AMPL.- La Fiscalia demana 24 anys de presó per De Santos i retira l'atenuant de drogoaddicció

Actualizado: miércoles, 7 octubre 2009 14:29

Nega que els denunciants intentessin "fer xantatge" a De Santos o obtenir benefici econòmic i ressalta la "credibilitat absoluta" dels menors

PALMA DE MALLORCA, 7 Oct.(EUROPA PRESS)

La Fiscalia va rebaixar avui lleugerament la seva petició de pena per a l'exregidor d'Urbanisme de l'Ajuntament de Palma, Javier Rodrigo de Santos, acusat de presumptes abusos sexuals a menors, per a qui sol·licita en el seu escrit d'acusació definitiu 24 anys de presó respecte dels 24 i tres mesos que demanava anteriorment, i alhora ha retirat l 'atenuant analògica d'intoxicació per consum de drogues que concorria en tots els delictes mentre que ara només aplica l'atenuant analògica d'embriaguesa en dos de les presumptes infraccions penals comeses per De Santos.

Així ho ha assenyalat el fiscal José Díaz Cappa durant l'exposició de conclusions, davant del que el lletrat de De Santos, José Ignacio Herrero, que sol·licita la lliure absolució del seu patrocinat, ha afirmat que la retirada de l'atenuant de la drogoaddicció "causa indefensió" per a l'ex edil. D'acord al nou escrit, De Santos va incórrer en quatre delictes d'abús sexual (19 anys i nou mesos de presó), un de corrupció de menors (nou mesos de presó) i un altre contra la salut pública relatiu a substàncies que no causen greu dany a la salut (tres anys i mig de privació de llibertat i multa de 120 euros).

També sol·licita que la prohibició que l'acusat s'acosti a cada víctima i els seus familiars a una distància inferior a 500 metres o es comuniqui amb ells a través de qualsevol mitjà, per un període de tres anys, en conformitat amb l'article 57 del Codi Penal.

El fiscal ha afirmat en la fase dels informes finals que els quatre supòsits afectats -tres d'ells menors i un de 18 anys- han mantingut a totes les seves declaracions sumarials "en el central el relat fàctic", i no consta "aversió, odi o motius espuris" que privi detectar la veracitat d'allò declarat pels menors.

En aquesta mateixa línia, ha subratllat que del judici s'extreu que cap dels menors o les seves famílies van intentar "fer xantatge en cap moment" a l'acusat ni obtenir "cap benefici econòmic". "Els pares han estat molt clars en el seu testimoni quan van dir no voler res d'ell", va incidir Díaz Cappa, al contrari d'allò declarat per De Santos, que ha defensat que les denúncies contra ell van poder deure's a "pressions externes" de les famílies pel seu origen immigrant i la seva situació de residència a Espanya.

En la seva intervenció, el fiscal ha manifestat que d'acord al que s'exposa pels forenses que van comparèixer, malgrat donar-se "contradiccions" en les declaracions dels menors, "no hi ha inversemblança" i es produeix una estructura "lògica" espaciotemporal.

Alhora, va posar de manifest el fet que De Santos, com personatge "de rellevància pública", no fes "absolutament res" des d'un principi "per advertir de la falsedat dels comentaris" que es feien en la parròquia on acudia l'ex edil per acompanyar a la seva dona sobre supòsits abusos a menors.

"És rellevant l'actitud que va adoptar De Santos quan ha començat a tenir coneixement d'uns fets tan greus", va incidir el representant de l'acusació pública, qui va exposar la "credibilitat absoluta de tots i cadascun dels menors en cadascuna de les seves manifestacions", recolzada, ha dit, "amb tant element de prova que les corrobora".

També va recalcar que l'inculpat es va valer de la seva superioritat en diversos aspectes per aprofitar la "vulnerabilitat" dels denunciants "per l'absència de recursos o mitjans per decidir lliurement i per la seva impossibilitat de fer front a l'agressor".

En concret, el fiscal va fer referència a la superioritat de l'acusat per tractar-se d'una persona d'influència com regidor, mediàtica en el càrrec i en la comunitat parroquial, així com a nivell personal (amistat entre les famílies), locativa (els fets es van desenvolupar a la casa o el vehicle de De Santos), situacional (els supòsits abusos van tenir lloc de nit i "esperant que es quedessin adormits), a nivell social (els menors necessitaven temps per a la seva integració) i del caràcter de cada menor.

És per aquesta raó que va al·ludir a la posició "coartiva" de l'acusat i que "condiciona la llibertat de la víctima, el que converteix el comportament de De Santos en abusiu". Tot i això, va percebre un "buit probatori" en el fet que el reu oferís a un dels menors un bot de 'popper' -substància estupefaent per a l'estimulació psicològica i sexual- ja que la substància de la qual es tractava "no té la consistència necessària per saber si era o no 'popper'".

CAP RELACIÓ ENTRE DROGOADDICCIÓ I ABUSOS

Sobre l'atenuant de drogoaddicció, el fiscal ha afirmat que en aquest cas no hi ha "cap relació" entre l'addicció i els fets, i va puntualitzar que la drogoaddicció no és una patent de cors per a la seva consideració sense més".

Al principi, la Fiscalia li atribuïa quatre presumptes delictes d'abús sexual, dos contra la salut pública i un últim de corrupció de menors o alternativament un altre contra la integritat moral. És per aquest procediment pel qual l'exregidor, sobre qui ja pesen dos anys de presó per un delicte continuat de malversació de cabals públics, va abandonar el passat 30 de març la presó de Palma, en què es trobava de manera preventiva des del 27 de juny del 2008, després d'abonar una fiança de 100.000 euros.

Mentrestant, en el seu escrit, la defensa de l'ex edil, exercida pel lletrat José Ignacio Herrero, nega que es produïssin aquests fets ja que "existeix fins i tot impossibilitat física perquè es realitzessin", i alhora afirma que De Santos "no ha comès cap delicte", de manera que "sense delicte, no cap parlar d'autoria". És per aquesta raó que l'advocat de l'exregidora demana la lliure absolució per al seu patrocinat.

Prèviament a les conclusions, van comparèixer aquest matí davant del tribunal dos metges forenses, Antonio Siquier i Emilia Salas, que van emetre un informe sobre l'addicció de De Santos a la cocaïna, i els qui durant l'interrogatori van asseverar que, pesi a l'"angoixa, estrès i insomni" que patia l'ex edil, la capacitat volitiva "no estava afectada i la voluntat no estava minvada".