AMPL.- El Consell assegura que ja "està treballant" en l'elaboració d'una Carta arqueològica subaquàtica de Mallorca

PALMA DE MALLORCA, 1 Dic. (EUROPA PRESS) -

El Consell Insular va revelar avui que ja "està treballant" en contacte amb el Govern espanyol per a l'elaboració d'una Carta arqueològica subaquàtica de Mallorca i per obtenir finançament de l'Estat.

Així ho va assegurar la consellera de Cultura i Patrimoni, Joana Lluïsa Mascaró, en resposta a una moció presentada pel grup popular que va comptar amb 15 vots a favor i 17 en contra, qui, a més, va manifestar que "no votamos a favor perquè volem que sigui una proposta de l'equip de Govern" i, consegüentment, els "mèrits" siguin per a aquest.

Per la seva banda, el popular Bartomeu Martínez, va posar èmfasi en què Balears i Canàries són les dues úniques Comunitats Autònomes amb costa que no tenen Carta arqueològica i també va sol·licitar la construcció d'un museu marítim.

Segons Martínez, el vot en contra a aquesta "moció en positiu" contribueix que es "arribi tarda un dia més" en l'elaboració d'aquesta Carta que establiria una avaluació dels jaciments arqueològics que posseeix l'illa.

El Popular va remarcar que el patrimoni arqueològic submarí és el que corre "més perill" de ser espoliat i, consegüentment, de desaparèixer i va reclamar la necessitat de disposar d'una base de dades que estableixi les eines per conservar aquestes restes.

Tot i això, Mascaró va apuntar la possibilitat de que "sigui pitjor el remei que la malaltia" a l'hora de fer públics aquests estudis i que els propis espoliadors coneguin la localització del patrimoni submarí fins i tot millor que els arqueòlegs.

Així i tot, la consellera va sentenciar que és "necessari" tenir aquesta Carta ja que, segons va argumentar el popular, fins ara no se sap quines restes hi ha exactament ja que únicament es posseeixen "indicis". Sobre el museu marítim, Martínez va indicar que el PP dóna suport a la seva construcció però que "no veiem partida pressupostària", va lamentar.

La moció popular estima que la Carta ha d'establir els objectius científics, metodològics, equip redactor, localització, identificació i avaluació de jaciments arqueològics, recursos econòmics, finançament estatal, acords de col·laboració amb museus i altres institucions i, finalment, el calendari d'execució.