Els 40 Centres d'Atenció a les Drogodependències de Balears atenen anualment a 5.000 persones

PALMA DE MALLORCA 3 Nov. (EUROPA PRESS) -

Els 40 Centres d'Atenció a les Drogodependències de Balears atenen anualment a 5.000 persones afectades per addiccions, tant les anomenades psicològiques, com les substàncies, exceptuant el tabaquisme, que es realitza des de l'Atenció primària de Salut.

Així ho ha donat a conèixer a Madrid la directora general de Salut Pública, Margalida Buades, amb motiu de la celebració del 25 aniversari del Pla Nacional sobre Drogues, que va sorgir com una iniciativa governamental destinada a coordinar i impulsar les polítiques que, en matèria de drogues es porten a terme a l'Estat Espanyol des de les diferents Administracions Públiques i entitats socials.

Buades ha recordat que, actualment, existeixen a les illes uns 40 dispositius d'atenció a les persones amb problemes d'addiccions i drogodependències, entre els quals ha destacat la prevalença de pacients atesos en els diferents Centres ambulatoris d'Atenció a les Drogodependències (CAD's) repartits pel territori de totes les illes i les diferents comunitats terapèutiques que permeten a les persones que ho necessiten fer els processos de tractament de tipus residencial, així com les unitats de desintoxicació hospitalària "tan necessàries per a aquests tipus de problemàtiques".

Alhora, ha recordat que els programes que es porten a terme des de diferents entitats no lucratives, associacions i fundacions que, amb els seus dispositius tant de tractament de les addiccions, com d'altres drogodependències, de reducció dels danys i de prevenció donen suport al i completen les actuacions que es realitzen des de les diferents institucions públiques.

Buades ha recordat que en la dècada dels 80, a Balears es comptabilitzaven uns 10 recursos dedicats a l'abordatge de la problemàtica de les drogodependències, molts d'ells relacionats amb entitats no lucratives molt relacionades amb l'església.

"Per sort, aquesta situació ha estat millorant lentament", ha ressaltat, i alhora ha asseverat que el consum de drogues i l'abús de l'alcohol són un "important problema" de salut pública, ja que els riscos que es deriven del seu consum "van més enllà de la intoxicació i de la dependència que generen".

D'altra banda, ha rememorat que durant els anys 80 i 90, ha estat l'"esclat" del que socialment es va denominar 'l'epidèmia del consum de l'heroïna' a Espanya, fenomen que va suposar un "notable augment de la mortalitat entre la població jove, una alta demanda d'assistència sanitària i molta problemàtica relacionada amb la inseguretat ciutadana".

Així, Buades ha indicat que aquesta situació va crear una "alarma social tan gran que s'ha començat a percebre la drogodependència com un dels tres problemes socials més greus juntament amb el atur i el terrorisme i això "vi agreujat per la ràpida expansió de la infecció pel virus de la immunodeficiència humana (VIH)".

TRACTAMENT EN METADONA

Pel que fa a Balears, ha remarcat que la 'epidèmia' ha estat molt important i va tenir "greus conseqüències a tots els nivells, tenint en compte que va caldre massa temps per començar a donar les respostes necessàries, sobretot, els programes de tractament en metadona davant de la gravetat que presentava la problemàtica del consum de drogues en totes les illes i l'alta incidència de la infecció per VIH".

Buades ha subratllat que el salt qualitatiu a l'arxipèlag en el referent al tema de les drogodependències, s'ha produït amb l'aprovació de la llei 4/2005 de 29 d'abril sobre Drogodependències i altres addiccions i el posterior Pla d'Actuació en Drogodependències i Addiccions de les Illes Balears (2007-2011), que va sorgir d'aquesta norma autonòmica per "harmonitzar i integrar les diferents entitats, tant públiques, com privades que treballen en aquest àmbit.

"Tot i que queda molt camí per fer i moltes necessitats per cobrir encara respecte de la problemàtica de les drogodependències a Balears", ha sostingut, i alhora ha assegurat que entre els reptes que existeixen ara mateix, destaca "l'ordenació i establiment de criteris homogenis per a la consolidació de la Xarxa d'Atenció a les Drogodependències a les illes".

Altres dels reptes, segons ha afegit, són "la incorporació dels dispositius de tractament gestionats per diferents institucions en la Conselleria de Salut; fomentar els sistemes d'informació i la creació de l'observatori de drogodependències; augmentar la difusió de les diferents actuacions que es realitzen a Balears, tant en els àmbits de prevenció, com en les de tractament i replantejar les actuacions referents al consum de tabac i alcohol des de les diferents àrees d'intervenció que es desenvolupen des del PADIB".