Balears registra el menor creixement anual del PIB

En 2009 va tenir una caiguda del -3,9%, la sisena més elevada del país

Europa Press Islas Baleares
Actualizado: jueves, 30 diciembre 2010 15:58

   PALMA DE MALLORCA/MADRID, 30 Dic. (EUROPA PRESS) -

   L'economia de Balears ha registrat anualment de mitjana entre els anys 2000 i 2009 el menor creixement del producte interior brut (PIB) de tot el país, amb un increment de l'1,64%, al voltant de set dècimes menys que la pujada experimentada de mitjana a Espanya.

   Segons l'última actualització de la Comptabilitat Regional elaborada per l'INE, durant el 2009 les illes van patir una caiguda del -3,9% del PIB, disminució que és més acusada que la registrada de mitjana a Espanya (-3,7%) i que situa a l'arxipèlag  com la sisena autonomia amb un major descens després d'Aragó (-4,5%), Comunitat Valenciana (-4,4%), Catalunya (-4,2%) i Canàries (-4,2%).

   A més, atenent al PIB nominal per habitant de l'any 2009, la mitja balear es va situar en 24.580 euros, la setena més alta del país i una xifra que es troba per sobre de la mitjana nacional (22.946 euros) i de la Unió Europea (23.546 euros).

   Segons aquest informe, prenent en consideració les variacions interanuals del PIB en termes de volum de la sèrie 2000-2009, el creixement mitjà nacional ha estat del 2,31%. En aquest sentit, deu comunitats van créixer per sobre de l'esmentada mitjana, llista que encapçalen Múrcia (amb un creixement mitjà del 2,88%), Extremadura (2,84%) i Melilla (2,75%).

   En la banda oposada, al costat de Balears (1,64%) es troba el principat d'Astúries (2%),que van tenir un menor creixement mitjà en l'esmentat període.

   D'altra banda, les ciutats autònomes de Ceuta (-1,7%) i Melilla (-1,3%), seguides d'Extremadura i Navarra han estat els territoris que han registrat una menor contracció del seu PIB real en 2009 en relació amb 2008. A continuació es situen Extremadura (-2,2%) i la Comunitat Foral de Navarra (-2,5%).

   A més d'aquests quatre territoris, altres nou comunitats autònomes més van decréixer menys que la mitjana nacional (-3,7%) a l'any 2009. Són Galícia, Castella-la Manxa, Castella i Lleó, Madrid, Múrcia, la Rioja, Cantàbria, Andalusia (-3,6%) i País Basc.

   D'altra banda, les comunitats autònomes que van presentar una major recessió del seu PIB en 2009 han estat Aragó, Comunitat Valenciana, Catalunya, Canàries, Astúries i Balears. D'aquestes, les tres últimes van obtenir un registre més favorable que la mitjana de la Unió Europea (UE-27), recessió de la qual va arribar al -4,2%.

   Respecte a la primera estimació que es va difondre el mes de març passat, quatre territoris revisen a l'alça la seva estimació de PIB (Castella i Lleó, Castella-la Manxa, la Rioja i Melilla), sis la mantenen igual (Andalusia, Canàries, Cantàbria, Múrcia, Navarra i Ceuta) i, finalment, nou revisen l'esmentada estimació a la baixa (Aragó, Astúries,  Balears, Catalunya, Comunitat Valenciana, Extremadura, Galícia, Madrid i El País Basc).

   Alhora, atenent al PIB nominal, per habitant, de l'any 2009, la primera posició l'ocupa País Basc (30.683 euros), seguida de Comunitat de Madrid (30.142 euros), Comunitat Foral de Navarra (29.495 euros) i Catalunya (26.863 euros). En aquest sentit, Andalusia, amb 17.498 euros, es troba per sota de la mitjana nacional de 22.946 euros.

   Referint-se a la UE-27, País Basc, Madrid, Navarra, Catalunya, la Rioja, Aragó, Balears, Cantàbria, Castella i Lleó i Ceuta van tenir un PIB per habitant, mesurat en termes de paritat de poder adquisitiu (PPA) superior a la mitjana comunitària. La llista l'encapçala el País Basc, amb una dada un 38% superior a la mitjana europea.

RENDA DISPONIBLE EN LLARS

   Pel que fa a la renda disponible de les llars, la dada mitjà nacional ha estat de 15.433 euros per habitant. De la mateixa manera que a l'any precedent, deu comunitats autònomes van superar l'esmentada mitjana nacional i nou es van situar per sota. Les llars que més augmenten la seva renda disponible el 2008 respecte a l'any precedent són els del País Basc, Galícia, Cantàbria i Extremadura.

Contenido patrocinado