Funcas preveu una caiguda del PIB del 3% en 2009 i proposa elevar les cotitzacions dels treballadors
PALMA DE MALLORCA/MADRID, 9 Mar. (EUROPA PRESS) -
Balears ha estat la tercera comunitat autònoma que va experimentar un major creixement de la seva economia 2008, de l'1,44 %, per darrera de Navarra (+1,82%) i El País Basc (+1,79%), segons dades de la Fundació de les Caixes d'Estalvis (Funcas), que assenyalen que totes les comunitats van acabar 2008 amb creixement positiu, tot i que inferior al del 2007.
Així, Funcas preveu una caiguda del 3% del PIB aquest any 2009 en el conjunt del país, i pronostica que l'economia espanyola no mostrarà signes de recuperació fins "ben entrat 2010", any en el qual seguirà en recessió i caurà un 0,5%.
Aquestes previsions suposen una revisió a la baixa de les realitzades en el mes de novembre que apuntaven a una caiguda del PIB de l'1,5% en 2009 i un increment del 0,5% en 2010.
A més, les noves xifres de Funcas es queden molt lluny de les quals va presentar l'Executiu el mes de gener passat, que apunten a una contracció econòmica de l'1,6% en 2009 i a una taxa d'atur del 15,7% en 2010.
En roda de premsa per presentar l'últim nombre dels 'Quaderns d'Informació Econòmica', titulat 'Crisi econòmica: Una perspectiva regional', el director de Conjuntura de Funcas, Àngel Laborda, ha concretat que la caiguda més intensa es produirà en el primer trimestre de l'any, que serà "encara pitjor" que l'últim del 2008.
Durant la resta del 2009, les taxes de creixement seguiran sent negatives, tot i que més moderades per efecte del Fons d'Inversions Locals. Només a partir del segon trimestre del 2010, es tornarà a taxes intertrimestrals positives, tot i que en termes anuals seguiran sent negatives fins al tercer trimestre.
En una anàlisi més detallat, Funcas destaca que després d'aquestes xifres està un retraïment de la demanda interna, que caurà un 4,7% en 2009 i un 1% en 2010, així com una reducció "enorme" en la formació brutal de capital en el sector residencial (-21,6% i -15,8% en aquests dos anys), que serà "brutal" en les inversions d'equip (-12,6% i -4,2%, respectivament.
EL MERCAT DE L'OCUPACIÓ EN CAIGUDA LLIURE.
El principal perjudicat d'aquesta conjuntura serà el mercat laboral, ja que la taxa d'atur es dispararà fins al 17,2% de mitjana en 2009, per tancar l'any fregant el 19%, i aconseguirà la mitjana del 19,8% en 2010, amb taxes del 20,5% a l'últim trimestre de l 'any.
En aquest procés, la creació de llocs de treball caurà un 5,3% en 2009 i un 2,3% en 2010, fet que suposa que un milió d'aturats més engrandiran les llistes de l'inem en 2009, als quals se sumaran mig milió més en 2010, és a dir, que al tancament d'aquest any haurà 4,5 milions d'aturats i s'aconseguiran els 5 milions l'any vinent.
REFORMA FISCAL PER A REEQUILIBRAR EL DÈFICIT.
Pel que fa a la sortida de la crisi, el director general de Funcas, Victorio Valle, també present, ha indicat que "gairebé no hi ha marge" de maniobra en matèria fiscal si es vol mantenir l'equilibri dels comptes públics, al marge que, en circumstàncies normals, el sistema tributari "no dóna" per atendre al creixent despesa dels serveis públic, per culpa de les últimes reformes empreses.
Així, amb la previsió que el dèficit públic arribi gairebé al 8% en 2009 i al voltant del 10% en 2010, assegura que "cal una reforma fiscal" a manera de "pla de recuperació del dèficit", encaminada a incrementar els ingressos públics, encara a càrrec d'una sèrie de mesures "impopulars".
Funcas proposa reduir les quotes a la Seguretat Social de les empreses i augmentar la dels treballadors, amb la finalitat d'"equilibrar" el sistema d'aportacions, tenint en compte que el pes que suporten actualment els empresaris i que els resta competitivitat és "excessiu". Aquesta mesura, aniria aparellada a una reforma del mercat laboral, "ens agradi o no", per reduir els costos laborals.
A més, en el marc d'aquesta, Funcas va apostar per incrementar l'IVA, reduir l'Impost sobre Societats i incrementar el tipus de mitjà de l'IRPF i baixar els marginals.
D'altra banda, Laborda ha considerat "normal" que les comunitats hagin sobrepassat en gairebé mig punt la previsions de dèficit del Govern el 2008. Segons ha dit, la seva despesa és més estructural i inercial, de manera que és més difícil reduir-lo. A més, els seus ingressos procedeixen en gran part de tributs associats a l'activitat de la construcció, en declivi.