Esquerra Unida torna a demanar la demolició del monument al Creuer Balears de la plaça de Sa Feixina

PALMA DE MALLORCA 14 Abr. (EUROPA PRESS) -

Esquerra Unida (EU) ha tornat a demanar aquest dijous la demolició del monument al Creuer Balears que presideix la plaça de Sa Feixina, a Palma. La candidata del partit a l'Ajuntament de la ciutat, Aina Comas, ha assegurat que estan "satisfets" amb el treball fet en matèria d'eradicació de símbols franquistes però que "cal donar un pas més", i en aquest sentit, ha volgut "aprofitar la celebració del dia de la República per proposar una vegada més la demolició d'aquest símbol de la repressió".

Comas ha expressat la seva voluntat que Palma sigui declarada ciutat de la pau i dels drets humans. Per a això, la candidata ha enumerat una sèrie de convenis amb diferents entitats que, segons Comas, protegeixen i vetllen pels drets individuals.

Segons ha indicat, s'han signat acords amb Amnistia Internacional i amb el Frente Polisario. La intenció de l'Ajuntament amb la firma d'aquests convenis és la de col·laborar en la protecció de les persones que són perseguides i que no poden expressar lliurement els seus pensaments.

El nombre dos d'EU a l'Ajuntament, Eberhard Grosske, ha afegit que a la demolició del monument deuria "seguir-lo la construcció d'un altre que defensi la pau i els drets humans. "Cal canviar negatiu per positiu", ha puntualitzat. Per a Grosske, després de ser "durant molt temps un símbol de la repressió a Palma, és hora que sigui una exaltació dels valors democràtics".

A més, Grosske considera que existeixen "contradiccions flagrants" a la ciutat que "han de ser revisades". Grosske ha explicat que Palma té a Emili Darder, alcalde de Palma entre 1933 i 1936, com fill il·lustre. Alhora, la ciutat també té com fill adoptiu a Luís García Ruiz qui, segons Grosske, va participar activament en el cop d'Estat de 1936 que va acabar amb l'afusellament al cementiri de Palma de Emili Darder.

Una altra de les contradiccions històriques que el nombre dos d'EU veu a la ciutat és l'avinguda Joan March Ordines. Grosske ha lamentat que March "fes fortuna amb negocis tèrbols, si no il·legals, que després li van servir per finançar el cop d'Estat de Franco".

Tot i que el monument ha estat fa poc modificat amb la retirada de símbols feixistes com l'àguila i les fletxes, per a Grosske aquest monument "no té valor estètic algun" i convé canviar-lo per un altre que "representa la democràcia i la llibertat".