Greenpeace remarca que Balears és la regió que més territori de costa ha ocupat en l'última dècada (41,4%)

MADRID, 16 Jul. (EUROPA PRESS) -

Greenpeace denuncia que la destrucció de la costa a Balears "ha estat demolidora" amb les característiques naturals de l'arxipèlag durant els últims deu anys, tenint en compte que és la regió d'Espanya que més territori ha ocupat en l'última dècada amb un 41,4 per cent.

A més considera que l'ampliació del port d'Eivissa és "innecessària" i representa una "greu amenaça" per als ecosistemes marins motivant l'interès de la UNESCO sobre les conseqüències d'aquest projecte. També censura que l'Ajuntament de Calvià continuï amb les seves pretensions d'enfonsar una fragata militar al costat de les illes Malgrats i reclama al consistori que deixi de recórrer a l'Audiència Nacional la negativa del Ministeri de Medi Ambient a aquests plans.

Així ho exposa l'última edició de l'informe 'Destrucció costi el que costi' que recopila una evolució dels diferents estudis realitzats per l'ONG i les conseqüències del desenvolupament urbanístic a l'entorn mediambiental de les comunitats. De fet, després de deu anys vigilant el litoral, destaca que "l'urbanisme salvatge, la construcció d'infraestructures i la contaminació han destruït en les últimes dues dècades a la costa espanyola la superfície equivalent a vuit camps de futbol al dia".

L'estudi inclou dades de l'impacte urbanístic a les illes i assenyala que només entre l'any 2000 i 2002 es van presentar 31 projectes per pavimentar 26.458 metres de costa i que el 2007, en "el zenit de la bombolla immobiliària", es projectava la construcció a la costa balear de 171.900 habitatges, 21 camps de golf i cinc nous ports esportius o ampliacions per a 2.092 amarres.

D'altra banda, l'estudi revela que dos anys més tard "es cimentaven" a Balears 1,4 hectàrees de territori al dia, una xifra que segons el parer de Greenpeace resulta "desproporcionada" si es té en compte que més del 40 per cent dels habitatges d'aquesta comunitat estan buits la major part de l'any.

Aquest informe es mostra també crític amb l'expresident del Govern i exministre de Medi Ambient, Jaume Matas, al qual atribueix que, sota un suposat impuls del turisme, augmentessin les emissions de C02 i la gestió dolenta dels residus generats en la comunitat.

"El llegat del pas de l'exministre de Medi Ambient pel Govern balear també inclou la reforma de lleis com la Llei d'Espais Naturals per permetre la construcció d'habitatges unifamiliars en espais protegits o la possibilitat de recuperar la condició d'urbanitzables d'aquells espais costaners que limitaven com a mínim en un 50 per cent amb sòls urbans. També va fer desaparèixer la moratòria sobre nous camps de golf a les Pitiüses i la moratòria urbanística que s'aplicava des de feia tres anys", sosté l'estudi de Greenpeace.

LA JUSTÍCIA ACTUA

Tot i això, l'informe elaborat per l'ONG destaca que l'actuació de la Justícia en trames urbanístiques, com l'esdevinguda a Andratx, "han suposat un punt d'inflexió sobre la impunitat que s'estava vivint a les illes". Com a exemple d'això, Greenpeace recorda que si el 2007 havia 16 casos de corrupció a Balears, en 2009 eren 79 els casos detectats.

Un altre dels aspectes que critica l'estudi és que el Ministeri de Foment "no ha complert" les seves promeses de racionalitzar els projectes de ports o aplicar la sostenibilitat en l'ampliació d'aquests. Sobre aquesta qüestió, indica que en l'última dècada l'ampliació dels ports de Palma, Eivissa o Maó ha estat constant.

En aquesta matèria, Greenpeace també critica "la febre imparable" dels ports esportius i ressalta que, amb 1.428 quilòmetres de costa, les illes acumulen el 12 per cent de l'oferta total d'amarratges de vaixells de tot el Mediterrani. Com a dada, s'indica que tan sols a Mallorca existien el 2005 al voltant de 13 projectes d'instal·lacions nàutic-esportives i la previsió de la Llei de Ports de les Balears assenyalava com a previsió el 2006 de gairebé 5.000 nous atracaments.

CONSEQÜÈNCIES A L'ECOSISTEMA BALEAR

Sobre les conseqüències d'aquesta evolució a l'ecosistema, l'ONG adverteix de l'impacte del canvi climàtic en el litoral balear i recalca que les últimes dades preveuen una pujada del nivell del mar en 20 centímetres en aquesta costa, el que significarà un retrocés de la línia de costa de 15 metres per a l'any 2050.

A més, sosté que l'últim informe del Panell Intergovernamental per al Canvi Climàtic de les Nacions Unides (GIECC) "augura majors sequeres, huracans i grans temporals per a l'arxipèlag balear", unes dades que segons el parer de Greenpeace ha de fer reflexionar les institucions.

D'altra banda, l'informe d'aquesta organització assegura que el creixement urbanístic mal planificat ha tingut el seu efecte en la contaminació de les aigües. Segons aquest estudi, Mallorca ha estat la que "amb major intensitat ha patit" els problemes d'una depuració dolenta d'aigües residuals que ha tingut un reflex directe a les platges.

A més, Greenpeace entén que les illes pitiüses també presenten problemes crònics en aquesta matèria amb "nombrosos abocaments" d'aigües residuals de nuclis urbans no connectats a les xarxes de sanejaments.