Balears oficialitza el seu retorn a l'Institut Ramon Llull quatre anys després d'abandonar-lo

El conseller de presidència balear critica que la sortida de les Illes de l'IRL va ser "per una decisió política que no tenia res a veure amb la cultura i la llengua"

BARCELONA, 30 de juliol (EUROPA PRESS)

El vicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, i el conseller de la presidència de les Illes Balears, Albert Moragues, van oficialitzar avui el retorn del Govern balear al Consorci de l'Institut Ramon Llull (IRL), de promoció internacional de la llengua i la cultura catalanes.

En roda de premsa després de la reunió de treball que van mantenir avui Carod i Moragues, a la qual s'hi va incorporar en la seva part final el president de la Generalitat, José Montilla, els dos consellers van destacar com una "notícia excel·lent" la finalització dels tràmits administratius per oficialitzar la reintegració del govern balear a l'IRL.

A la reunió d'avui, el Govern balear es va comprometre a ratificar la modificació dels estatuts de l'IRL el 5 de setembre --després de què el consell de direcció de l'IRL ho aprovés el 25 de juliol-- , mentre que el 9 de setembre la Generalitat aprovarà el conveni de col·laboració dels dos governs autonòmics, que es rubricarà el mateix dia a Palma de Mallorca, en una trobada al qual assistirà Montilla i Carod.

Una vegada rubricat el nou IRL amb les balears reintegrades, els dos governs autonòmics donaran comunicació --"comunicació, no autorització", va matisar Carod-- a les Corts Espanyoles i al Parlament del conveni de col·laboració, i 60 dies després d'aquest tràmit, el nou IRL ja serà oficial.

La reintegració del Govern balear a l'IRL després de sortir el 2004 per decisió del govern autonòmic del PP, va fer que Moragues digués tenir "sensació de tornar a casa". Va afirmar que l'IRL "es va trencar per una decisió política que no tenia res a veure amb la cultura i la llengua", i va culpar directament al govern que presidia Jaume Matas.

Després de considerar "modèlica" la llei de política lingüística impulsada pels governs populars de les illes, va criticar que "mai" s'apliqués i que "un altre govern del PP tirés pels sòls aquell edifici". "No hi ha hagut mai causes lingüístiques", va insistir, en la sortida de Balears de l'IRL.

També va descarregar de responsabilitat a l'expresident de la Generalitat, Pasqual Maragall, en la ruptura de l'IRL, de la qual va culpar exclusivament al govern de Matas: "Llanço la culpa al passat govern" balear, que "va fer política negativa per als interessos de la llengua comuna" catalana.

"Ens sentim absolutament membres i impulsors de les tasques del Llull", va dir Moragues, que va manifestar la voluntat del Govern balear de "tornar a obrir les pàgines d'una història i cultura comuna que moltes vegades ha costat exercir" entre Catalunya i Balears. De fet, va recordar que "un dels eixos fonamentals" del pacte de govern balear entre PSM, Bloc i UM era la reintegració al Llull.

Amb la reintegració del govern balear a l'IRL, l'Institut d'Estudis Baleàrics --creat després de la sortida de Balears de l'IRL el 2004-- s'incorporarà a aquest Consorci i serà membre de la junta rectora. La part balear de l'IRL l'assumirà el Bloc que s'encarregarà del nomenament dels membres en el consell de direcció i de concretar on s'instal·larà la seu a les illes, encara per concretar.

COM "ENCAIXAR" A D'ALTRES TERRITORIS

Carod va qualificar l'acte d'avui de "notícia excel·lent per la llengua catalana i la projecció de la cultura" perquè dóna "forma oficial" a la reintegració balear al Consorci Llull, de manera que està integrat pels "dos pilars" que ho van fundar. La participació pressupostària es tancarà en funció de la població de cada comunitat.

Els dos governs buscaran fórmules ara per veure "quin encaix tenen altres territoris", referint-se a la Comunitat Valenciana, la Franja de Ponent a Aragó, i la Catalunya Nord --territoris francesos de parla catalana--, a més de L'Alguer, a la Fundació Ramon Llull, organisme interestatal del qual ja són membres Catalunya, Balears i Andorra.

De fet Carod va avançar que els governs català i balear pretenen "fer normalitat amb la llengua i la cultura a l'àmbit internacional". Després de ser preguntat sobre si veu possible la futura integració de la Generalitat Valenciana governada pel PP a l'IRL, i abans que Carod respongués, Moragues va indicar que "segurament ajudaria" un canvi de govern a la Comunitat Valenciana.

A més, va constatar que tant les Illes Balears com Catalunya van començar la legislatura amb un Consorci amb un només govern, i a meitat de la legislatura ja hi ha dos governs". "Ens agradaria, evidentment" la presència de la Generalitat Valenciana al consorci i la Federació, va afirmar, però va afegir: "El que no farem és forçar una voluntat que ha d'expressar la pròpia Generalitat Valenciana". Va opinar, tot i això, que actualment la "conjuntura és més favorable que mai".

Va dir estar "convençut" que la legislatura acabarà amb la presència en la Federació Llull del Consell General dels Pirineus Orientals i de l'Ajuntament de L'Alguer, --que "ja han demanat formalment la seva entrada en la federació"-- i que es trobaran instruments per adherir a uns 20 municipis valencians i d 'Aragó que han mostrat interès per constituir-se en "xarxa de municipis Ramon Llull", que quedaria sense efecte en cas d'incorporació dels seus respectius governs autonòmics a la Fundació o al Consorci.