Exposa que els mecanismes de bilateralitat no han ocasionat "cap perill estrany" i són un "gran avanç" de gestió
MADRID, 24 May. (EUROPA PRESS) -
El president del Govern, Francesc Antich, ha defensat avui al senat la renovació del Tribunal Constitucional per acabar amb la situació de debilitat que té actualment una de les principals institucions de l'Estat i va instar també al PP a retirar la seva "impugnació" sobre l'Estatut català per l'"estranya esquizofrènia" que suposa el que molts dels articles recorreguts són "idèntics o similars" als quals aquest partit va abonar en el cas de les reformes estatutàries, un aspecte que segons la seva opinió només respon a "una visió poc seriosa" del país.
A més, Antich ha expressat la seva preocupació sobre la possibilitat que "a la llarga" l'Estatut d'Autonomia de les Balears "pugui veure's afectat" per aquesta actitud del PP, davant de la qual cosa va voler deixar clar en la cambra alta que "defensar" l'Estatut "significa també defensar" la reforma balear.
Així ho va traslladar avui durant la seva intervenció a la Comissió General de Comunitats Autònomes del Senat que va albergar la compareixença del president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, per reclamar a la Cambra Alta que reactivi amb urgència la renovació dels quatre magistrats de l'Alt Tribunal mandat dels quals va caducar el 2007.
En la seva intervenció, Antich ha afirmat que el recurs del PP respon segons la seva opinió en una sort de "tacticisme oportunista" respecte a un determinat territori que "deteriora els pilars fonamentals" del sistema democràtic espanyol. "En política la credibilitat és molt important i encara ho és més quan es parla del paper de les nostres institucions", va etzibar el president del Govern balear.
Antich va definir als estatuts d'autonomies com "instruments bàsics per impulsar un model econòmic sòlid i compartit" i ha assegurat que el seu defensa de la constitucionalitat de l'Estatut català no respon "a cap visió partidista" sinó "senzillament al sentit comú".
En aquesta línia, ha afegit que aquests articles impugnats el PP sobre la norma estatutària catalana --aprovats, segons ha recordat, pel Parlament autonòmic, el Congrés dels Diputats i amb la ratificació de la ciutadania-- revela una "bel·ligerància política" en els populars quan es tracta d'aquesta comunitat, mentre que el mateix partit "no només defensa sinó que és fins i tot promotor" dels mateixos contingut recorreguts en el cas de les Balears.
LA BILATERALITAT ÉS "UN GRAN AVANÇ"
Aquest consens arribat en el cas balear, ha subratllat el president del Govern, va permetre desplegar matèries "tan importants" com un nou capítol de drets, una Agència Tributària pròpia, definicions de competències i el règim propi de la insularitat balear, un sistema comú de finançament i mecanismes de bilateralitat entre Estat i comunitat, entre d'altres.
A més ha explicat que el desplegament d'aquestes disposicions, com el cas de l'Agència Tributària autonòmica que es va aprovar per unanimitat al Parlament balear, "en cap cas ha ocasionat un plec estrany per als interessos generals" i sí ha propiciat una "col·laboració extraordinària" amb l'Administració central de "resultats magnífics".
"I el mateix puc dir de les relacions bilaterals que són un gran avanç per fer funcionar les relacions entre la comunitat i l'Estat" ha afegit Antich per exposar també que continguts, com la definició de les Balears com nacionalitat històrica, no ha generat "cap tipus de ruptures".
Tornant al cas català i després de remarcar breument que Balears té recorregut un article concret referit a l'Arxiu de la Corona de Aragón, el president del Govern ha indicat que molts dels articles impugnats s'estan desenvolupant actualment oferint un bon servei i sense crear cap problema, la qual cosa permet comprovar la "inexistència de perills imaginats per algunes i l 'absència d'elements desintegradors" en aquesta Llei orgànica.
ELS ESTATUTS SÓN INTEGRADORS DE L'ESPANYA PLURAL
Per aquesta raó, ha reblat que els nous estatuts d'autonomia responen a formulacions "integradores", acords amb una Constitució "oberta" i donen resposta "a la verdadera realitat i pluralitat d'Espanya", disposicions que segons la seva opinió "es posen en perill per una impugnació que no respon ni a la coherència ni al sentit comú".
Alhora, Antich va argumentar que el Tribunal Constitucional té "un llarg recorregut" sobre molts conceptes que s'apliquen en diversos territoris i que algunes de les qüestions impugnades han donat lloc a sentències anteriors que han marcat una determinada interpretació de la Constitució que seria "molt greu de canviar".
ESTAT FEDERAL FUNCIONAL
Al començament de la seva intervenció, el cap de l'Executiu autonòmic ha subratllat la seva ferma creença que de la Constitució "es deriva un Estat federal funcional" i ha animat a no desaprofitar cap ocasió perquè el Senat pugui jugar el paper de Cambra territorial, un aspecte que va desitjar que en un futur no molt llunyà "pugui jugar en tota la seva amplitud".
Finalment, Antich es va referir a la situació de "lluites externes" que han afectat a la tasca del TC per emetre una sentència sobre l'Estatut català, donant lloc a una "batalla de recusacions" sobre alguns membres i impedint, amb la no consumada renovació dels seus magistrats, que la seva composició respongui a les exigències legals de composició.
"Segurament aquesta situació ajuda a provocar la dificultat del ple del Tribunal per emetre una sentència", ha afegit el president balear referint-se als sis intents de ponència que han fracassat per definir una fallada sobre els recursos del text estatutari català.
