Greenpeace exigeix que es denegui l'exploració de pous de petroli entre les costes d'Eivissa i València

PALMA DE MALLORCA, 11 Jul. (EUROPA PRESS) -

Greenpeace ha exigit al Govern d'Espanya que es de la negativa a les empreses petrolíferes Capricorn Spain Limited i MEDOIL, filials de l'escocesa Cairn Energy, per a l'exploració i prospecció dels quatre pous licitats per Reial decret en Consell de Ministres, el passat 23 de desembre, entre les costes d'Eivissa i València, i en general, en tot el litoral espanyol.

Així, Greenpeace ha informat que entre les zones que "ser veuran més afectades" estan les Salines d'Eivissa i Formentera, en què destaca la presència de l'organisme viu "més gran del món", un exemplar de vuit quilòmetres de posidònia oceànica.

Sara Pizzinato, responsable de la campanya de Canvi Climàtic i Transport de Greenpeace, ha explicat aquest dilluns a Palma a la seu del GOB, que "les prospeccions suposen un risc massa elevat que no necessitem amb una verdadera revolució energètica en el transport; defensem un futur 100% lliure de petroli".

En aquest sentit, Pizzinato ha enumerat els principals riscos que correrien les costes d'Eivissa i València si es comença a explorar el fons marí que hi ha entre aquestes dues costes. Primer, segons l'ecologista, cal tenir en compte que són dues zones "ja sotmeses a un fort estrès per l'activitat humana, com la sobrepesca o la construcció en el litoral".

Després, "el turisme o la mateixa pesca es veurien afectats per l'exploració o l'explotació". Finalment, el "risc més alt és que s'explorarà fins a a 1.400 metres de profunditat i la petroliera British Petrolium (BP) va provocar el gran desastre del golf de Mèxic perforant a 1.500 metres".

Per a Greenpeace, és bàsic que Espanya "assumeixi que no és un país ric en hidrocarburs i sí en energies renovables".

Els ecologistes han assenyalat que el procediment per portar a terme les investigacions consten de tres fases. En la primera etapa, l'empresa es dedica a buscar informació sísmica, magnètica, no només d'aquí als permisos, sinó també de tota la que sigui rellevant per a estudis regionals. Aquesta fase ja ha estat completada per les filials de Cairn Energy.

La segona fase inclou els sondis acústics necessaris per determinar les característiques físiques del fons marí i s'estableix el grau de probabilitat de trobar hidrocarburs. Per a això, s'utilitza un canó d'alta pressió amb un nivell sonor de 215-230 decibels (db), quan el llindar del dolor humà per emissions sonores està en 120.

Pizziato ha denunciat que la comunitat científica "ha adoptat 180 db com nivell d'intensitat sonora que pot produir danys fisiològics irreversibles en cetacis". A més, l'ecologista ha indicat que entre les costes de València i Eivissa, segons el Ministeri de Medi Ambient, "existeix la presència de set espècies diferents de cetacis".

En la tercera fase, es procedeix a la perforació per prendre mostres. Aquestes accions són causa "freqüent" d'accidents de contaminació i les restes d'hidrocarburs acaben a les platges. De fet, Pizziato ha advertit que si es comencen a produir perforacions, "Eivissa i Formentera podrien rebre abocaments ocasionals i fins i tot crònics si s'arriba a una fase d'explotació".

Segons Greenpeace, totes aquestes activitats generen "una destrucció directa de les comunitats de fons i afecten especialment a ecosistemes com la posidònia oceànica, que té un "alt valor ecològic perquè es consideren els vivers del Mediterrània".

En aquest sentit, Pizziato ha trobat un contrast entre el que pretén protegir el Ministeri de Medi Ambient quan realitza estudis sobre els cetacis de la costa mediterrània, i el que busca el Ministeri d'Indústria, que són "les últimes gotes de petroli en el litoral espanyol".

Així, la contaminació per taques d'hidrocarbur, o chapapote, provoca que, per exemple, les aus que queden impregnades de petroli perden o veuen reduïda la seva capacitat d'aïllar-se de l'aigua i podrien morir d'hipotèrmia.