Balears es troba entre les comunitats amb més 'punts negres' en les seves costes, segons Greenpeace

PALMA DE MALLORCA / MADRID, 2 de juliol (EUROPA PRESS)

Balears, per darrera d'Andalusia, València, Múrcia i Canàries, és la Comunitat Autònoma amb major nombre de 'punts negres' a les seves costes, segons va denunciar avui l'organització ecologista Greenpeace, que va alertar de l'empitjorament de la situació especialment al nord d'Espanya, durant la presentació dels cent punts negres més amenaçats del litoral.

Alhora, l'entitat destaca que Balears, que disposa del 12% de l'oferta d'amarratges del Mediterrània, és una altra de les comunitats que figura en els primers llocs del 'rànquing' de corrupció immobiliària, alertant de què la construcció de nous ports contribuirà a la destrucció de quilòmetres del bosc de posidònia.

A aquestes regions amb més 'punts negres' en les costes els segueixen, per mala praxi, Catalunya i Galícia. La medalla de bronze en el "podi de la gravetat" la mereixen El País Basc, Cantàbria i Astúries, per imitar "models del Llevant" espanyol.

Aquestes són les principals conclusions del 'rànquing' recollit a l'informe 'Destrucció costi el que costi 2008', que analitza les zones més deteriorades a causa de l'augment d'obres d'infraestructures, a la contaminació, als abocaments tòxics, i a l'urbanisme insostenible.

Davant aquesta situació, Greenpeace va proposar mesures com impedir l'"expansió il·limitada" d'habitatges; aplicar "de manera efectiva" la Llei de Costes i protegir la primera franja de 500 metres de la urbanització; acabar amb els abocaments industrials i urbans "indiscriminats"; així com crear noves reserves litorals per protegir i recuperar les espècies aquàtiques i les àrees de major valor ambiental.

El director executiu de Greenpeace, Juan López de Uralde, va lamentar a més "l'abandonament total en temes mediambientals" per part del Govern de José Luis Rodríguez Zapatero, que "després de quatre mesos de la formació de l'executiu, no ha nomenat encara nou director general de costes". "Això mostra l'escàs interès del Govern en la matèria --va afegir--. Els noms que s'estudien per ocupar aquest càrrec no tenen perfil en la protecció costanera".

EXEMPLE: 'EL ALGARROBICO'.

Com a exemple, va posar l'hotel El Algarrobico, ubicat al parc Natural de Cabo de Gata (Almeria), que té una sentència d'enderroc sense data, a compliment de la qual es van comprometre en la passada campanya electoral tant Zapatero com el president de la Junta d'Andalusia, Manuel Chaves.

López de Uralde considera que aquest gest evidència "l'abandonament" de la presidència en matèria de preservació mediambiental". En aquest sentit, va advertir que Greenpeace seguirà denunciant cada actuació dolenta i les "polítiques antiecològiques" del Govern.

Per la seva banda, la responsable de la campanya de costes, Pilar Marcos va destacar els 67 casos de corrupció urbanística registrats durant l'últim any que, "tot i que són menys que en el període passat", afecten a més de 500 persones, de les quals el 34 per cent són càrrecs públics. "Sol a Canàries, el nombre d'implicats en aquest delicte puja a 118 persones", va dir.

DENÚNCIES PER REGIONS.

Per comunitats autònomes, Andalusia, amb 817 quilòmetres de litoral té 18 punts negres entre els quals figuren dos dels llocs més contaminats de la península: el Pol químic de Huelva i la Badia d'Algesires.

Pel que fa a València, Greenpeace va denunciar que continuen realitzant-se grans desenvolupaments turístics, "especialment Marina D'Or Golf i Manhattan de Cullera". Alhora assenyala l'augment de ports esportius i la contaminació en onze punts negres en la comunitat.

A la Regió de Múrcia, amb 274 quilòmetres de costes, l'organització ecologista analitza en el seu informe set punts negres. La construcció en la comunitat ha augmentat un 200 per cent des de 1987 i s'han desprotegit espais naturals per construir complexos turístics com Marina de Cope.

Canàries destaca per "l'alt" índex de casos de corrupció urbanística que afecten 118 funcionaris públics i pel desenvolupament d'un model de turisme que afavoreix la pèrdua de zones agrícoles a favor dels camps de golf i l'augment d'amarratges, segons Greenpeace.

L'organització ecologista reflecteix que Galícia, amb 1.498 quilòmetres de costa, té 19 punts negres. L'informe conclou que El País Basc alberga el 33 per cent de les indústries metal·lúrgiques més contaminants d'Espanya i està apostant per l'aplicació del "model turístic del Llevant espanyol". A Cantàbria, amb igual nombre de punts negres, s'han modificat per l'acció humana, el 50 per cent dels estuaris a favor dels desenvolupaments turístics.

Astúries pateix una pressió urbanística "sense precedents" al llarg dels seus 345 quilòmetres de litoral. "Només en la part oriental del Principat es projecta la construcció de 30.000 habitatges", apunta l'estudi.

CATALUNYA: UN PUERTO CADA SIETE KM.

Segons Greenpeace, a Catalunya es pot trobar un port esportiu cada set quilòmetres i el 50 per cent de la seva costa ja està urbanitzada. Tot i això hi ha projectats 6.000 nous amarratges esportius, amb el consegüent abocament de ciment en el mar.