El judici contra el matrimoni imputat en el cas Llampec s'ajorna al 21 de novembre davant de l'aportació de noves proves
PALMA DE MALLORCA, 7 Jun. (EUROPA PRESS) -
L'Advocacia de l'Estat atribueix a John i Martha Monica Hore, matrimoni que entre 2002 i 2006 hauria comprat diverses finques en Son Bunyola (Banyalbufar) i altres propietats eludint el pagament d'impostos, un frau fiscal mínim de dos milions d'euros d'acord amb un informe de l'Agència Tributària presentat aquest dimarts i en què s'analitzen diversos supòsits de liquidació per part de tots dos imputats. Una quantitat que, tot i això, la Fiscalia eleva a uns trenta milions d'euros a l'escrit d'acusació que va presentar en el marc del cas Llampec.
D'aquesta manera, a causa del lliurament d'aquest document davant del Jutjat penal número 5, el judici que tenia previst celebrar-se per la presumpta comissió de quinze delictes fiscals pels anteriors fets ha estat ajornat al 21 de novembre i previsiblement s'allargarà fins a l'1 de desembre, segons han informat fonts jurídiques a Europa Press.
En concret, l'informe presentat per l'advocada de l'Estat Dolors Ripoll estudia diverses possibilitats d'impagament per part dels Hore, depenent de si eren residents fiscals a Espanya o en Anglaterra en règim de beneficiaris o de separació de béns. La Fiscalia ja postulava que tots dos van eludir el pagament de 15 quotes tributàries per un valor superior als 32 milions d'euros, tot i que la nova documentació obre la possibilitat que el frau fos de tan sols dos milions.
Cal recordar que en el seu escrit d'acusació per aquests fets, la Fiscalia sol·licitava que el matrimoni, defensat pel lletrat Andrés Jiménez de Parga, fes front als trenta milions com fiança de responsabilitat civil, als quals se sumarien les multes proporcionals -més de 120 milions- més un terç fixat per Llei, en aquest cas de 50 milions. Així, la caució quedaria establerta en un total de 200 milions d'euros per a cada un dels imputats.
Per la seva banda, el fiscal Juan Carrau ha sol·licitat que s'aportin a la documentació d'aquest judici escrits de la causa general, com el que feia referència a l'entrada i registre del Bufet Feliu, mentre que l'Advocacia de la Comunitat Autònoma ha demanat que es lliurin diversos certificats de propietat.
En concret, les infraccions penals contra la Hisenda Pública que se'ls atribueix a l'escrit de qualificació són quatre per l'IRPF (pels anys 2002, 2003, 2005 i 2006), cinc per l'Impost de Patrimoni (de 2002 a 2006), quatre per l'Impost de Successions i Donacions (del 2003 a 2006) i dos per l'Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats a l'any 2002 (Son Bunyola i Sa Marina).
Uns fets pels quals la Fiscalia Anticorrupció sol·licita 42 anys i mig de presó contra John Hore i 37 anys i mig per a la seva dona, mentre que l'acusació pública demana 42 anys i mig de presó contra l'advocat Alejandro Feliu per la seva participació en aquesta presumpta trama de frau fiscal.
Tal com postula l'acusació pública, els tres acusats es van concertar per defraudar a la Hisenda Pública de manera que els béns i riquesa que a Espanya Martha Hore anava a adquirir com propietària eludissin el correcte pagament dels gravàmens, per a la qual cosa el seu marit va contactar amb Feliu (del bufet Feliu), qui va proporcionar les mesures necessàries per ocultar la quantia de la riquesa, la titularitat i el seu origen evitant la correcta tributació entre 2002 i 2007.
D'aquesta manera és com, segons la Fiscalia, es va poder eludir el pagament de 15 quotes tributàries delictives per un valor superior als 32 milions d'euros. Per a això, la intervenció de l'advocat es va plasmar en la proporció de societats en paradisos fiscals, diversos números d'identificació fiscal per a una mateixa persona i comptes corrents 'pont' que evitessin identificar correctament al titular dels fons. Tot això "per portar a efecte la conducta deliberada d'ocultació a les autoritats tributàries de l'origen, quantia i titularitat de la riquesa de Martha Hore".
La Fiscalia postula així que Feliu i Christian Hore "van dissenyar una activitat complexa, organitzada i costosa tendent a eludir el control de les autoritats tributàries espanyoles i d'aquesta manera obtenir substanciosos profits econòmics", relata el Ministeri Públic, que recorda que fins a la intervenció judicial els acusats havien ocultat més de 61 milions d'euros que tenien invertits a Espanya.
Tot això al llarg d'un extens escrit en el qual el Ministeri Públic detalla totes les operacions que van portar a terme els acusats entre 2002 i 2006, sent Martha Hore l'única propietària de la riquesa detectada a Espanya, ocultada després d'una sèrie de societats, la major part d'elles en paradisos fiscals.
