AMPL.-La jutgessa creu "il·lògic" que Munar fos "enganyada" i que l'"entramat" de Can Domenge es fes "a la seva esquena"

PALMA DE MALLORCA, 4 Nov. (EUROPA PRESS) -

La jutgessa instructora del cas Can Domenge, Carmen González, considera "il·lògic" que la presidenta del Consell de Mallorca quan es van alienar els terrenys de Can Domenge, Maria Antònia Munar, fos "enganyada" llavors pels altres imputats en la causa que investiga les presumptes irregularitats comeses entorn d'aquesta venda, com tampoc creu que "tot l'entramat, el pla i les negociacions" es fessin "a l'esquena" de la dirigent històrica d'Unió Mallorquina (UM).

Així ho exposa la titular del Jutjat d'Instrucció número 12 a l'interlocutòria que ha dictat per transformar les diligències prèvies de la causa a procediment abreujat, i amb el qual finalitza la fase d'instrucció d'aquest procediment, que indaga la venda dels solars palmesans a la UTE integrada per Sacresa i Ferrà Tur per trenta milions d'euros, la meitat del seu valor al mercat i de la quantitat que oferia l'empresa Núñez y Navarro, amb la interposició d'una querella amb la cual ha estat incoat el cas.

En la seva resolució judicial, d'aproximadament seixanta pàgines, la instructora recorda que ha estat Munar qui va designar a les persones que van gaudir d'una actuació material, personal i directa en el procés i en les negociacions "fraudulentes", en relació amb l'exvicepresident insular Miquel Nadal, l'ex conseller de Territori Bartomeu Vicens i i l'ex conseller d'Economia Miquel Àngel Flaquer, i a més abunda que "era la presidenta del partit al qual pertanyien tots ells", referint-se a UM.

"L'alienació de Can Domenge no era un assumpte més que pogués passar per alt a la presidenta", subratlla la magistrada, qui aprecia "indicis bastants" que "per raó del seu càrrec, la influència i poder que exercia sobre els consellers directament implicats" i per la seva "participació en les reunions que es fixaven aspectes essencials" del procés, "va participar en els fets avenint-se a la forma i elements del concurs". És més, assevera que la competència per adjudicar-lo corresponia a la pròpia Munar, de tal forma que malgrat estar absent per malaltia al ple que es va aprovar l'alienació "no cap pensar que es desentengués de l'assumpte".

Cal assenyalar que el lletrat de l'expresidenta, Gabriel Garcías, ha avançat en declaracions a Europa Press que recorrerà la resolució per mostrar-se en desacord amb les imputacions abocades contra la seva patrocinada, mentre que el Ministeri Públic i l'acusació particular, en nom de Núñez y Navarro, han avançat la seva voluntat d'acusar contra la també expresidenta del Parlament.

Tot i això, l'expresidenta insular no és l'única contra la que càrrega la jutgessa al recalcar, de manera contundent, que "el clar" és que les clàusules del concurs "han estat negociades, pactades i creades amb la finalitat de donar una aparença de licitud" i permetre així que l'adjudicatari fos l'empresa "amb la qual s'havien concertat", tal com es desprèn del propi clausulat, de les declaracions i de la documental intervinguda. En concret, la jutgessa els imputa els delictes de malversació de cabals públics, frau a l'administració i ús d'informació privilegiada.

Així les coses, en el cas de Nadal afirma que va tenir una intervenció "personal i activa" en la desafectació dels terrenys i va participar de manera directa en la transmissió d'informació a Sacresa, a més de signar el decret d'aprovació de l'expedient de contractació per a l'alienació, el 30 de desembre del 2005.

Pel que fa a Vicens, recorda que ha estat qui va sol·licitar per escrit l'alienació de l'immoble i qui "des del primer moment ja va mostrar la seva opció per la forma de concurs", sense que es justifiqués "de manera raonable" per què existien altres factors determinants diferents del preu. A més, apunta que "al marge del seu càrrec" va donar per vàlid l'informe de valoració del bé al qual els tècnics van posar inconvenients, després de la qual cosa va elaborar, malgrat ser un càrrec polític i no un tècnic jurídic, un altre informe a fi de "salvar els obstacles i obtenir el fi espuri pretès".

Mentrestant, assenyala sobre Flaquer que el seu departament era el que tenia la competència per a la tramitació de l'expedient d'alienació i ell qui va proposar que es desestimessin les al·legacions formulades a la desafectació. A més, va signar la proposta de decret mitjançant concurs així com les clàusules a regir, per la qual cosa la magistrada veu indicis que al costat de la resta "va acordar un pla per alienar Can Domenge a preu inferior sense un fi legítim que ho justifiqués".

En la seva interlocutòria, González decideix que també continuï la causa contra Santiago Fiol, advocat assessor contractat per Sacresa per a la seva expansió a Palma i a qui es refereix com la "corretja de transmissió" entre l'empresa i el Consell. Alhora, podran ser acusats el principal accionista de Sacresa, Román Sanahuja Pons, que dirigia i es responsabilitzava de la recepció i preparació del concurs, així com l'exdirector general de l'empresa adjudicatària, Mario Sanz Bernal, qui "es va ocupar de la transmissió d'informació prèvia a la publicació del concurs".

Per contra, ha arxivat la causa respecte a l'ex conseller insular del PP Fernando Rubio; l'ex arquitecte en cap del Servei d'Urbanisme del Consell Mariano Gual de Torrella; un dels adjudicataris dels terrenys de Can Domenge, Pedro Ferrà Tur; l'ex gestor de l'empresa Sacresa, Joan Maria Pujal, i José Manuel, Javier, Ricardo i Román Sanahuja, pertanyents a la família propietària d'aquesta immobiliària.

VINT DIES PER FORMULAR LES ACUSACIONS

La jutgessa penalitza d'aquesta manera els acords i les actuacions administratives portades a terme per vendre l'immoble, propietat del Consell, a una empresa amb la qual alts càrrecs de la Institució insular "s'havien concertat prèviament" per establir un preu de trenta milions i permetre la construcció d'habitatges de preu lliure, "amb la corresponent previsió de beneficis per a l'empresa adquirent i a resultes que el Consell va deixar de guanyar uns trenta milions d'euros sense justificació legítima i suficient".

Després de la notificació de la resolució, contra la que cap recurs de reforma davant del propi Jutjat o d'apel·lació davant de l'Audiència Provincial, s'obre un periode de vint dies perquè la Fiscalia i l'acusació particular formulin escrit d'acusació i sol·licitin l'obertura de judici oral o el sobreseïment, o excepcionalment la pràctica de diligències complementàries.

El cas ha estat instruït durant quatre mesos pel Tribunal Superior de Justícia de les Balears (TSJIB) a causa de l'aforament de Munar, Nadal i Vicens, tot i que finalment va tornar a mans del Jutjat d'Instrucció número 12 després que l'exlíder 'uemita' dimitís com presidenta del Parlament el passat 26 de febrer després de les acusacions abocades contra ella pel mateix Nadal en el marc del cas Maquillatge. Precisament, la Fiscalia sol·licita sis anys de presó contra cadascun d'ells dins d'una peça separada d'aquesta causa.