Garzón.- El TS afirma que les escoltes en el cas Palma Arena no són comparables a la seva actuació en "Gürtel"

EUROPA PRESS

MADRID, 4 Abr. (EUROPA PRESS) -

El magistrat del Tribunal Suprem Alberto Jorge Barreiro -que instrueix la causa oberta al jutge Baltasar Garzón per haver autoritzat escoltes als capitostos de la trama "Gürtel" amb els seus advocats a la presó-, ha reiterat l'existència d'indicis de prevaricació contra el magistrat suspès de l'Audiència Nacional i li contesta en una sentència donat a conèixer aquest dilluns que el seu cas "no és assimilable" als de "Palma Arena", "Marta del Castillo" o "Vioque".

Fa uns dies, el suspès però encara titular del Jutjat Central d'Instrucció número 5 va exposar davant de la Sala del que té de Penal el Tribunal Suprem tres casos d'"eco mediàtic" en els que es va donar el suposat d'escoltes a advocats a la presó, com són el "Palma Arena" (trama de corrupció relativa al pavelló esportiu del mateix nom, en què està implicat l'expresident del Govern Balear, Jaume Matas), "Marta de Castillo" (sobre la desaparició de la jove sevillana) i "Vioque" (contra l'ex advocat i narcotraficant ja mort Pablo Vioque).

En la seva última resolució, el magistrat Jorge recorda que en el cas "Marta del Castillo" es va acordar escoltar al lletrat amb el final específic "de caràcter humanitari" de trobar el cadàver de la jove assassinada "davant del comprensible desassossec dels seus familiars", el que no és assimilable a la decisió de Garzón d'escoltar a les converses d'advocats de la "Gürtel".

Tampoc troba similituds l'instructor del Suprem entre el cas de Garzón i l'anomenat "Palma Arena", ja que en aquest últim el lletrat no ha estat escoltat en cap locutori del centre penitenciari ni es van intervenir específicament les seves comunicacions amb el seu defensat. El que va ocórrer és que es van intervenir els telèfons dels imputats i en el curs de les converses "van emergir aleatòriament algunes amb els lletrats", apunta el magistrat del Tribunal Suprem.

Respecte al "cas Vioque", si és cert que es va dictar una sentència en 2003 en què s'acordava escoltar la conversa de l'ex advocat i "narco" amb la lletrada que li assistia en aquell moment, la veritat és que contra aquesta advocat "sí existien indicis delictius descoberts amb motiu d'investigacions telefòniques prèvies", de manera que aquest cas tampoc és comparable al de les escoltes als lletrats Francisco Correa i els seus camarades.

El cas de les escoltes a lletrats en "Gürtel", segons el magistrat instructor de l'alt tribunal, "presenta unes connotacions extraordinàries fins i tot respecte als casos que se citen com excepcionals" pel mateix Garzón.

MINVAMENT DE DRETS "EXTRAORDINÀRIA"

"Aquest instructor no coneix cap sentència d'aquesta Sala recaiguda sobre un suposat semblant que es vulnerin de manera tan severa els drets fonamentals d'un imputat pres, i en concret el dret de defensa com una de les garanties constitucionals bàsiques del procés penal", afirma el magistrat, per afegir que per aquesta raó considera la decisió de Garzón i el minvament de drets fonamentals com "extraordinària" en aquest cas.

Afegeix Jorge Barreiro en la seva sentència que tampoc té coneixement que el mateix Garzón adoptés una mesura semblant a la qual ha fet en la seva investigació del "cas Gürtel" en els seus més de 20 anys de tasca professional en l'Audiència Nacional, "tot i haver tramitat instruccions de tanta o major complexitat i sobre delictes de major gravetat punitiva".

Per tot això, conclou que els indicis trobats fins ara contra Garzón "són suficients per prosseguir amb la tramitació de la causa cap a la fase intermèdia". Les acusacions, per part seva, ja han presentat els seus respectius escrits d'acusació, en els que sol·liciten que s'inhabiliti a Garzón durant 17 anys per la seva actuació en aquest assumpte.

En la seva extensa resolució, de 31 pàgines, el magistrat Jorge també critica com "singular" la posició jurídica adoptada en aquest cas per la Fiscalia -que no acusa Garzón-, que no només ha demanat el sobreseïment de les actuacions, sinó que també ha qüestionat la validesa com a font de prova de les gravacions realitzades als advocats de "Gürtel" al centre penitenciari.

"Tal posició de l'única part imparcial del procés obliga a l'instructor, obvi és dir-ho, a iniciar la seva argumentació des de zero, fent un gir de 360 graus amb la finalitat de replicar a les tesis del Ministeri Públic", ha afirmat el magistrat del Tribunal Suprem davant de les al·legacions de la defensa, que es va queixar de l'extensió de la sentència, ara confirmat, en què Jorge dóna per concloses les seves investigacions concloent que existeixen indicis contra Garzón, tant de prevaricació com de delicte contra els drets constitucionals.

Finalment, es rebaten les tesis expressades per Garzón en el sentit que la seva actuació a l'ordenar les escoltes de la "Gürtel" no pot fonamentar-se ni a l'article 51.2 de la Llei Orgànica Penitenciària ni al 579 de la Llei d'Enjudiciament Criminal, "ja que no concorria indici incriminatori algun contra els nous lletrats nomenats pels imputats presos" del "cas Gürtel".

Per tot això, l'instructor confirma la sentència que va dictar el mes d'octubre passat que transforma les diligències prèvies en procediment abreujat, el que implica que dóna per finalitzada la instrucció d'aquesta causa.