La Fiscalia demana sis anys de presó per a Munar, Vicens, Nadal i Flaquer dins del cas Can Domenge

PALMA DE MALLORCA, 15 Mar. (EUROPA PRESS) -

La Fiscalia Anticorrupció reclama sis anys de presó per a l'expresidenta del Consell de Mallorca i del Parlament, Maria Antònia Munar, així com per a l'exvicepresident insular Miquel Nadal, i els ex consellers de Territori, Bartomeu Vicens, i d'Hisenda, Miquel Àngel Flaquer, en el marc del cas Can Domenge, segons han informat fonts de la causa a Europa Press.

Així consta a l'escrit d'acusació que han presentat els fiscals Pedro Horrach i Juan Carrau, els qui acusen a aquests exdirigents d'Unió Mallorquina (UM) pels delictes de frau a l'administració (pels que sol·liciten tres anys de presó), revelació de secrets (altres tres anys) i prevaricació, malgrat que finalment no els acusen per un delicte de malversació de cabals públics per raons tècnic jurídiques, segons les mateixes fonts.

Els fiscals han presentat el seu escrit de qualificació provisional quatre mesos després que la titular del Jutjat d'Instrucció número 12, Carmen González, dictés la sentència per transformar les diligències prèvies de la causa a procediment abreujat, i amb el qual finalitzava la fase d'instrucció d'aquest procediment, que indaga la venda dels solars palmesans a la UTE integrada per Sacresa i Ferrà Tur per trenta milions d'euros, la meitat del seu valor al mercat i de la quantitat que oferia l'empresa Núñez y Navarro, amb la interposició de la querella del qual va ser incoat el cas.

En el seu escrit, el Ministeri Públic també demana que se senten en el banc dels acusats Santiago Fiol, advocat assessor contractat per Sacresa per a la seva expansió a Palma i a qui la jutgessa instructora es referia en la seva sentència com la "corretja de transmissió" entre l'empresa i el Consell; i el principal accionista de Sacresa, Román Sanahuja Pons, que presumptament dirigia i es responsabilitzava de la recepció i preparació del concurs.

Cal assenyalar, tot i això, que a l'escrit que va presentar l'acusació pública per demanar el passi a procediment abreujat, sí apuntava que tots ells van poder incórrer en un delicte de malversació, i feia referència al "vestit a mida" que van conformar les actuacions dels encausats "en el desenvolupament de la seva estratègia", dirigida a concertar-se amb Sacresa prèviament a la publicació del concurs i establir un preu de trenta milions d'euros.

Per la seva banda, en la seva resolució judicial, d'aproximadament seixanta pàgines, la instructora considerava "il·lògic" que Munar, presidenta del Consell quan es van alienar els terrenys, fos "enganyada" llavors pels altres imputats en la causa que investiga les presumptes irregularitats comeses entorn d'aquesta venda, com tampoc creu que "tot l'entramat, el pla i les negociacions" es fessin "a l'esquena" de la històrica dirigent de UM.

Alhora, la magistrada recordava que ha estat Munar qui va designar a les persones que van gaudir d'una actuació material, personal i directa en el procés i en les negociacions "fraudulentes", en relació amb Nadal, Vicens i Flaquer, i a més abundava que "era la presidenta del partit al qual pertanyien tots ells", referint-se a UM.

"L'ALIENACIÓ NO PODIA PASSAR PER ALT A MUNAR"

"L'alienació de Can Domenge no era un assumpte més que pogués passar per alt a la presidenta", subratllava la jutgessa, qui aprecia "indicis bastants" que "per raó del seu càrrec, la influència i poder que exercia sobre els consellers directament implicats" i per la seva "participació en les reunions que es fixaven aspectes essencials" del procés, "va participar en els fets avenint-se a la forma i elements del concurs". És més, asseverava que la competència per adjudicar-lo corresponia a la pròpia Munar, de tal forma que malgrat estar absent per malaltia al ple que s'ha aprovat l'alienació "no cap pensar que es desentengués de l'assumpte".

Tot i això, l'expresidenta insular no és l'única contra la que carregava González al recalcar, en el cas de Nadal, que ha tingut una intervenció "personal i activa" en la desafectació dels terrenys i va participar de manera directa en la transmissió d'informació a Sacresa, a més de signar el decret d'aprovació de l'expedient de contractació per a l'alienació, el 30 de desembre del 2005.

Pel que fa a Vicens, recordava que ha estat qui va sol·licitar per escrit l'alienació de l'immoble i qui "des del primer moment ja va mostrar la seva opció per la forma de concurs", sense que es justifiqués "de manera raonable" per què existien altres factors determinants diferents del preu. Mentrestant, assenyala sobre Flaquer que el seu departament era el que tenia la competència per a la tramitació de l'expedient d'alienació i ell qui va proposar que es desestimessin les al·legacions formulades a la desafectació.

Cap recordar que el cas ha estat instruït durant quatre mesos pel Tribunal Superior de Justícia de les Balears (TSJIB) a causa de a la capacitat de Munar, Nadal i Vicens, tot i que finalment va tornar a mans del Jutjat d'Instrucció número 12 després que l'exlíder 'uemita' dimitís com presidenta del Parlament el 26 de febrer del 2010 després de les acusacions abocades contra ella pel mateix Nadal en el marc del cas Maquillatge. Precisament, la Fiscalia sol·licita altres sis anys de presó contra cadascun d'ells dins d'una peça separada d'aquesta causa.