PALMA DE MALLORCA, 25 Oct. (EUROPA PRESS) -
El nombre d'habitatges acabades acumulades del 2007 al 2009 a Balears és de 12.965, una xifra que, segons el Consell Social i Econòmic (CES) de les Illes Balears, endarrerirà la sortida de la crisi en el sector de la construcció.
En una roda de premsa de presentació de la Memòria del 2009, el president d'aquest òrgan, Llorenç Huguet, ha apuntat que en el mateix trienni 2007-2009 la quantitat d'immobles acabats ha estat "molt" més gran, 32.023, que el nombre d'habitatges nous venudes, 21.058.
En aquest sentit, Huguet ha assegurat que el sector de la construcció a Balears ha patit una caiguda "històrica" situant-se en un -33%, fet que suposa el principal descens de 1987. També, ha subratllat que tant les obres com el nombre d'habitatges visades van experimentar la disminució "més important" dels últims 40 anys.
Pel que fa a la ràtio d'habitatges iniciats i acabades elaborada per aquesta entitat, el líder de la CES ha remarcat que aquesta caiguda és també "històrica" després de situar-se en un 0,29 % en 2009, manifestant una contracció d'aquest indicador. Alhora, ha asseverat que des de 1968, no s'havia arribat a un valor "tan baix".
A més, cal destacar que el descens de l'activitat en el sector de la construcció va agreujar la situació del mercat laboral a l'incrementar el nombre d'aturats d'aquest sector fins a 17.501, creixent aquest xifra un 81,3%.
En aquesta situació, la inversió pública, gràcies a la licitació d'obres públiques a través del Pla E, ha estat el "principal pilar" de la construcció i, en part, va compensar el descens registrat a l'àmbit privat, ha recalcat Huguet.
Així doncs, el president del CES ha comentat que Balears va experimentar un creixement d'un 72% en la licitació pública en 2009, 894 milions d'euros, mentre que a nivell nacional aquesta xifra ha baixat un 2,3%. L'Administració local ha estat la que major percentatge d'obres públiques va licitar en l'any passat, gairebé el 60%, en contra del 40% de les Administració central i autonòmica.
D'altra banda, ha destacat que el turisme ha estat el "coixí" que va ajudar que la crisi econòmica no afectés encara més a les illes.
En aquest sentit, Huguet ha explicat que l'indicador de posició competitiva turística de les Balears en preus elaborat pel CES, respecte a les principals destinacions competidors nacionals i internacionals de "sol i platja", ha experimentat una "millora" d'un 1,3% de l'últim trimestre del 2008 al mateix període del 2009.
Pel que fa a pernoctacions, Balears ha estat l'única comunitat autònoma de "sol i platja" que ha experimentat un creixement en el nombre d'estades, en un 1,1%. En canvi, l'arxipèlag ha estat la segona menys afectada en relació amb el descens del nombre de viatges (-9,82%), per darrere d'Andalusia (-7,88%).
Tot i això, segons Huguet, el "taló d'Aquil·les" de les illes segueix i han estat la despesa mitjà per turista i dia, que a causa de a la pressió competitiva internacional en preus, ha caigut un 2,8%.
PÈRDUA DE TURISTES
Com a resum, en 2009 totes les illes van perdre turistes, però van augmentar l'estada mitjana, menys a Menorca, si bé el problema està en la temporada mitjana-baixa quan les estades pateixen el descens més important. Així doncs, els espanyols són els que més han reduït la seva permanència a l'arxipèlag.
A nivell nacional, Huguet ha considerat com "fet històric" que "per primera vegada", Turquia, Egipte, Tunis i Marroc, els principals competidors de la comunitat autònoma, sumin més turistes que Espanya.
Aquesta situació en el sector turístic i de la construcció es deu al descens d'un 2,7% del PIB a Balears, segons la Direcció General d'Economia, mentre que l'Institut Nacional d'Estadística (INE) ho situa en un -3,8%.
Per a Huguet, el 2009 ha estat l'any de la "gran recessió" a escala mundial, ja que "per primera vegada" des de 1929, el PIB mundial ha registrat una xifra negativa de creixement de -2,3%, per la caiguda de les exportacions mundials en un 12,2% i han estat la "més important" des de 1965 i per la ràpida pèrdua de llocs de treball amb més de 17 milions d'aturats a la zona de l'OCDE.
En contra, el president de la CES ha posat èmfasi que, tot i la "gravetat" de la situació, els ciutadans no han percebut tant la "contundència" de la crisi per diversos motius: el primer, l'aplicació d'una política monetària davant de la caiguda del món financer, el segon, l'aplicació de la política d'estímul fiscal "més important" des de la Segona Guerra Mundial, i, el tercer, a causa de la consolidació de l'Estat del Benestar als països desenvolupats.
