AMPL.-El Cercle d'Economia estima que Balears pot rebre fins 700 milions d'euros addicionals anualment

Perquè cap comunitat surti perjudicada, l'Estat ha d'afegir a l'actual finançament "un mínim de 5.000 milions d'euros"

PALMA DE MALLORCA, 28 de juliol (EUROPA PRESS)

El Cercle d'Economia de Mallorca estima que amb el nou model de finançament Balears podria rebre anualment entre 380 i 700 milions d'euros addicionals en recursos, si es preveu l'aportació extra que l'Estat haurà d'efectuar perquè una vegada realitzats els ajustos necessaris cap comunitat surti perjudicada.

Així ho va expressar el catedràtic d'Economia de la UPF Guillem López Casasnovas a la conferència que va impartir a la Cambra de Comerç de Mallorca per analitzar la situació econòmica de Balears, en un acte organitzat pel Cercle d'Economia.

Casasnovas va considerar que el procés de negociació d'un nou model de finançament autonòmic hauria de permetre que Balears corregeixi el tracte "summament injust" que l'Estat li ha dispensat durant molts d'anys, i alhora va criticar la posició "amorfa" mantinguda pels dos principals partits davant l'esmentada situació.

Segons va detallar Casasnovas, Balears està actualment un 18 per cent per sota de la mitjana estatal en finançament, és a dir, que si la mitjana és cent, Balears rep un 82 per cent. El nou model de finançament, segons recull l'Estatut d'Autonomia, haurà "d'homologar" Balears amb la resta de Comunitats perquè "com a mínim se situï en la mitjana". Això, traduït en xifres, suposa 380 milions d'euros més en recursos anuals que hauran d'arribar a les illes.

Tot i això, va prosseguir, aquesta "correcció" del sistema implica per "sentit comú" que algunes Comunitats "perdin", de manera que si es vol evitar tal perjudici, el Ministeri dirigit per Pedro Solbes haurà de fer una "aportació addicional a la xifra global que es reparteix entre totes les Comunitats".

Aquesta xifra, segons càlculs del Govern, ha de ser "com a mínim", va emfatitzar, de 5.000 milions d'euros. Per aquesta raó, d'acord amb la "població efectiva real" -tal com recull l'Estatut- a Balears -amb un milió d'habitants, el 2,2% de total- li correspondrien 110 milions d'euros, que, sumats als 380 milions d'euros -que haurà de percebre només per situar-se en la mitjana-, donen un total de 490 milions d'euros.

Tot i això, tal com va recordar Casasnovas, Catalunya ja ha advertit que perquè el seu dèficit es vegi recompensat, l'Estat hauria de destinar entre 15.000 i 20.000 milions d'euros addicionals, de manera que, d'acord amb aquestes xifres, les illes "podrien arribar a rebre fins a 700 milions d'euros", ha afirmat.

"Tot això haurà de permetre que es corregeixin les injustícies sense que cap comunitat perdi, que és la meta fixada per Solbes", va recalcar. En aquest punt, va assenyalar la importància de què l'Estat reconegui que Balears és la comunitat "amb un major dèficit fiscal", una dada "objectiu que suposa un bon punt de partida en la negociació, tot i que fins que no es consolidi un acord no podrem respirar tranquils", va emfatitzar.

DOS MODELS DE FINANÇAMENT AUTONÒMIC

D'altra banda, va apuntar que l'estratègia de negociació haurà de decantar-se per un sistema d'acord amb la "capacitat fiscal" de les CA o d'acord amb la seva "necessitat fiscal". El primer és un model federal -adoptat a Alemanya- i permet a les comunitats disposar primer dels recursos i després, en funció de la seva capacitat fiscal, tornar a l'Estat una part en concepte de solidaritat. Aquest sistema permetria que Balears compensés l'enorme dèficit entre el que aporta (130%) i el que rep (82%). A més, aquest model "no estarà mai subjecte als amiguismes o canvis de color en el Govern espanyol"

El segon, en canvi, implica que les comunitats aportin primer al tresor de l'Estat i després és el Govern el que "detreu" l'aportació pertinent per destinar-la als fons de solidaritat. Aquest sistema es realitza d'acord amb "criteris discrecionals" com la insularitat o l'orografia i depèn de la "sensibilitat o discrecionalitat" del Govern, "molt més subjecte a Governs amics", va recalcar Casasnovas, recordant que l'Estatut balear recull aquest últim model, malgrat ser "més convenient" el primer.

Prèviament, el president del Cercle, Alejandro Forcades, va celebrar l'adhesió a la Plataforma Cívica 'Demanem als partits un gran acord de finançament per a Balears' d'onze noves entitats -UGT, CCOO, AFACO, la UIB i set Col·legis Oficials de les illes.

Forcades va explicar que la Plataforma mantindrà a partir d'ara una "posició distant" a tot el procés de negociació, perquè només competeix als polítics. "Observarem però no opinarem fins que no hi hagi avenços significatius", ha afegit .

Forcades va emfatitzar que l'Estat "accepta" que el sistema actual és injust, de manera que hi ha d'haver un "drenatge de fons". "No és raonable seguir acceptant que aquelles regions que més recursos aporten al sistema acabin disposant de menys recursos per càpita que la mitjana, després de les transferències entre regions", va recalcar.

Forcades va insistir, finalment, que tot i que l'Estatut recull la possibilitat que les CA rebin "com a mínim" igual a la mitjana, "a Balears mai no seria suficient ja que en termes per càpita aporta molt més que la resta de regions".