El percentatge de penetració de genèrics supera més del 30%
PALMA DE MALLORCA/MADRID, 13 Jun. (EUROPA PRESS) -
El sistema públic inverteix 198,63 euros --60,99 euros menys que la mitjana-- en productes farmacèutics per cada habitant, segons l'estudi 'La Despesa Farmacèutica a Espanya', de l'Strategic Research Center d'EAE Business School, en què s'analitza la despesa pública i privat en aquesta àrea amb una especial atenció a l'evolució dels productes genèrics.
L'informe a més revela que l'arxipèlag balear es troba entre les regions on es dóna una penetració de la dispensa de medicaments genèrics per sobre de la mitjana, ja que supera el 30,28 % (4.958.028). En el conjunt de l'Estat els genèrics representen el 23,82 % de les unitats de medicaments venuts (218.521.575 envasos) i el 9,38 % de la facturació de medicaments a Espanya.
A nivell estatal, el sistema públic inverteix 259,62 euros en productes farmacèutics per cada habitant, un 3 % menys que l'any passat (267,54 euros), segons l'estudi.
Galícia amb 332,26 euros en despesa farmacèutica públic per habitant, Extremadura amb 322,36 euros, i Astúries amb 317,01 euros són les comunitats que més inverteixen en aquest apartat. Li segueixen Comunitat Valenciana (302,04), Aragó (290,65), Múrcia (287,45), Castella- la Manxa (284,26), Castella i Lleó (283,35), la Rioja (172,17) i El País Basc (265,35).
Per sota de la mitjana es troben Cantàbria (257,42), Canàries (253,15), Navarra (253,00), Catalunya (245,26), Andalusia (239,48), Madrid (199,49), Balears (198,63) i les ciutats autònomes de Ceuta (185,52) i Melilla (162,5).
Així, en dades totals, la despesa farmacèutica portada a terme pel sector públic baixa des dels 12.506 milions d'euros en 2009 a 12.207 milions d'euros en 2010.
L'informe destaca que a Espanya més del 70% de la despesa farmacèutica es canalitza a través del Sistema Nacional de Salut (SNS); mentre que les receptes representen el 19 % del total de la despesa sanitària, aproximadament l'1 % del PIB.
Alhora, mostra que, a l'últim any, tot i que la despesa farmacèutica a Espanya en dades globals va decréixer, hi ha comunitats en les quals s'ha incrementat. És el cas de Melilla amb un increment del 2,44 %; Múrcia amb un 1,93 %, Galícia amb 0,66 % i Ceuta amb 0,27 %.
Mentre que les comunitats amb major reducció de despesa pública han estat: Canàries amb una disminució del 5,9 %; Cantàbria amb una caiguda del 4,41 % i Aragó amb un decreixement del 4,43 %.
D'altra banda, Andalusia, Catalunya, Comunitat Valenciana i Madrid aglutinen el 55 % de la despesa pública farmacèutica. Si bé, recorden que alguns dels motius d'aquest descens són estructurals com la reducció de la població del 0,5 % en 2010 o la disminució de la renda per càpita.
La investigació feta per EAE també considera que han tingut efecte el conjunt de mesures aprovades pel Sistema Nacional de Salut encaminades a reduir el cost mitjà per recepta, "que han coincidit amb el canvi de model de finançament i l'alta penetració dels genèrics", subratlla José Ignacio Díaz, un dels investigadors de l'informe i professor d'EAE.
També s'ha reduït el pes de la despesa farmacèutica en el pes de la despesa total sanitari que ha passat de ser del 24,20 % a l'any 2003 al 19 % al 2009. Tot i les reduccions de la despesa farmacèutica, la investigació alerta del creixement de la despesa sanitària.
Pel que fa al futur, assenyala que, tenint en compte les dades ofertes pel Ministeri de Sanitat, corresponents al primer trimestre de 2011, "encara ofereixen un panorama de descens més acusat", ja que assenyalen un descens del 8,1 % en el primer trimestre. Segons la seva opinió, "aquesta xifra és possible que s'incrementi a causa de l'impacte de l'actualització de la nova llista de productes sota el sistema de preus de referència que va entrar en vigor l'1 de Març de 2011".
ELS GENÈRICS, REDUEIXEN LA DESPESA
Segons l'informe, una de les causes de la reducció de la despesa farmacèutica se situa en la penetració dels genèrics que actualment representen el 23,82 % de les unitats de medicaments venuts (218.521.575 envasos) i el 9,38 % de la facturació de medicaments a Espanya.
A Espanya els primers genèrics es van introduir en 1997 i des d'aleshores la seva quota de mercat ha seguit augmentant any rere any, tant en euros com en unitats, si bé encara es troba lluny del que passa en la majoria dels altres països europeus de l'entorn.
Per comunitats autònomes, la penetració de genèrics és diferent. A Andalusia, Madrid i Catalunya hi ha una major penetració de genèrics amb un 32,85 % (55.468.606), 29,82 % (30.502.337), i 28,54 % (40.831.361) respectivament sobre el total.
També per sobre de la mitjana es troben Balears amb una penetració del 30,28 % (4.958.028), la ciutat autònoma de Melilla amb el 28,26 % (275.242 envasos), Cantàbria amb 26,32 % (3.023.101), Castella i Lleó amb un 25,98 %(13.121.171) i Castella-la Manxa amb un 24,08 % (10.519.658).
Aquelles on hi ha una menor penetració són Galícia amb un 11,09 % (6.988.520), Múrcia amb un 14,01 % (4.185.256) i Canàries amb un 14,4 % (5.699.766) sobre el total de medicaments venuts a la comunitat.
Els segueix el País Valencià amb 14,97 % (16.457.339), Aragó amb 18,5 % (5.172.687), la Rioja amb 18,56 (1.120.462), Astúries amb un 18,89 % (4.566.910), Navarra amb el 19,08 % (2.225.885), Extremadura amb una quota del 19,24 (4.868.925), País Basc amb el 20,02 del mercat (8.276.992) i la ciutat autònoma de Ceuta amb una quota del 23,07 % i 259.329 envasos.
"Es pot observar que comunitats amb baixa penetració de genèrics com Galícia, Extremadura, Múrcia o el País Valencià presenten elevats consums farmacèutics per habitant, mentre altres amb elevades penetracions en genèrics com Madrid, Andalusia, Balears o Catalunya presenten una despesa farmacèutica per càpita més reduït", explica l'estudi.
D'altra banda, l'informe destaca positivament que fins al 63 % dels genèrics que es consumeixen al nostre país, es fabriquen a Espanya i aporten 300 milions d'euros anuals.
Entre les conclusions, l'informe destaca que la penetració de genèrics ha recuperat força després de dos anys d'estancament, coincidint el primer lloc, amb la recrudescència de la crisi a Espanya; amb l'aparició dels primers genèrics de molècules de gran consum (atorvastatina i clopidogrel), i en tercer lloc amb l'estímul a la demanda produït per la baixada del 25% dels preus.
Tot i això, afegeix, que "les diferències entre comunitats autònomes segueixen essent molt importants i també el marge d'actuació en aquest sentit", el que segons la seva opinió aquesta tendència "pot tenir efectes molt seriosos sobre la indústria farmacèutica tradicional".
Andalucía
