El Congrés aprova la nova Llei de Finançament Autonòmic amb els 176 vots que precisava el PSOE

MADRID, 12 Nov (EUROPA PRESS)

El Ple del Congrés dels Diputats va donar avui llum verda a la reforma de la Llei Orgànica de Finançament Autonòmic (LOFCA) després que el PSOE aconseguís els 176 vots justos que requeria aquesta modificació, que al tenir rang orgànic necessitava la ratificació de la majoria absoluta de la Cambra, gràcies als suports d'ERC, ICV, Coalició Canària i les formacions navarreses de Nafarroa Bai i Unió del Poble Navarro (UPN). PP, BNG i UPID van votar en contra, mentre que el PNB i Izquierda Unida es van abstenir.

Els socialistes 'van tombar' les esmenes no incloses en el tràmit de la setmana passada en Comissió que el PP, CiU i els nacionalistes gallecs mantenien vives al projecte de llei, que passarà ara al Senat.

Als passadissos de la Cambra, la vicepresidenta econòmica del Govern, Elena Salgado, es va mostrar "molt satisfeta" per l'"excel·lent resultat de la votació", si bé ha admès que li hagués agradat que més grups "reconeguessin que és un bon sistema". "Però estic segura que totes les comunitats autònomes ho van a acceptar", ha assenyalat.

En concret va al·ludir a les autonomies del PP. "Tenim la seguretat que acceptaran el finançament i els fons addicionals", ha insistit Salgado, qui ha destacat la "incoherència" que veu entre els governs autonòmics 'populars' --que es van abstenir en la votació en el Consell de Política Fiscal i Financera-- i la posició del grup popular a la cambra baixa.

Per la seva banda, la portaveu parlamentària del PP, Soraya Sáenz de Santamaría, ha denunciat que a aquesta llei "li falta sentit d'Estat i sentit de l'acord i falta de voluntat" per garantir la igualtat a l'accés als serveis. "S'ha aprovat, a diferència de la llei que ve a derogar, pel mínim acord possible", ha dit.

En aquest sentit, ha lamentat que l'executiu socialista hi hagi negociat una la "llei d'esquenes a la crisi" per "necessitats polítiques i partidistes" amb les minories nacionalistes. Per part seva, el secretari d'Economia del PP, Álvaro Nadal, va carregar contra les formacions nacionalistes per recolzar una llei que no els afecta a canvi de "'cambalaches'".

"ASSASSINAT POLÍTIC DE L'ESTATUT"

Per la seva banda, el portaveu econòmic de CiU, Josep Sánchez Llibre, ha denunciat que la reforma suposa "l'assassinat polític premeditat de l'Estatut de Catalunya" amb PSC, ERC i ICV de còmplices, i ha denunciat la pèrdua de "ordinalitat" que segons la seva opinió suposarà per a aquesta Comunitat, així com un greu minvament d'ingressos. "Va contra Catalunya i contra els serveis que reben els catalans", va resumir. En la mateixa línia, el portaveu del BNG, Francisco Jorquera, ha denunciat que el nou model redueix el pes de Galícia.

En resposta, el portaveu d'ERC, Joan Ridao, es va permetre la "petulància" de celebrar que el determinant de la seva formació ha estat el que va impulsar el canvi de model que el PP i CiU havien pactat, i va qualificar d'"inqualificables" les paraules de Sánchez Llibre. "Només li falta acusar-nos d'entrenar als pilots de l'11 de setembre", ha assenyalat Ridao, que ha insistit que com han fet d'únic els republicans és "salvar els mobles".

El diputat d'ICV, Joan Herrera, va reprotxar el "cinisme" del PP, a qui ha acusat d'agafar els diners i córrer, mentre vota en contra d'una evolució del model que suposa un "avanç claríssim" i que respecta l'Estatut. Amb aquest acord, "el que estem fent és federalitzant l'Estat amb lideratge des de Catalunya", ha assenyalat.

La ponent socialista i diputada del PSC --formació que governa a Catalunya al costat dels dos anteriors-- va cridar l'atenció pel fet que PP i CiU sumin les seves forces contra el model. "Vostès són incapaços d'imaginar encara que fet que suposa un model comú per a tot Espanya amb ple respecte a les garanties", els va etzibar.

"PARTITS QUE NEGUEN L'ESTAT ESPANYOL"

Des de Coalició Canària, Ana Oramas, ha fet que el tràmit parlamentari ha corregit totalment el referit al règim fiscal de l'Arxipèlag i elimina els "elements lesius", millorant substancialment la capacitat normativa" del Govern d'aquesta comunitat, reconeixent a més el principi d'insularitat en el repartiment de fons. "S'han impedit passos enrere i s'obren noves parts", va incidir.

La diputada d'UPyD, Rosa Díez, ha assenyalat que el nou model de finançament responen al model de relació bilateral marcat de l'Estat amb Catalunya definit pro l'Estatut català deixant fora a Navarra i El País Basc "com si no formessin part d'Espanya". "Vostès es donen suport a l'en partits que neguen l'Estat espanyol", ha denunciat.

Finalment, la diputada de Nafarroa Bai, Uxue Barkos, va replicar als populars Nadal que el seu suport no "respon a cambalaches" i va preguntar als diputats bascos i navarresos del PP si ells es van abstenir o no a la presentació de l'esmena de totalitat, així com en la votació d'avui.

ENDEUTAMENT PER A DESPESA CORRENT

La principal novetat inclosa en el tràmit parlamentari de la reforma destaca una esmena del PSOE perquè "excepcionalment" per al 2009 i 2010, les comunitats autònomes puguin destinar el seu endeutament a despeses corrents per garantir la cobertura dels serveis "públiques fonamentals", sense haver de destinar-les forçosament a inversions, el que serà tingut en compte per l'Estat a l'hora de concedir les seves autoritzacions. L'esmentat deute haurà d'amortitzar-se en el termini d'un any.

Alhora, els 'populars' van tornar a denunciar que la reforma "limita les competències normatives dels ajuntaments", ja que malgrat que estableix que les comunitats no podran imposar impostos sobre fets imposables ja gravats pels tributs locals, sí podran establir i gestionar tributs sobre les matèries que la legislació de Règim Local reservi a les Corporacions locals.