AMPL.-Un imputat nega haver parlat amb Ramis de Ayreflor de cara a "evitar un concurs públic" en dues adjudicacion

PALMA DE MALLORCA, 2 Feb. (EUROPA PRESS) -

El president i soci fundador de l'empresa Atles Capital, León Benelbas, ha assegurat davant del jutge instructor del cas Bomsai que durant el procés d'adjudicació de les noves seus de la Conselleria de Salut i del parc de bombers de Palma únicament va intervenir a una reunió mantinguda amb el llavors conseller d'Economia, Lluís Ramis de Ayreflor, tot i que ha negat que en la reunió es parlés de "projectes o d'evitar la convocatòria d'un concurs públic".

Durant la seva declaració davant del titular del Jutjat d'Instrucció número 1, Juan Catany, l'encausat ha rebutjat d'aquesta manera que la reunió, celebrada el novembre del 2004, servís per preparar la concessió dels dos projectes, sinó que en ella es van preparar les bases perquè Atles assessorés a CAIB Patrimoni -empresa a través de la qual el Govern va materialitzar les adjudicacions- en matèria financera i jurídica i confeccionés el plec de condicions que havia de servir a l'hora d'efectuar les concessions.

És més, el responsable d'Atles, assistit pel lletrat Luis Jordana de Poza, ha assegurat que mai va parlar amb cap empresa abans de l'adjudicació, pel que ha negat un presumpte arreglo en les concessions. "El treball d'Atles era fer un vestit a mida i assessorar en l'elaboració dels plecs", ha incidit sobre aquesta qüestió.

Tal com ha manifestat, ha estat en comissaria quan va saber havia un concurs i altres ofertes, i ha apuntat que les converses fins que es va signar el contracte entre Atles i CAIB Patrimoni es van portar a terme per mediació del comercial d'Atles Jaume Fluxà mentre que "totes les reunions, converses, esborranys de plecs i condicions financeres es van canalitzar a través de l'exdirector gerent de CAIB, Jaume Vidal Ladaria.

D'altra banda, l'imputat ha defensat la legalitat dels honoraris d'èxit que la mercantil va cobrar de les adjudicatàries dels dos projectes, que la Fiscalia estima en uns 570.000 euros percebuts de manera presumptament irregular, i ha asseverat que es tracta d'una pràctica habitual ingressar-los després d'haver assessorat a l'Administració a l'hora d 'adjudicar un projecte i sobretot si aquest finalment ha estat concedit a una determinada empresa.

En concret, les investigacions apunten que Atles va facturar de manera irregular a la UTE guanyadora del concurs per a l'execució del parc de bombers un total de 426.216 euros en concepte d'honoraris d'èxit, així com 142.848 euros a la concessionària de la construcció de la Conselleria. Uns abonaments que suposaven l'1,8 % del volum d'inversió de cadascun dels projectes.

L'imputat ha recordat a més que a Madrid també va aplicar la fórmula dels honoraris d'èxit amb la Conselleria de Transports, mentre que també la Societat Estatal de Participacions i Inversions (Sepi) també ha sol·licitat a Atles assessorament financer. El seu defensa, per a així justificar aquests cobraments, aportarà en pròxims dies al magistrat un peritatge relatiu als honoraris d'èxit percebuts d'altres mercantils, segons han informat fonts jurídiques a Europa Press.

En relació amb les quantitats percebudes, ha recordat que van cobrar 28.000 euros després de presentar el primer servei i després 11.500 quan van acceptar la proposta. Al costat de Benelbas també estava citat com a imputat el conseller director general d'Atles, Pablo Cervera, tot i que finalment no ha comparegut als jutjats per un error en la notificació de la crida judicial i tornarà a ser pròximament citat.

Les indagacions fan referència a un presumpte desviament de fons públics a través de CAIB durant el procés d'adjudicació de la Conselleria i les dependències de bombers, i en especial apunten a la il·legalitat i improcedència del pagament dels honoraris d'èxit amb la finalitat que fossin abonats pel contractista, ja que aquests abonaments són incorporats per la UTE adjudicatària al cost del projecte i, per tant, són sufragats directament des de les arques públiques.

És més, apunten a una falta de projecte i de pressupost per efectuar aquestes contractacions, al frau de llei comès, a la

innecesarietat de la despesa i a la desproporció en el preu del servei.