AMPL.-El CRE alerta que l'atur pot convertir-se en un problema estructural que posarà en risc la cohesió social

Actualizado: miércoles, 9 septiembre 2009 16:26

L'informe econòmic anual revela que 2008 ha estat l'"any dels ajustos", amb una evolució del PIB de l'1,4%, gairebé la meitat que la registrada l'exercici passat


PALMA DE MALLORCA, 9 Sep. (EUROPA PRESS) -

El Centre de Recerca Econòmica (CRE) va alertar que l'atur pot convertir-se en un problema estructural a Balears que posarà en risc la cohesió social de les illes i "comprometrà la prosperitat d'aquesta regió", pel que recomana "establir polítiques d'oferta" destinades a "ordenar els desequilibris que es troben sobre la taula", que en part es deuen a la situació internacional, però en altres casos a circumstàncies locals.

Així de rotundament ho ha manifestat el director d'aquest centre, Antoni Riera, durant la presentació avui per als mitjans de la 41a edició del 'Informe Econòmic i Social de les Illes Balears 2008', que va qualificar d'"any dels ajustos" --mentre que per al 2009 encara no concep cap qualificatiu--, i que ha conclòs amb un PIB 24.004 milions d'euros, la qual cosa va suposar un creixement positiu de l'1,4% --amb la pèrdua d'1,3 punts percentuals--, respecte del 2,7% que s'ha arribat al 2007.

Aquest descens ha estat el preàmbul de l'entrada en valors negatius per a aquest índex econòmic, que s'ha produït en els primers mesos d'aquest any i, tot i que es va mostrar "convençut" que "tornarem a una fase expansiva", es va preguntar si "quan comenci, tindrem capacitat per generar prosperitat?". Per a la qual cosa, ha considerat necessari "fer front a la competitivitat i a la cohesió social", idea que traslladarà als agents econòmics i socials en les presentacions oficials de l'informe.

Riera ha considerat que les polítiques econòmiques de les illes han de prestar atenció als problemes estructurals --que poden prolongar-se en el temps--, i no només als conjunturals, perquè "Balears necessita certament articular mecanismes que facin front a aquestes debilitats internes, perquè, vistos els resultats, estem comprometent la cohesió social i també la competitivitat de l'arxipèlag", ha remarcat.

El 'Informe Econòmic i Social de les Illes Balears 2008', serà presentat de manera oficial demà en un acte que tindrà lloc a la seu de 'Sa Nostra' a Son Fuster. Mentre que divendres es repetirà l'acció a Eivissa i, ja dilluns que ve, 14 de setembre, a Menorca. El director general de l'entitat bancària, Pau Dols, ha remarcat la importància d'aquest estudi anual, especialment en les presents circumstàncies de crisi econòmica.

El responsable de la caixa d'estalvis balear es va referir a la "magnitud" aconseguida per la crisi internacional, que ha mostrat "debilitats estructurals en gairebé tots els sistemes econòmics". I el balear no ha estat una excepció, en experimentar un descens en la productivitat i, per tant, una "pèrdua de capacitat adquisitiva dels habitants de les illes", ha assenyalat. A més, ha dit que "aquesta crisi insisteix en problemes com la pobresa i l'exclusió social", entre d'altres.

PIB ZERO EN 2009

Per la seva banda, Antoni Riera ha considerat que, tot i que l'informe presentat avui fa referència als resultats de l'economia balear el 2008, es produeix un "efecte d'arrossegament" cap al 2009 i, en funció a un senzill càlcul matemàtic, va avançar que el PIB de les illes a final d'aquest any "no quedarà molt més enllà del 0,4%", podent arribar al zero absolut "però no molt més enllà", ha precisat.

Sobre aquesta qüestió, el director del CRE ha recordat que el primer trimestre d'aquest any ha conclòs amb una evolució del PIB del -0,4%, mentre que en el segon s'ha arribat al -1,1%. Per tant, si al final de l'exercici se supera una mitjana del -1,3% "la renda per càpita tornarà a caure" a les illes, impulsada per l'"espectacular" destrucció d'ocupació que s'està produint, reduint així la productivitat.

"Una comunitat o un país es poden permetre viure amb rendes per càpita negatives durant una sèrie d'anys --com és el cas de les Balears--, i també es pot permetre tenir productivitats negatives a final d'any, sempre que es justifiqui des del punt de vista que després es recuperaran". I, perquè això arribi a succeir així, Riera ha considerat que l'economia "necessita passar per un procés de transformació" que "serà dolorós", ha admès.

ATUR ESTRUCTURAL

En qualsevol cas, "ningú pot predir si després serem més forts del que hem estat" i, d'altra banda, va raonar que, si no es passa per aquest procés, "la tendència és la que és, està marcada, i cada any anirem perdent llocs en el rànquing espanyol". Perquè en l'economia balear, tal com es venia entenent fins ara, "els fonaments s'han ensorrat" i només es recuperaran amb mà d'obra qualificada.

De fet, el major risc al qual s'enfronti ara Balears és, segons el CRE, que "una part de l'atur que es dóna, que és conjuntural, es consolidi com un atur estructural --permanent--" i, en aquest sentit, va comentar que li diria als aturats que "estem en un moment sense retorn, en una fase de transició, si es vol incorporar al mercat de treball d'aquí a un any, millori les seves capacitats. Passi a ser mà d'obra qualificada i tindrà futur", va aclarir.

PRINCIPALS AJUSTOS

Els ajustos que van tenir lloc el 2008 en l'economia de les Illes Balears van afectar d'una manera especial al sector de la Construcció, que va perdre 2,7 punts percentuals, situant el seu creixement en un 0,7%, després de tres anys consecutius de superar el 3%. El resultat és que aquesta activitat va perdre pes per primera vegada en els últims 10 anys, quan havia mantingut uns índexs de creixement interanual d'entre el 9% i el 10%. Uns índexs alguna cosa superiors als quals van arribar a les immobiliàries, que van mostrar un avanç semblant.

En segon lloc, el sector Serveis va perdre l'any passat 1,2 punts percentuals i s'ha situat en l'1,6% de creixement i, ja en tercer lloc, la Indústria es va mantenir relativament estable, amb una evolució del 0,8%, la meitat de la qual va obtenir el 2006. Tot això va portar a disparar l'atur fins al 31,9% --amb un repunt de 28,8 punts percentuals--, la primera vegada aquesta taxa aconseguia els dos dígits en sis anys. En canvi, el mercat laboral es va ampliar un 3,9%, la qual cosa contribueix a aguditzar el problema.