El sector utilitza a 66.087 persones en Balears
PALMA DE MALLORCA, 26 Abr. (EUROPA PRESS) -
La xifra de treballadors autònoms que exerceixen la seva activitat en el sector del comerç va caure un 17,3% en els últims tres anys a Balears, sent la CA que va liderar la pèrdua d'ocupacions en el sector.
Segons les dades aportades per ATA i recollides per Europa Press, el sector comerç utilitza a 66.087 persones a les Illes, en concret 48.202 en el Règim General i 17.885 al d'Autònoms.
D'aquesta manera, la pèrdua de treballadors en el Règim General en els últims tres anys ha passat de 58.245 el març del 2008 a 48.202 el mes de març del 2011, el que es va traduir en una pèrdua de 17,2% cotitzants.
Per la seva banda, la pèrdua d'ocupació en el Règim Especial de Treballadors Autònoms de Balears ha estat molt semblant des del començament de la crisi, amb un descens del 17,3% en aquest període, passant dels 21.621 el març del 2008 als 17.885 el mes de març del 2001 (3.736 menys). En suma, el sector del comerç perd 13.779 afiliats en els tres últims anys.
Així, el nombre de treballadors autònoms que exerceixen la seva activitat en el sector del comerç ha disminuït, a l'àmbit nacional, un 13,2% en els últims tres anys, xifra superior en el cas de Balears, on supera el 17,3%.
PER COMUNITATS AUTÒNOMES
Per sobre de la mitjana se situen també, segons l'anàlisi fet per ATA, Navarra (-17,1%) i Canàries (-15,6%) a més de Catalunya (-15,3%), Aragó (-15,3%), la Rioja (-15,1%) i Cantàbria (-14,1%).
La resta van registrar un comportament lleugerament "més favorable" i es van situar per sota de la mitjana nacional: Astúries (-13%), Comunitat Valenciana (-12,9%), País Basc (-12,9%), Comunitat de Madrid i Regió de Múrcia, totes dues amb una pèrdua d'afiliació del sector del -12,8%, Galícia (-12,4%), Andalusia (-11,3%) i Extremadura (-10,8%).
Per la seva banda, Castella-la Manxa ha estat la que va registrar un millor comportament en aquest període amb una pèrdua d'autònoms del comerç del -10,7%.
DADES NACIONALS
El sector del comerç utilitza a gairebé a tres milions de persones a Espanya, en concret a 2.999.444 treballadors --2.218.967 en el Règim General i 780.477 al d'Autònoms--, cosa que representa el 17,3% del total d'afiliats a la Seguretat Social, a 31 de març de 2011, segons es desprèn de l'esmentat anàlisi.
"L'actual crisi econòmica ha afectat greument a aquest sector ja que si analitzam aquestes dades per règims, el nombre de treballadors afiliats al Règim General en els últims tres anys ha passat dels 2.521.095 el març del 2008 als 2.218.967 el mes de març del 2011, el que es va traduir en una pèrdua neta de 302.128 llocs de treball, i un descens del nombre de cotitzants del -12%", han destacat les mateixes fonts.
Per la seva banda, el Règim Especial de Treballadors Autònoms ha estat el més castigat per la pèrdua d'ocupació des del començament de la crisi, amb un descens del -13,2% en aquest període (118.812 autònoms menys), ja que s'ha passat dels 899.289 el març del 2008 a 780.477 el mes de març del 2011.
En suma, el sector del comerç perd 420.940 afiliats en els tres últims anys, dada que suposa el 22,1% del total d'afiliats que ha perdut la Seguretat Social des del març del 2008 (1.905.080 afiliats menys a la Seguretat Social, en tots els règims).
SENSE RELACIÓ ENTRE HORARI I OCUPACIÓ
L'estudi de ATA analitza també possibles relacions entre la major obertura en festius amb el manteniment i la generació d'ocupació i, per a això, compara la destrucció d'ocupació en els tres últims anys per comunitats autònomes amb el nombre de festius que obre cadascuna d'elles.
Pel que fa al nombre de festius que obre cada Comunitat, Madrid se situa al capdavant amb 22 festius a l'any seguida de Ceuta, amb 12, Múrcia amb deu i Canàries amb nou i, a l'altre extrem, la "més restrictiva" pel que fa a obertures en festius és Castella i Lleó, que únicament pot fer-ho set festius a l'any --a la resta són vuit els que la llei els permet obrir--.
Així, es comprova com mentre la Comunitat de Madrid obre un terç de festius més que Castella i Lleó, la pèrdua d'ocupacions del règim general ha estat molt més gran a Madrid que a Castella i Lleó: a la primera el nombre d'assalariats ha baixat en els tres últims anys un -8,1% davant de la pèrdua del -10,5% de Castella i Lleó.
El mateix ocorre amb comunitats com Aragó (-10%), Astúries (-9,5%), Cantàbria (-7,9%), Extremadura (-8,8%), Galícia (-7,4%), Navarra (-9,4%) i País Basc (-8,7%), amb majors restriccions pel que fa a l'obertures en festius que Madrid "però amb una pèrdua d'ocupacions per sota de la mitjana nacional".
"Les dades són contundents i no deixen lloc a dubtes: una major liberalització d'horaris i d'obertura en festius no significa un major manteniment de llocs de treball ni de generació d'ocupacions", ha destacat el president de ATA, Lorenzo Amor, qui ha afegit que de l'anàlisi es desprèn que una major obertura en festius "només beneficia a les grans superfícies en detriment del petit comerç" que, segons la seva opinió, s'està veient "fortament afectat" sense que això derivi "en un major nombre de llocs de treball i en tasques més estables".
"El sector del comerç ha significat en aquests tres últims anys una de cada quatre pèrdues d'ocupació i es fa urgent i necessari un pla de rescat que eviti aquesta sagnia tant d'autònoms com d'ocupacions", ha conclòs.
Andalucía
