Balears presenta la major taxa d'alumnes universitaris per professor, amb 18,7 estudiants per docent

Europa Press Islas Baleares
Actualizado: viernes, 25 junio 2010 20:42

La matrícula d'una mateixa carrera a Espanya pot costar trenta vegades més depenent de la universitat, segons estudi

PALMA DE MALLORCA/MADRID, 25 Jun. (EUROPA PRESS) -

Els centres d'ensenyament superior de Balears, sobretot la Universitat de les Illes Balears, però també la UNED, presenten la taxa d'alumnes per professor més elevada del país, amb una mitjana de 18,7 estudiants per docent, més del doble que les universitats d'Aragó, on la ràtio està en 7,5 alumnes, o País Basc (8,5), segons un estudi fet per Eroski Consumer.

Precisament, l'indicador d'alumnes per professor cobra especial rellevància davant del sistema educatiu que promou la Declaració de Bolonya, en què s'advoca per una relació més personalitzada entre docent i estudiant. La mitjana de les universitats espanyoles, segons mostra l'estudi, és de 12,8 (12,4 al 2008) alumnes per professor, i les diferències entre públiques i privades "no són importants": 12,3 estudiants per docent en les privades i 13,5 en les públiques.

Les millors dades en aquest aspecte estan a Cantàbria, Aragó i País Basc (8,5), a Cantàbria (10,3). En la banda oposada, Balears (18,7), Canàries (15,3) i Madrid que, de mitjana, té 15,2 alumnes per cada professor (condicionat per la UNED).

D'altra banda, la implantació i l'extensió de les noves tecnologies és un altre apressant repte del sistema universitari davant de l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES). Segons marca la UE, la disponibilitat d'un ordinador per cada 15 alumnes és la mínima aconsellable i de les 75 universitats espanyoles, mig centenar registra un índex igual o millor que 15 alumnes per ordinador, s'explica a l'informe.

L'estudi assenyala també que la matrícula del primer curs d'una mateixa carrera universitària a Espanya pot costar fins a gairebé trenta vegades més segons la universitat que es realitzi. Per exemple, el primer curs del grau d'Arquitectura costa aproximadament 655 euros a la Universitat de Sevilla i 18.000 euros en la Universitat de Segòvia.

El document destaca que aquestes diferències es donen gairebé en totes les titulacions. Així, el preu per curs d'Odontologia més econòmic és de 655 euros (Universitat de Sevilla) i el més onerós, els més d'11.000 euros de la Universitat Alfonso X el Sabio de Madrid, i el grau d'Administració i Direcció d 'Empreses a la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria representa per a l'alumne un desemborsament de a penes 480 euros, mentre que per un curs d'aquesta mateixa titulació la Universitat Ramón Llul s'exigeix el pagament de 10.230 euros.

Totes aquestes dades poden consultar-se en www.universitats.consumer.es, una web que recull informació d'interès (preu de la matrícula, nota de cort, nombre de places, equipament d'ordinadors o dotació de professors), cap a les 2.608 titulacions de grau que poden cursar-se en les 75 universitats del país, així com els 2.579 màsters oficials i els centres en els quals aquests s'imparteixen.

En aquest sentit, Eroski Consumer explica que, fins al passat 18 de juny, 158 universitats espanyoles encara no havien rebut llum verda oficial per aplicar en el nou curs 2010-2011 el Pla Bolonya. Sobre aquesta qüestió han assenyalat que el Ministeri d'Educació calcula "que l'aprovació es realitzarà al llarg del mes de juliol".

FORMACIÓ POST UNIVERSITÀRIA

I per a aquells que decideixen continuar amb la seva formació una vegada acabada la carrera universitària, l'estudi, informa també sobre les ofertes de les Universitats espanyoles en cursos, màsters i postgraus. En aquest sentit, assenyalen que Catalunya, Madrid i Andalusia -les autonomies més poblades i amb major oferta acadèmica- tenen les universitats amb major oferta de màsters oficials.

Les dues primeres superen els 400 títols cada una i al voltant de 300 en les universitats andaluses. Cas contrari als a penes 20 màsters oficials que poden cursar-se al principat d'Astúries (universitat d'Oviedo) i en la Comunitat Autònoma de La Rioja (Universitat Internacional de La Rioja-UNIR i Universitat de La Rioja).

Contenido patrocinado