Estatut.- El TC rebutja el recurs d'inconstitucionalitat de Múrcia contra l'Estatut

MADRID, 1 Oct. (EUROPA PRESS) -

El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha rebutjat el recurs d'inconstitucionalitat presentat per la Regió de Múrcia contra l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i ha tornat a avalar així la gestió de l'Ebre per part de la Generalitat catalana.

La decisió ha comptat amb els vots particulars dels magistrats --considerats del sector conservador-- Vicente Conde, Javier Delgado, Jorge Rodríguez-Zapata i Ramón Rodríguez Arriba, segons la sentència avançat per l'alt tribunal, que donarà a conéixer la sentència en els pròxims dies.

El recurs presentat per Múrcia se centrava en la gestió de l'aigua i obres hidràuliques per part de Catalunya, recollida a l'article 117 de l'Estatut, que també ha estat recorregut pel PP gairebé en la seva integritat. De fet, només l'apartat c) del punt 1 --que estableix que correspon a la Generalitat la competència exclusiva per a la presa de "mesures extraordinàries en cas de necessitat per garantir el subministrament d'aigua"-- no ha estat qüestionat pel principal partit de l'oposició i sí pel Govern murcià.

"COMPETÈNCIA EXCLUSIVA"

Entre d'altres coses, aquest article de l'Estatut estableix que, en matèria d'aigua, correspon a la Generalitat la "competència exclusiva" per a la seva gestió i les obres i instruments específics que hagin de posar-se en marxa. També diu que la Generalitat ha de participar en la planificació i en els òrgans de gestió estatals dels recursos hídrics sobre conques hidrogràfiques intercomunitàries i estipula que el Govern català ha d'emetre un "informe preceptiu" per a qualsevol proposta de transvasament de conques que impliqui la modificació dels recursos hídrics del seu àmbit territorial.

En la primera sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, la que avaluava el recurs presentat pel PP, els magistrats ja es van pronunciar sobre l'article 117, que han considerat plenament constitucional.

En el fonament jurídic que raonava la constitucionalitat d'aquest article, els magistrats explicaven que l'atribució per l'Estatut de competències exclusives sobre una matèria "no pot afectar a les competències sobre matèries o submatèries reservades a l'Estat. En concret, respecte a la competència autonòmica sobre conques hidrogràfiques intracomunitàries precisaven que "ha de cohonestar-se amb el legítim exercici per part de l'Estat dels títols competencials que puguin concórrer o projectar-se sobre l'esmentada matèria".

Pel que refereix a la participació de la Generalitat en els òrgans de gestió estatals --article 117.3, qüestionat pel PP i pel [Gobieron] de Múrcia--, ha explicat el Constitucional que correspon al legislador estatal "determinar amb sencera llibertat la participació expressada, el seu concret abast i el seu específic manera d'articulació, que no podrà tenir lloc en òrgans de caràcter decisori".

Alhora, en relació amb l'informe preceptiu que la Generalitat emetrà sobre les propostes de transvasament de conques --article 117.4--, la sentència estima la seva constitucionalitat tenint en compte que es tracta d'un informe que "tot i que preceptiu" no és "vinculant", per la qual cosa "es compadeix amb el principi de cooperació que ha de presidir les relacions entre l'Estat i la comunitat autònoma".

Una vegada conegut aquesta sentència, queda pendent el resultat dels recursos presentats pel Govern de La Rioja i el Defensor del Poble. El passat 9 de setembre l'alt tribunal ja va resoldre els plantejats per Aragó, Balears i el País Valencià, igualment desestimant les seves impugnacions.

Tant Aragó com Balears havien recorregut la disposició addicional tretzena de l'Estatut, en què s'estableix que els fons propis de Catalunya situats a l'Arxiu de la Corona de Aragón i a l'Arxiu Real de Barcelona s'integren en el sistema d'arxius de Catalunya. Per part seva, el recurs de la Comunitat Valenciana estava centrat en la gestió de l'Ebre i competències financeres.