Associació Memòria de Mallorca presenta una queixa davant del CGPJ contra la paralització de l'obertura de fosses comuns

Europa Press Islas Baleares
Actualizado: miércoles, 12 noviembre 2008 14:57

PALMA DE MALLORCA, 12 de novembre (EUROPA PRESS)

L'Associació Memòria de Mallorca es va convertir aquest matí en la primera entitat espanyola a presentar una queixa davant del Consell General del Poder Judicial en contra de la decisió del ple de la Sala del que té De Penal suspendre cautelarment l'obertura de les fosses comunes autoritzades pel magistrat del Jutjat d'Instrucció número 5, Baltasar Garzón.

Després de concentrar-se davant de l'Audiència Provincial de Palma, sota una pancarta en la qual es llegia 'On estan, endavant amb les exhumacions ja', la presidenta de l'Associació Memòria de Mallorca, Maria Antònia Oliver, va assenyalar que la seva entitat no pot presentar un recurs contra la decisió de l'audiència nacional, a causa que "encara no s'ha traslladat a les parts la notificació oficial de la suspensió cautelar de l'obertura de fosses, que a Mallorca afectaria a les dues autoritzades a Porreres i Calvià".

Oliver va apuntar que a la queixa s'ha adjuntat una relació de 1.500 persones assassinades i desaparegudes a Balears i va indicar que en les pròximes setmanes, les 21 Associacions de Memòria Històrica de la resta d'Espanya presentaran també una queixa formal davant del CGPJ, a causa que "no han estat escoltades, ni se'ls ha convocat per prendre una decisió tan dràstica com la que s'ha pres, que afecta tan directament a les víctimes".

Així, va recordar que en tots els processos oberts, com en aquest cas, totes les parts "tenen dret a expressar la seva opinió i a ser escoltades", alguna cosa que, segons va criticar, no ha succeït amb les 22 Associacions de Memòria Històrica que entre el passat 14 de desembre del 2006 i el 6 d'octubre del 2008 van presentar una denúncia davant dels Jutjats de l'audiència nacional pels delictes de detenció il·legal i desaparició forçada com crims de lesa humanitat perpetrats a Espanya entre 1936 i 1939.

Aquestes denúncies van ser derivades al Jutjat Central d'Instrucció número 5, el magistrat del qual, Baltasar Garzón, va incoar diligències prèvies i el passat 16 d'octubre va dictar una Interlocutòria pel qual declarava la competència del Jutjat per a la instrucció de la causa, així com la pràctica de diligències. Tot i això, aquesta Interlocutòria va ser recorregut pel Ministeri Fiscal, davant de la Sala penal de l'audiència nacional, i va sol·licitar la paralització de les diligències acordades per Garzón, entre elles, una sèrie d'exhumacions en diferents parts del territori nacional.

Després, la Sala penal de l'audiència nacional va convocar un ple, pel que va acordar la paralització de totes les proves que s'estiguessin practicant pel jutge Garzón, incloses les exhumacions, el que va ser considerat per l'Associació Memòria de Mallorca com una "prolongació en el temps de la injustícia".

(HAURÀ AMPLIACIÓ)

Contenido patrocinado