AMPL.- Balears és la comunitat que suporta la major càrrega fiscal d'Espanya, segons el CES

PALMA DE MALLORCA, 24 d'octubre (EUROPA PRESS)-

Balears és la comunitat autònoma que suporta la major càrrega fiscal d'Espanya, del 29,36 % per habitant, gairebé quatre punts per sobre de la mitjana estatal (25,78%), la qual cosa posa de manifest la urgència per modificar l'actual sistema de finançament, perquè augmentin les transferències de recursos pressupostaris de l'Administració central a les corporacions locals, i poder, així, reduir aquest diferencial amb l'Estat.

Per darrera de Balears se situen la Comunitat de Madrid i Catalunya, que també suporten una elevada gran càrrega fiscal. Això coincideix amb el fet de què són també les autonomies que realitzen una major aportació financera a l'Estat i les que més pressió estan fent perquè es modifiqui l'actual sistema de repartiment, juntament amb l'arxipèlag, que és, amb diferència, la regió pitjor finançada del país, una realitat que el Govern ha reconegut obertament.

Així es desprèn de la Memòria del Centre Econòmic i Social (CES) sobre l'economia, el treball i la societat de les Illes Balears 2007, presentada avui en roda de premsa, en què segons el seu president, Llorenç Huguet, ja s'entreveu la tendència cap a una crisi econòmica que, va admetre, "ha estat molt més accelerada del que cabia preveure l'any passat". En aquest sentit, va advocar per la necessitat d'impulsar un canvi de model turístic perquè, segons va advertir, l'actual és "insostenible".

L'informe apunta que la despesa turístic va caure un 6,7 % l'any passat, un fet que s'explica per la caiguda de les estades en un 4 % i la despesa per persona i dia en un 2,8 %. D'aquesta manera, cada turista es queda a les Illes un dia menys de mitjana, i gasta 2,44 euros menys. "Si es vol mantenir el mateix nivell d'ingressos, deuria d'incrementar-se el nombre d'arribades de turistes, una situació que a llarg termini no és sostenible", argument.

MILLOR SITUATS DAVANT LA CRISI

En el capítol d'ocupació, el CES posa de manifest que s'aconseguí una xifra històrica en la Seguretat Social, amb 455.694 afiliats. Aquestes bones dades d'afiliació ha permès arribar als 2.645 milions d'euros de recaptació, amb un creixement del 7,4 %.

A més, es posa èmfasi en què Balears té la taxa d'atur de llarga durada més baixa de l'Estat (16 %, respecte el 31 % de mitjana estatal), la qual cosa significa, segons el president de la CES, que les Illes "disposen d'una millor posició per encarar la crisi econòmica". En aquesta línia, es destaca també el fet que Balears ocupi una "molt bona" posició en el rànquing d'Indicadors de Qualitat del Treball, entre el segon i tercer lloc -per darrera de Madrid i a un nivell semblant que Catalunya-.

Aquest extrem, també va ser subscrit pel vicepresident primer de la CES, Josep Oliver, qui va argumentar que "tot i que hem empitjorat més que altres comunitats en nivells de desocupació, seguim estant millor posicionats que la mitjana del país", va afirmar.

En el tercer apartat, relatiu a la qualitat de vida i protecció social, es recull la xifra total de 1.030.650 persones censades a Balears, després que la població creixés el 2007 en gairebé 30.000 persones. De cada deu ciutadans de les Illes, dos han nascut a d'altres autonomies i dos a l'estranger, de manera que l'arxipèlag contínua tenint un major percentatge de població nascuda fora de la comunitat.

La despesa sanitària va créixer el 2007 un 13,4 %, fins arribar als 1.174 milions d'euros, i els 1.105 euros per targeta sanitària, assenyala l'informe

Alhora, es reflecteixen les dades "dolentes" relatives a l'escolarització, tenint en compte que Balears es manté amb la taxa més baixa de l'Estat en tots els nivells de l'ensenyament -en Batxillerat el nivell d'escolarització és 12 punts inferior al de la mitjana estatal-, una situació que "genera disfuncions i demandes que no es poden satisfer immediatament", va apuntar Huguet sobre aquesta qüestió. El percentatge d'alumnes estrangers a Balears és del 13,6 %, el més elevat de tot l'Estat, on la mitjana és del 8,4 %.

Un altre dels principals problemes que suporta Balears és l'elevat preu de l'habitatge, que es va situar un 16 % per sobre de la mitja espanyola, segons es desprèn en aquest informe. Alhora, els indicadors d'accessibilitat a l'habitatge detallen que les famílies balears han de destinar un 30 % de la seva renda disponible, un índex que en el cas dels joves arriba al 50 %.

CREIXEMENTS NEGATIUS EN 2009

L'informe recull les últimes dades del FMI que acaba de revisar a la baixa les previsions per al 2009 en un -0,7 punts en els EUA, -1 punt a Alemanya, -1,8 % del Regne Unit, i -1,4 % a Espanya. D'acord amb aquesta previsió, tant el Regne Unit com Espanya experimentaran creixements negatius en 2009 "el que ens situa en els mateixos nivells de la crisi de 1990", va apuntar Huguet.

En el cas de les Balears, el 2007 encara va ser un any d'expansió econòmica, amb un creixement del 3 %, i on la morositat creditícia va augmentar un 1 %, mentre que en els mercats subprime dels Estats Units d'Amèrica aquesta va créixer un 20 %. En aquest moment la morositat està en un 2,5 %.

El president de la CES va apuntar la necessitat de què es produeixi un canvi del model productiu, "més centrat en la capitalització de l'economia", pel que cal, va dir, millorar el capital humà, el tecnològic i el social, com a principal mesura per fer davant de la crisi.

Les mesures per millorar el sistema educatiu i l'accés a l'habitatge, i un major esforç d'inversió pública en matèria d'infraestructures per evitar la caiguda de la Construcció, són altres de les propostes per les quals va advocar Huguet en la seva anàlisi de la situació economia actual.

En l'exposició a la premsa dels aspectes més rellevants de la memòria de la CES, van estar presents també la vicepresidenta segona d'aquest organisme, Margarida Bárez, el director de la Memòria, Ferran Navinés i el president de la Comissió de Treball de l'informe, Antoni Llull.