PALMA DE MALLORCA, 22 Sep. (EUROPA PRESS) -
L'exgerent de S'Institut de Serveis Socials i Esportius de Mallorca, José Luis Rosselló, que ha estat nomenat per part del Consell vocal del consorci per a la construcció del Palma Sorra, ha afirmat avui davant del jutge que en les tres reunions d'aquest òrgan a les quals va assistir, l'exdirector general d'Esports, José Luis 'Pepote' Ballester, i l'exgerent del consorci, Jorge Moisés, informaven de la marxa de les obres del velòdrom i de decisions que "feia la impressió que ells ja havien pres".
Així ho va posar de manifest en qualitat d'imputat davant del magistrat que instrueix el cas Palma Arena, José Castro, al voltant a les presumptes irregularitats que van envoltar a l'execució de la infraestructura i que van provocar el seu desfasament pressupostari. Tot i això, en la seva compareixença Rosselló ha assegurat que mai va apreciar "el menor indici que tot el que Ballester i Moisès deien" no estigués avalat per informes tècnics i jurídics preceptius.
Durant el seu interrogatori, que va arrencar a les 12.30 hores i es va prolongar per espai d'aproximadament una hora i mitja, l'imputat, assistit pel lletrat Víctor Mercedes Martín, va incidir en aquesta mateixa línia que "mai es van apreciar elements per sospitar que existissin irregularitats administratives" en el procés. Tal com ha explicat, Rosselló ha estat nomenat vocal a proposta de la llavors presidenta del Consell de Mallorca, Maria Antònia Munar.
En concret, es va incorporar al consorci el juny del 2006 i a les trobades a les que va participar, entre juny i octubre d'aquest any, en "cap moment" s'ha plantejat la necessitat "de cap votació tot i que fos en un ambient informal o amigable", i alhora va negar haver vist mai una acta.
Preguntat sobre si podria esmentar algun tema que li resultés cridaner dels abordats en les trobades com destitucions i nomenaments d'arquitectes, patrocinis, campanyes de publicitat o adjudicacions de fases d'obres, ha manifestat que quan es va incorporar "potser ja s'havien abordat abans". Segons ha subratllat en aquest sentit el declarant, quan va entrar al consorci ja faltava "molt poc temps" per a la celebració del Mundial de Ciclisme del 2007 i "la impressió era que el projecte ja estava molt avançat".
Tal com va relatar davant del jutge, en les reunions a les quals va assistir només es va adonar a qüestions d'obra no esportives en general i ha manifestat que mai va veure un informe tècnic. Mentrestant, a preguntes del seu propi lletrat, ha assegurat que no ha signat cap document relacionat amb el consorci, els projectes o la construcció del velòdrom, atès que ha assegurat que no tenia "cap fons públic" a la seva disposició, "ni el Consell va fer aportació financera alguna".
Finalment, l'encausat va negar haver rebut "mai cap instrucció" del Consell sobre com havia de desenvolupar el seu càrrec en aquest òrgan, en què segons ha afirmat mai va tenir cap paper executiu, i ha assenyalat que els vocals eren convocats a les reunions via fax i aquestes se celebraven al Consolat de Mar.
"ES REFONIEN DIVERSES FACTURES EN UNA SOLA"
Cal destacar que la declaració de Rosselló s'ha produït després que també compareguessin davant del jutge en qualitat de testimonis l'exdirector del poliesportiu Prínceps d'Espanya, Llorenç Vallespir, així com Pedro Antonio Comas, que ha estat treballador dependent del director de l'empresa de comunicació Nimbus, Miquel Romero, imputat dins d'aquest mateix procediment.
En la seva deposició, Comas, després d'explicar que va treballar per a Romero entre gener del 2005 i maig del 2007, ha assegurat desconèixer que a Nimbus s'estudiessin factures falses tot i que ha admès que a vegades, "per exigències de l'administració, es refonien diverses factures en una sola". En aquest sentit, preguntat per com cridaven a aquesta mena de factures, va respondre que "falses".
Cap recordar que el jutge i la Fiscalia Anticorrupció investiguen possibles irregularitats en els contractes d'obres durant l'execució del Palma Arena, projecte estrella durant la passada legislatura del PP, que podrien haver duplicat el pressupost d'aquesta infraestructura fins a superar els 100 milions d'euros. Així, s'investiguen els presumptes delictes de malversació, prevaricació, suborn i falsedat documental.