PALMA DE MALLORCA, 9 Ago. (EUROPA PRESS) -
Un estudi elaborat per la Universitat dels Illes Balears (UIB) ha determinat que l'ADN de l'olivera mallorquí és una varietat autòctona, i, per tant, és viable tramitar una denominació d'origen (DO) d'aquesta oliva.
Segons ha informat la Direcció General de Mig Rural i Marino en un comunicat, aquest anàlisi de la UIB ha estat finançat amb 15.000 euros de la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient i Territori del passat Govern. A més, ha detallat que aquest permet que el sector sol·liciti a l'executiu la tramitació de la DO de l'oliva mallorquina, per al que haurà de presentar una proposta de reglament i una entitat de certificació.
Concretament, l'anàlisi ha permès concloure que aquesta qualitat diferenciada és atribuïble al mig geogràfic. Per poder tramitar aquesta sol·licitud de la DO calia acreditar les característiques diferenciades i el vincle del producte amb el mig geogràfic.
Fins ara es desconeixia si la varietat tradicional de l'olivera de Mallorca era [empeltre] d'Aragó o una altra varietat diferent. Així, gràcies a aquest estudi s'ha comprovat que l'ADN de les oliveres centenaris de Mallorca no coincideix amb l'ADN de l'empeltre d'Aragó ja que la seva seqüència s'assembla més a l'ullastre, varietat més salvatge, i que, per tant, l'olivera mallorquí és una de les més antigues.
D'altra banda, l'estudi ha analitzat per què l'oliva mallorquina és més gustosa i amarga, dues característiques organolèptiques molt ben valorades pels habitants de l'illa. L'amargor es deu a un contingut de polifenols més elevat que en la mitjana del resta d'olives del mercat. El gust, des del punt de vista de la sensació oliosa que deixa a la boca, s'atribueix a un nivell d'àcids grassos insaturats més elevat que en olives d'altres llocs. Aquests àcids, ja que tenen un punt de fusió sota, passen a estat líquid amb la temperatura de la boca, cosa que provoca aquesta sensació d'untuositat.