Balears registra el 2010 un homicidi per violència de gènere, la dècima Comunitat amb més casos

Igualtat alerta, en una època "difícil", que el mes d'agost és tradicionalment "pitjor" en violència de gènere

MADRID/OVIEDO, 4 Ago. (EUROPA PRESS) -

El delegat del Govern per a la Violència de Gènere, Miguel Lorente, ha alertat, en el context d'una època que ha qualificat de "difícil", que el mes d'agost és tradicionalment "pitjor" en matèria de violència de gènere. Des de començament d'any, han mort un total de 42 dones. Per comunitats, Andalusia és on més homicidis es produeixen, un total d'onze, per sobre de Catalunya amb sis o Canàries, amb cinc. Les segueix Astúries amb quatre; Madrid, Comunitat Valenciana i Castella i Lleó, amb tres; Aragó i Castella-la Manxa, amb dos; i les Illes Balears, Múrcia i El País Basc amb una víctima mortal.

Lorente ha presentat el balanç del primer semestre del 2010, que revela un increment del 26% en el nombre de víctimes mortals en els primers sis mesos de l'any, amb de 33 mortes --de les quals havien denunciat deu--, així com altres 17 agressions greus a dones. De la mateixa manera, ha destacat que s'han registrat 361 denúncies diàries durant el primer trimestre davant de les 344 del mateix període del 2009, cosa que representa un 2,7% més.

En tot cas, ha subratllat que aquest mes de juliol ha estat el més greu des de 2003. "Agost és pitjor estadísticament, en concret la segona quinzena, en què es concentren el 68% dels homicidis d'aquest mes", ha avisat. Així, recorda que els factors que influeixen a l'augment de casos a l'estiu són la major convivència, així com l'absència de rutines que afavoreix que no s'acabi el conflicte.

CANVIA EL PERFIL DE LA VÍCTIMA

En general, el delegat del Govern ha destacat que el 2010 el perfil de les víctimes canviat i presenta una evolució "molt diferent" a la dels primers mesos de l'any 2009: hi ha menys denúncies entre les mortes; menys sol·licituds d'ordre de protecció; menys casos d'homicidi amb ordre d'allunyament; i augment d'homicidis durant la convivència en 22,6 punts.

"Al canviar, el perfil s'acosta més a una persona més més gran, que té menor percepció del risc", ha dit Lorente, que també ha revelat que creix l'edat mitjana dels agressors, de 46 a 48 anys; i de les víctimes, de 41 a 42 anys.

No és l'únic canvi significatiu, ja que, a més, baixen les denúncies de dones estrangeres que passen a representar el 27,4% del total (respecte del 45% en 2009) i augmenten les d'espanyoles, que ja són el 72,6% (respecte del 55%). També disminueixen un 15,7% les trucades al 016, el que atribueix a un "major nivell d'informació".

Tot i això, l'informe també recull que quan es refereix a homicidis, l'augment és més pronunciat entre les dones estrangeres, augmentant 10,6 punts respecte al mateix període de l'any passat, així com dels estrangers agressors que s'incrementen en un 9,2 %.

BINOMI CRISI ECONÒMICA-VIOLÈNCIA

D'altra banda, en relació amb el binomi crisi econòmica-violència de gènere, ha precisat que "només" en un 8,1% dels casos denunciats els agressors eren demandants d'ocupació; un 51,8%, treballa a temps complet; i un 37,1% són pensionistes. Aquestes xifres es basen en els perfils del 64,3% dels homes denunciats. El balanç del primer semestre també deixa a 24 menors orfes de mare com a conseqüència dels homicidis.

En el cas de les víctimes, el percentatge correspon als qui tenien un treball a temps complet (39,4%), seguit del treball a temps parcial (25%) i els pensionistes (21,4). Per part seva, les demandants d'ocupació representaven un 7,1%, el mateix percentatge dels qui ni treballaven ni demandaven ocupació. Així, conclou que la violència de gènere "no està vinculada amb situacions nascudes d'un problema de caràcter econòmic".

FACTOR D'IMITACIÓ

Alhora, ha apuntat que es produeix una "concentració de casos" en el mateix període i en les mateixes províncies i comunitats, el que relaciona amb un "factor d'imitació", que "cal tenir en compte a l'hora de posar les mesures".

Finalment, s'ha referit als dispositius GPS. En aquest punt, ha indicat que estan mostrant una "evolució ascendent" i que actualment, hi ha 369 actius, dels 3.000 que estan a disposició de les autoritats competents, amb en objectiu de prevenir en els casos més greus. En aquest sentit, ha conclòs que existeixen al voltant de 500 dones en 'risc alt o extrem' i explica que la "falta d'equiparació" entre aquesta xifra i els aparells en ús depèn de "la valoració de les seus judicials".