PALMA DE MALLORCA, 22 Nov. (EUROPA PRESS) -
Sis de cada deu llars de les Balears (66,22 %) tenen dificultats per arribar a final de mes, segons la primera enquesta d'Hàbits Socials de les illes feta íntegrament per l'Institut Balear d'Estadística (Ibestat), que revela que un 16% de les llars (67.057) té ingressos inferiors a 1.000 euros.
La majoria de les llars amb aquest tipus d'ingressos té un únic membre (31,86%), mentre que el 10,25% de les famílies en aquesta situació té tres integrants; el 10,05% amb dos i el 8,61% amb quatre o més.
El primer mòdul de Condicions de Vida i Cohesió Social, que ha estat presentat pel director general d'Economia, Andreu Sansó, i el director general de Planificació i Formació de Serveis Socials, Andreu Horrach, es va realitzar durant el primer semestre d'aquest any, després d'entrevistar a 3.510 persones, amb l'objectiu d'obtenir, per primera vegada, una radiografia fidel d'aquells aspectes que es consideren estratègics per al correcte desenvolupament socioeconòmic i la cohesió social a Balears.
Aquest estudi revela que la zona d'illes amb un major percentatge de llars, els ingressos del qual no arriben als 1.000 euros mensuals és el Pla de Mallorca, amb un 30,9%, a causa de, sobretot, que el 25,4% de la població té més de 65 anys.
Mentrestant, per illes, les Pitiüses són les que tenen una major xifra de llars amb ingressos inferiors a 1.000 euros (18,36%), seguides de Mallorca (15,85%) i Menorca (14,73%).
El col·lectiu més afectat per ingressos menors als 1.000 euros és el dels més grans de 65 anys (27,29%), seguit de la franja d'edat compresa entre els 51 i els 65 anys (16,04%); entre 36 i 50 (12,34%) i entre 16 i 35 (10,03%).
Per la seva banda, el 26,35% de les llars (110.035) té ingressos mensuals que oscil·len entre els 1.500 i els 2.000 euros; un 24,97% (104.255) més de 2.000 euros i un 15,84% (66.133) entre 1.000 i 1.500 euros.
Actualment, dels 417.565 llars que hi ha a l'arxipèlag, 210.592 estan ocupats per famílies ocupades, mentre que 53.753 estan formats per persones a l'atur i 127.966 per ciutadans inactius.
Del total de llars, 200.520 obté ingressos per pensions contributives i, d'ells, el 45,30% (90.834) percep entre 500 i 1.000 euros; el 13,92% (27.920) entre 250 i 500 euros; el 10,2% (20.454) de 1.000 a 1.500 euros; el 5,57% (11.164) més de 1.500 euros i el 2,82% (5.652) fins a 250 euros.
Alhora, hi ha 10.176 llars amb ingressos per pensions no contributives, dels quals el 53,9% (5.487) cobren entre 250 i 500 euros; el 13,7% (1.393) fins a 250 euros i l'11,4% (1.160) més de 500 euros.
EL 23,24% DE LES FAMÍLIES VIU DE LLOGUER
D'altra banda, l'enquesta assenyala que el 76,76% de les famílies viu en un habitatge en règim de propietat, percentatge inferior a la mitjana estatal (82,1%), de manera que el 23,24% resideix en un pis de lloguer.
Per illes, Menorca és la que té un major percentatge de llars en règim de lloguer (32,74%), seguida d'Eivissa (30,84%), Formentera (29,6%) i Mallorca (24,8%).
L'estudi revela que, en general, les persones que viuen en pisos de lloguer manifesten un major grau d'insatisfacció que els que viuen a habitatges pròpies. Concretament, el 46,52% dels qui viuen de lloguer es queixa de la humitat; el 26,28% de la brutícia; el 14,28% de llum insuficient; 9,7% de goteres i 9,6% de deficiències greus de construcció.
AL VOLTANT DE 8.000 PERSONES VIUEN SOLES
Una altra de les dades rellevants de l'estudi és que entre 7.500 i 8.000 persones grans de 65 anys viuen soles, el que es representa el 32,5% d'aquesta població. D'elles, el 64,16% són dones (31.247) i el 35,84% homes (17.457). A més, l'informe destaca que un 15,7% d'aquestes persones no té relacions familiars mai o gairebé mai i un 18,2% no té relacions amb amics.
Finalment, l'estudi reflecteix que quatre de cada deu adults (44%) ha abandonat els estudis, la majoria per motius econòmics, raó esgrimida pel 41,43% dels enquestats, seguits dels motius personals (35,34%); falta d'interès (13,64%) i altres motius (9,59%).