AMPL.- Finançament.- Forcades diu que Balears ha de rebre com a mínim 500 milions d'euros addicionals

PALMA DE MALLORCA 10 Jul. (EUROPA PRESS) -

El president de la Plataforma Cívica 'Demanem als partits polítics un gran acord de Finançament per a Balears', Alejandro Forcades, ha assegurat avui que l'"objectiu mínim" a aconseguir per l'arxipèlag en la reforma del sistema de finançament han de ser 500 milions d'euros addicionals, amb unes variacions "més o menys del 10%, tot i que, segons ha matisat, la comunitat té "arguments per demanar més".

En roda de premsa, el president del Cercle d'Economia, qui abans sol·licitava una forquilla d'entre 350 i 600 milions, va incidir que la Plataforma "dóna suport a incondicionalment" tant al president del Govern, Francesc Antich, com el seu equip negociador, per aconseguir que les illes tinguin un finançament justa que li permeti situar-se com a mínim en la mitjana de les comunitats autònomes, sobretot després que hi hagi transcendit que la Generalitat estaria ultimant un acord amb el Ministeri que li reportaria uns 3.000 milions d'euros addicionals, el que situaria a Catalunya per sobre de la mitjana.

Així, Forcades ha remarcat que Balears posseeix motius suficients com per demanar al Govern espanyol, no només estar en la mitjana del finançament, sinó també "un poc més". Alhora, va incidir que la comunitat es troba 25 punts per sota de la mitja espanyola.

El conseller d'Economia, Carles Manera, va revelar ahir que el Ministeri d'Economia ofereix a Balears una quantitat addicional inferior a 300 milions d'euros, el que ha estat rebutjat de pla pel Govern, en espera d'poder millorar la proposta.

D'altra banda, Forcades ha lamentat que es passi de la recaptació normativa a la real, el que és alguna cosa "dolent" per a l'arxipèlag, ja que la primera és inferior a la real. En aquest sentit, ha indicat que, tenint en compte la normativa, el dèficit de finançament de les Balears seria de 795 milions d'euros, i que, atenent a la real, seria de 499,36 milions.

"LLUITAR" PELS 500 MILIONS

Per aquesta raó, ha apuntat que Balears deu "lluitar" per aquests 500 milions perquè "aspirem a un model amb principis". Així, ha assenyalat que l'arxipèlag pot "demanar" per situar-se per sobre de la mitjana ja que a l'Estatut d'Autonomia "es parla d'esforç fiscal i població efectiva", així com d'anivellar els serveis del benestar.

Així, Forcades va detallar que, atenent al criteri normatiu, Balears ha rebut el 2007 un finançament de 1.824,23 milions per habitant, un 25 % per sota de la mitjana, mentre que va recaptar 2.047 milions, un 50% superior. Mentrestant, atenent a la real, hi ha hagut un finançament de 2.420,45 milions per habitant -la mitjana ha estat de 2.703,03 milions-; i una capacitat fiscal de 2.643,75 milions -1.879,01 milions de mitjana-.

L'any 2006, Balears ha rebut 1.826,86 milions d'euros per habitant -21% per sota de la mitjana- i va recaptar 2.038,32 milions -32% per sobre de la mitjana-, pel que fa al criteri normatiu. Pel que fa al real, les illes van obtenir 2.437,20 milions, el que "es va corregir a dolentes ja que obtenim un 43% més que la mitjana".

Així, Forcades ha apuntat que sabien que hi havia un "punt feble" que és que "algun dia pujaria" la recaptació normativa però el que "no esperàvem" era passar de la normativa a la real.

El representant de la Plataforma Cívica va qualificar la situació de la reforma en el sistema de finançament de "maquiavèl·lica" ja que hi ha "un panda d'aprofitats" que rep per sobre "del que els toca", mentre que Balears és un "cas desgraciat".

"DEMANAR MÉS" PER ESTAR PER SOBRE DE LA MITJANA

Preguntat sobre quina xifra considera que es mereix l'arxipèlag, Forcades ha assenyalat que Balears és com una peça d'"un puzle en la negociació" i que en aquest procés l'anomenada com "línia de mort" ha d'estar en els 500 milions d'euros. Alhora, ha assenyalat que Antich si desitja aconseguir un finançament per estar en la mitjana deu "demanar més" del necessari per arribar a aquest objectiu.

El president del Cercle va posar èmfasi en el suport que des de la Plataforma aporten al Govern en les negociacions. En aquest sentit, a més, ha assenyalat que al Govern central li "ha de preocupar" que a Balears existeixi una "sensació de desafecció".