AMP.-Nadal atribueix a Antich i als hotelers la decisió d'instal·lar cambres a les platges i defensa la seva tramitació

PALMA DE MALLORCA, 7 Jun. (EUROPA PRESS) -

L'ex conseller de Turisme del Govern, Miquel Nadal, ha atribuït al president de l'Executiu autonòmic en funcions, Francesc Antich, i als representants hotelers la decisió d'instal·lar cambres a les platges de Mallorca després dels atemptats que ETA va perpetrar en 2009 a Palmanova, i alhora ha defensat la tramitació per la qual ha estat adjudicada la seva col·locació, portada a terme pel responsable informàtic de l'Institut d'Estratègia Turística (Inestur), Carlos Martínez, tot i estar contractat en aquesta empresa pública.

Durant la seva declaració com a imputat davant de la jutgessa instructora del cas Voltor, Carmen Abrines, Nadal ha recordat que després dels atemptats així com a causa de la incidència de la grip A, Antich va decidir reunir en un gabinet de crisis als principals responsables hotelers, els qui li van traslladar la seva preocupació per la incidència que aquesta situació tindria en el turisme, segons han informat fonts jurídiques a Europa Press.

Tot i això, Martínez ja ha recordat, en la declaració que va prestar com encausat davant de la magistrada, que Nadal estava interessat en la instal·lació "en tan sols una setmana" de cambres a les platges per seguretat després dels atemptats, termini de temps que va motivar que cap empresa s'oferís per a això. Només una va vendre els equips, que va comprar Martínez per a ell mateix instal·lar-los, després de la qual cosa l'Inestur li va refacturar la quantitat abonada (5.846 euros).

En concret, el també expresident d'UM ha comparegut dins de la peça número 5 del cas Voltor, que investiga si l'Inestur va abonar de manera presumptament irregular uns 70.000 euros al seu coordinador d'Informàtica a través de dues societats que aquest hauria creat expressament per a això i malgrat estar contractat al seu torn en l'empresa pública. Uns ingressos -62.000 euros més IVA- que va percebre entre 2007 i 2009 mitjançant les seves empreses Mediterrània 2F i TCP-IB Technologic, segons les indagacions.

En la seva compareixença, l'imputat ha manifestat que després de la reunió del gabinet de crisis li va estar traslladada la proposta, que al seu torn ell va comunicar a la seva cap de gabinet, fins que finalment l'acord va arribar a mans de l'informàtic, qui va buscar a empreses que poguessin encarregar-se de la instal·lació. Tot i això, aquest es va trobar amb dificultats per trobar una que en un breu termini s'oferís a col·locar els web-cam, el que s'ho va exposar al llavors gerent de l'Inestur, Antoni Oliver -també imputat-.

Ha estat així com, ha apuntat Nadal, Oliver va proposar a Martínez instal·lar-les ell mateix. Les va col·locar en un total de cinc platges i per aquesta raó va comptar 1.620 euros pel material informàtic, mentre que la resta ho va percebre pel manteniment a través de les seves dues empreses, tal com ha relatat l'ex conseller.

De fet, el mateix Oliver, qui també ha declarat aquest dimarts davant de la jutgessa, ha defensat que el treball pel qual va cobrar l'informàtic es va portar a terme i ha recalcat que en aquell moment no havia una altra persona que pogués fer-ho. És més, l'encausat, defensat pel lletrat Miquel Albertí, ha recordat que ningú els ha advertit de cap incompatibilitat i només cap a finals del 2009 una jurista de l'Inestur li va indicar que ja no podria cobrar de l'Inestur aquests serveis per "estètica".

Cal recordar que el mateix Martínez va justificar davant de la jutgessa que havia creat les dues societats per poder cobrar aquests diners (els aproximadament 70.000 euros) com compensació de les hores extres i l'excés de treball que desenvolupava com a empleat de l'Inestur, si bé ha precisat que tot això es va produir a instàncies dels serveis jurídics de l'empresa pública. Així, l'encausat va aportar nombroses factures de les tasques que li van estar encarregades des de l'Inestur i ha explicat de manera detallada cadascun dels serveis que va prestar.

LLOMPART DEFENSA EL COMPTE DE BANIF

D'altra banda, també durant aquesta jornada han tingut lloc diverses declaracions per la peça número 3 del cas, relativa a la transferència presumptament irregular d'1,2 milions d'euros públics que l'empresa pública va efectuar en un compte corrent oberta a l'entitat bancària Banif. Entre els qui han estat interrogats, l'ex responsable econòmic de l'Inestur, Álvaro Llompart, ha defensat que aquest compte va esar obert a fi d'obtenir rendibilitat.

Durant la seva deposició, el també ex comptable d'UM, assistit pel lletrat Fernando Mateas, ha justificat que a causa que l'empresa ja tenia fora del conveni marc un compte obert a la Caixa d'Estalvis del Mediterrània (CAM) amb la qual operaven 14 milions d'euros anuals, no va veure cap inconvenient que també tinguessin una altra en Banif.

Les investigacions apunten que el compte va estar obert per Buils, qui hauria efectuat dues transferències per un total d'1,2 milions malgrat tenir un informe jurídic desfavorable ja que no es podien dipositar en un banc diferent al designat oficialment per a la Conselleria.

A més, en un ofici policial inclòs en el sumari del cas, el Grup de Delinqüència Econòmica de la Policia Nacional assevera que "crida poderosament l'atenció" el fet que els interessos a percebre en el compte de Banif fossin nuls, malgrat la quantitat ingressada, del que es dedueix que "no respon als interessos de l'Inestur pel que fa a l'obtenció d'una alta rendibilitat". De fet, el capital invertit no va arribar a produir cap rendibilitat.

Es dóna la circumstància que la magistrada ja havia finalitzat la instrucció d'aquesta peça com a pas previ a la seva transformació a procediment abreujat, tot i que finalment ha estat acordada la pràctica de noves diligències complementàries. A nivell global, el cas Voltor investiga un presumpte desviament massiu de fons públics a través de l'Inestur a empresaris pròxims a UM en forma de contractes i subvencions irregulars.