sobre l'elecció de l'arquitecte valencià perquè realitzés l'avantprojecte del palau de l'òpera de Palma, planejat per l'executiu autonòmic en la passada legislatura, i ha defensat la legalitat de la seva contractació per un total d'1,2 milions d'euros, segons han informat fonts jurídiques a Europa Press.
Així ho ha posat de manifest el també exministre de Medi Ambient durant la declaració que ha prestat en qualitat d'imputat, per espai de temps de dues hores, en el marc de la peça que investiga l'adjudicació presumptament irregular de l'avantprojecte, la realització del qual va ser encarregat de manera directa i sense concurs a Calatrava pesi a l'elevat de la quantitat que se li va abonar. Una compareixença en la qual, segons les mateixes fonts, s'ha mostrat ferm i assegurança en les seves argumentacions.
El principal encausat del cas ha defensat així que la seva decisió ha estat "política" i "plenament legítima", que després ha estat elevada al Consell de Govern, i ha justificat la selecció i contractació sense cap concurs previ per ser una persona "molt qualificada tècnica i artísticament". En aquest sentit, ha incidit diverses vegades que la [presensión] del Govern era comptar únicament amb els serveis del prestigiós arquitecte i enginyer.
"Ho volíem per a un projecte brillant, viable i d'interès públic", ha recalcat l'expresident defensant-se de les imputacions de Fiscalia i acusació particular, els qui li atribueixen haver-se bolcat en aquesta iniciativa amb fins electorals, després de ser adjudicada just abans dels comicis autonòmics i municipals del 2007. "No hi ha hagut cap final electoral i tornaria a contractar a Calatrava. No em penedeixo de haber-ho fet", ha senyalat de manera rotunda.
De fet, s'ha mostrat convençut, davant de les preguntes del jutge, que un futur Govern reprendrà el projecte i ho farà realitat. "És una llàstima que estigui aparcat i que únicament s'hagi donat a conèixer en seu judicial", ha arribat a afirmar Matas, qui ha manifestat que els ciutadans haurien de tenir constància del que Calatrava va arribar a projectar davant de la badia de Palma. L'ex cap de l'Executiu balear ha exalçat una i una altra vegada la tasca que ha fet l'arquitecte, a la qual s'ha referit com "patrimoni actiu" de la capital balear, malgrat que finalment va quedar relegada a una maqueta.
Tot i això, després de ser després de preguntar-li per detalls administratius, com el presumpte fraccionament de contractes prèvia a l'adjudicació de l'avantprojecte, l'exlíder popular s'ha desvinculat d'aquestes decisions tot i que ha defensat la tasca dels tècnics que es van encarregar d'aquests tràmits des de l'Institut Balear d'Infraestructures i Serveis Educatius i Culturals (Ibisec), a través del qual es va formalitzar el contracte de Calatrava i al capdavant del qual es trobava l'ex conseller d'Educació i Cultura Francesc Fiol.
És més, ha assenyalat que les negociacions, d'haver-se detectat qualsevol mena d'irregularitat, "s'haguessin pogut revocar", mentre que, finalment, ha recordat que ha estat en durant un esmorzar a Roma quan va traslladar a Calatrava la seva proposta de reformar el Moll Vell i incloure en aquest projecte la construcció del Palacio de la Ópera, tot i que "sense detallar les bases", i després d'ha veure estat presentats tots dos per l'editor Pedro Serra qui els va presentar.
Cap recordar que les acusacions li atribueixen haver utilitzat el projecte de l'òpera únicament per treure rèdit polític i profit electoral per adjudicar-se mesos abans dels comicis del 2007 als quals concorria un altre cop com a candidat a la presidència del Govern.
EL JUTGE ES PRONUNCIARÀ SOBRE LA FIANÇA EN PRÒXIMS DIES
Segons el Ministeri Públic i l'acusació particular, representada per l'advocada de la Comunitat Autònoma María Ángeles Berrocal, el principal imputat del cas Palma Arena hauria incorregut per aquests fets en els delictes de malversació de cabals públics, frau i prevaricació. És per tot això que les acusacions han sol·licitat contra ell una fiança de responsabilitat civil d '1,6 milions d'euros, sobre la qual el magistrat preveu pronunciar-se en els pròxims dies.
Davant d'aquestes acusacions, la defensa de l'exlíder dels populars va negar, a l'escrit d'al·legacions que va presentar per rebatre els arguments de les acusacions, que el seu patrocinat cometés cap delicte en l'adjudicació de l'avantprojecte, i va titllar així de "falsedats" les imputacions que pesen sobre ell. Així les coses, els seus advocats consideren la petició de fiança "no ajustada a fets ni a dret", tenint en compte que "es recolza en indicis incriminatoris, que no són tals, sinó només sospites o conjectures que de cap manera poden legitimar un procediment penal" contra ell.
A més, els seus assistents legals recalquen que la decisió d'adjudicar l'avantprojecte del Palacio de la Ópera a Calatrava ha estat "política plenament legítima", pel que neguen que fos un "muntatge" i que es cometés qualsevol mena d'irregularitat. És més, defensen la selecció i contractació sense cap concurs previ de l'arquitecte per a aquest projecte, tenint en compte que, segons la seva opinió, era la persona "més qualificada del món tècnica i artísticament perquè agafés les regnes de l'assumpte".
Al fil de l'anterior, la defensa qualifica de "rotundament falsa" l'afirmació continguda a l'escrit del fiscal i de la lletrada del Govern en què es diu que Matas va promoure el projecte i la intervenció de Calatrava amb l'única i exclusiva finalitat d'afavorir interessos propis com a candidat a la presidència del Govern i els del partit polític al qual representava, "a manera de cop d'efecte durant la campanya electoral".
Cap recordar que l'any passat Matas ja ha declarat al llarg de tres dies al voltant a la causa, en el marc de la qual pesen sobre ell els presumptes delictes de malversació de cabals públics -fins a en set ocasions-, falsedat documental, prevaricació administrativa, frau a l'administració, blanqueig de capitals, un delicte electoral i un altre contra la Hisenda pública, castigats amb fins a 68 anys de presó malgrat que la pena màxima que compliria l'expresident seria de 24, d'acord amb les graduacions de condemna establertes en el Codi Penal.
