AMPL.- Constructors reclamen a administracions que paguin el 80% del deute davant d'un 2010 que "farà bo" al 2009

L'activitat ha caigut l'any passat gairebé un 30% i la patronal exigeix que els empresaris implicats en casos de corrupció no siguin "declarats culpables abans de ser jutjats"

Europa Press Islas Baleares
Actualizado: jueves, 18 marzo 2010 15:49

PALMA DE MALLORCA, 18 Mar. (EUROPA PRESS) -

Els constructors han demanat que les administracions els abonin el 80% de les quantitats que els deuen per la realització de tasques durant els últims anys, així com que es licitin les obres previstes al llarg d'aquest any, que temen que "farà bo" al 2009, com a mesures més immediates per "remeiar" la situació dolenta per la qual passa el sector, ja que en els pròxim mesos podria accentuar el tancament d'empreses.

Així ho ha manifestat avui el president de l'Associació de Constructors de les Balears, Sebastián Pastor, en una reunió que va mantenir amb els mitjans de comunicació unes hores abans de la celebració de l'Assemblea General d'aquesta entitat, al qual també han assistit el director general de la mateixa, Manuel Gómez, així com els vicepresidents primer i segon, Antonio Beltrán i Carlos Sintes, respectivament, els qui van detallar la situació adversa per la qual passa el sector, facturació del qual ha baixat un 29,8% el 2009.

A més que es realitzin la major part dels pagaments, els constructors van reclamar també "una lluita més intensa contra l'economia irregular", així com que s'habilitin mesures perquè les empreses puguin accedir al capital circulant, com a mesures tendents a protegir la subsistència d'un sector que l'any passat es va veure beneficiat pel Pla E, que aquest any destina poc més de 100 milions a obres a Balears, i que encara "confia" a l'impacte del Pla Renove Turisme "a partir de setembre", de manera que s'enfronta amb mesos de baixa activitat.

I, tot i que no van poder determinar el muntant total del deute que les diferents administracions tenen contreta amb les constructores, el president de la patronal va detallar que, segons un recent sondeig respost per 17 empreses del gremi, suma 66 milions d'euros, dels quals 36 milions corresponen a ajuntaments de les illes. Un muntant que cap extrapolar a les 700 companyies associades a aquest òrgan, tot i que Pastor ha precisat que no totes han realitzat tasques per al sector públic.

Així les coses, Manuel Gómez ha considerat que "hem tocat fons i ara estem excavant", ja que "les dades que preveiem per al primer semestre del 2010 són pitjors que els del primer semestre del 2009" i, de fet, ha afirmat que des de les empresa "dubtem" arribar a la facturació del passat exercici, que es va situar en 1.700 milions d'euros, respecte dels 3.016 milions d'euros que ha arribat al 2006. En aquest any, el sector comptava amb 65.780 treballadors, ara amb 52.374 treballadors, amb una caiguda del -17,06%, que se suma al descens del -8,99% experimentat el 2008.

Sobre l'activitat desenvolupada durant el 2009, que va suposar la facturació global de 862,08 milions d'euros --respecte dels 1.228 milions del 2008-- Gómez ha destacat que el segment turístic és l'"únic" que va experimentar una evolució positiva, després d'anys de mantenir-se en caiguda, amb un repunt del 6,26 % i 68,85 milions d'euros. Tot i això, l'àrea d'habitatge i reformes amb projecte ha baixat un -37,11%, amb de 560 milions d'euros. I la no residencial ho va fer un -14,5%, amb 233 milions d'euros.

MÉS CAIGUDA A MALLORCA

Per illes, l'activitat ha baixat de manera més acusada a Mallorca, amb un -34,58%, especialment a l'àrea d'habitatge (-42,5%), seguida de no residencial (-21,61%), tot i que ha repuntat a un 35,14% en turisme. En total, les empreses van facturar 637,69 milions d'euros, respecte dels 974,77 milions del 2008. L'índex de descens ha estat semblant a Menorca, amb un -33,29%, i descens en tots els segments. Mentre que Eivissa i Formentera van tenir un millor comportament durant el 2009.

Concretament, a les Pitiüses la construcció ha crescut un 7,06%, amb 147 milions d'euros facturats, sobretot a l'àrea d'habitatges i reformes (107 milions), que ha crescut un 5,49% respecte a l'exercici passat; mentre que l'àrea de no residencial també ha repuntat a un 44,22%, amb 33,2 milions facturats. En canvi, la de turisme ha baixat un -47,87%, amb només 6,61 milions d'euros dedicats a aquesta mena de projectes, a pesar del Pla Renove Turisme.

PRECARIETAT POLÍTICA

D'altra banda, el president dels constructors de les Balears va aprofitar per expressar la preocupació del gremi per la "precarietat" i la "inactivitat" política que es dóna actualment a Balears, pel que ha demanat un "esforç" als partits per aportar estabilitat a la gestió de les administracions durant els 7 a 8 mesos "que es poden prendre decisions" abans que comenci el pròxim període electoral.

També va voler transmetre Sebastián Pastor la "repulsa contundent" dels empresaris a les manifestacions realitzades des de diferents sectors sobre que "aprofitem per acomiadar treballadors"; al que ha afegit que la situació del sector passa per en moment en què la "confiança empresarial es troba a nivells molt baixos" i, per aquest motiu, "ens hem d'imaginar situacions i solucions", així com limitar les despeses de les companyies per afrontar les crisis.

NO ESPANTAR A INVERSORS

En aquest sentit, ha demanat a les administracions que adoptin mesures per reestructurar les empreses, que donin facilitats per donar formar a treballadors de la construcció de manera que puguin canviar d'activitat. Que s'aporti "seguretat jurídica als inversors i no espantar-los, com fem ara". I que s'endarrereixi l'aplicació de l'increment en dos punts de l'IVA, així com que es consideri la possibilitat d'aplicar l'IVA superreduït (4%) a determinades reformes.

Finalment, entre els pocs aspectes positius del descens d'activitat que ve registrant la construcció des de l'esclat de la 'bombolla immobiliària' i el retrocés en l'activitat que ha comportat, es troba el descens en l'accidentalitat laboral, que, d'un any per a un altre s'acosta a la meitat, al passar dels 6.288 registrats el 2008 als 3.698 del passat exercici, entre els quals només es troben dos mortals i 39 greus o molt greus.

Contenido patrocinado